16. El subjuntiu

Utilitzem el mode verbal subjuntiu per expressar dubte, possibilitat o desig. Amb subjuntiu, doncs, no expressem accions reals, sinó possibles o subjectives.
   Vull que plogui.
   Em demana que arribi puntual.
   Voldria que tinguessis més paciència.

Present de subjuntiu

• Fem servir el present de subjuntiu en oracions subordinades que depenen d'un verb principal. Aquest verb principal indica normalment valoracions, dubtes i preferències. Fixa't que duen la conjunció que:
     M'agrada que toquis tants instruments. (m'agrada = faig una valoració)
     No crec que sàpiga tocar l'acordió. (no crec = expresso un dubte)
     Prefereixo que compris les entrades demà. (prefereixo = expresso una preferència)

• Formes regulars: totes les conjugacions

• Formes irregulars (verbs amb -gu-): hi ha verbs que afegeixen -gu- a totes les persones gramaticals.

• Per saber si un verb afegeix -gu- en el present de subjuntiu cal mirar si la primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu acaba en -c. És a dir, si la primera persona del present d’indicatiu duu -c, el present de subjuntiu durà -gu- a totes les persones.

Perfet de subjuntiu

• És la forma composta amb el verb haver com a auxiliar en present.
     Quan hagi tornat, ja et trucaré.
     Vol que hagis gaudit la visita.
     No cal que hàgim demanat permís per començar.
   
• El verb principal de la frase està en present d'indicatiu.
     Pot ser que t'hagis despistat?
     Cal que hagis preparat la presentació avui mateix.
     És probable que hagi demanat ajuda.
   
• Es forma amb el present subjuntiu del verb haver i un participi.

Imperfet de subjuntiu

• Fem servir l'imperfet de subjuntiu en oracions subordinades que depenen d'un verb principal. Aquest verb principal indica normalment valoracions, dubtes i preferències i l'usem en passat o en condicional.
     Va voler que féssim el viatge de nuvis tant sí com no.
     No esperava que servíssiu millor els clients.
     No m'estranyaria que fos el seu germà.
  
  També fem servir l'imperfet de subjuntiu seguit d'expressions que indiquen desitjos que pensem que és difícil que passin o per fer suggeriments:
     Tant de bo em toqués la loteria! (no tinc gaire clar que m’arribi a tocar la loteria)
     I si anéssim més de pressa? (suggereixo que és millor anar més de pressa)
  
  A més a més, utilitzem l'imperfet de subjuntiu per a les condicions que ens semblen poc probables que puguin passar.
     No estaríem tan cansats si dormíssim més hores. (= no tinc clar si algun dia dormirem més hores)
     Si fos tu, jo parlaria amb elles per resoldre-ho.
     Si tinguéssim prou diners, faríem obres a casa.
     Si estigués malalt, no vindria a treballar.
   

• Formes regulars de l’imperfet de subjuntiu:

• Formes amb canvis ortogràfics:

• Formes irregulars:

Hi ha verbs que també formen l'imperfet de subjuntiu amb -gu- però no tenen -c en la primera persona del singular del present d'indicatiu:

• Formes irregulars no formades a partir de l'indicatiu present:

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU

• És la forma composta amb el verb haver com a auxiliar en imperfet.
     Et vaig dir que et trucaria quan hagués arribat.
     Voldria que haguessis tingut prou temps per visitar la família.
     No calia que haguessis demanat permís per començar.
   
• El verb principal de la frase està en imperfet o condicional.
     Podria ser que t'haguessis despistat?
     Calia que haguessis preparat millor la presentació.
     Era probable que hagués plogut molt, perquè tot estava xop.
   
• Es forma amb l’imperfet de subjuntiu del verb haver i un participi.

Formes regulars del present de subjuntiu

• Verbs regulars model de les tres conjugacions.

Formes irregulars del present de subjuntiu

• Els verbs que fan el present d'indicatiu amb -c a la 1a persona, afegeixen -gu- al subjuntiu a totes les persones. La majoria d'aquests verbs són de la segona conjugació (-er, -re), i es consideren verbs irregulars tot i que segueixen un mateix model.

• Seguint aquest mateix model, podem trobar exemples com els següents:
     És recomanable que duguis la jaqueta quan surtis de casa.
     No et dic que no puguis, et dic que no ho has intentat!
     Malgrat que em diguis que vindràs, no les tinc totes.
     Sembla que no la coneguis, sempre arriba la darrera.
     Encara que tinguis por, tenir
     Es preferible que no rigueu durant l’espectacle.
     Si us plau, no escriguis el formulari amb llapis, fes servir el bolígraf!
     Pot ser que no entenguis tot el que passa al món.
     És important que resolgueu les tasques sense corrector automàtic.
   
• Alguns verbs irregulars en present de subjuntiu

El subjuntiu per expressar ordres negatives

• Utilitzem la forma de subjuntiu per donar ordres negatives.
     Seu a la cadira, dona, no seguis a terra.
     Digues el que vulguis, però no diguis coses ofensives!

Correspondència de temps verbals

• Usem el present i el perfet de subjuntiu si el verb principal és en present d’indicatiu o perfet d’indicatiu.
     Vull que em truquis cada dia.
     M’ha demanat que li truqui cada dia.
     M’agrada que m’hagis trucat cada dia.
  
     No crec que vulgui venir amb nosaltres.
     M’ha demanat que faci bona cara.
     Em sembla molt bé que hagi vingut amb la colla.
   
• Usem l’imperfet i el plusquamperfet de subjuntiu si el verb principal és en un temps passat o en condicional.
     Em va demanar que vingués.
     Em demanava una vegada i una altra que fes la feina tota sola.
     Em va agrair que hagués fet la feina tota sola.
     Voldria que vinguessis a veure’m més sovint.
     M’agradaria que fossis feliç.