3. El gènere de noms i adjectius

• El nom (o substantiu) és un mot variable (en gènere i nombre) que designa persones, animals, coses i idees (concretes o abstractes).
  Cal tenir en compte que el gènere d’alguns substantius catalans no coincideix amb el d’altres llengües romàniques.
  
  Així, són noms masculins:

        I són noms femenins:

• L’adjectiu és una paraula que modifica el nom i n’indica qualitats.
  Hi ha adjectius de dues terminacions, una per al masculí i una per al femení, i d’una sola terminació. Aquests últims són invariables pel que fa al gènere, és a dir, presenten la mateixa forma per al masculí i per al femení.
  • adjectius variables quant al gènere: verd, verda; gros, grossa…
  • adjectius invariables quant al gènere: amable, humil, intel·ligent, fàcil, útil, feliç, capaç…

Formació del femení en els substantius

Formació del femení en els adjectius

En els adjectius la formació del femení segueix les mateixes normes que en la formació dels substantius. Cal tenir present, però, que hi ha molts adjectius d’una sola terminació, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení.

Els adjectius que tenen una sola terminació per al gènere masculí i per al femení en català, solen tenir una sola terminació en altres llengües romàniques.

El gènere és totalment arbitrari quan un substantiu designa coses o idees abstractes. Quan designa persones o animals que tenen tots dos gèneres, el femení dels noms i dels adjectius es forma de diverses maneres:

• Generalment, afegint una -a al masculí, tant en noms com en adjectius:
     nen > nena
     noi > noia
     gat > gata
  
     bonic > bonica
     prim > prima
     net > neta
   
• Pareu atenció als canvis ortogràfics que pot produir la formació del femení afegint una -a al masculí:
     gos > gossa
     Marcel > Marcel·la
     serf > serva
     enemic > enemiga 
     llop > lloba
     nebot > neboda
   
• Els substantius i els adjectius que acaben en -e o -o àtona canvien aquesta vocal per -a. I alguns acabats en -eu canvien la u per a.
     alumne > alumna
     monjo > monja
     Andreu > Andrea
  
     ample > ampla
     fondo > fonda
     ateu > atea

• Afegint al masculí d’alguns substantius les terminacions -na, -ina, -essa, amb canvis ortogràfics quan cal:
     cosí > cosina
     gall > gallina
     abat > abadessa
   
• Alguns substantius tenen unes terminacions pròpies per al femení. Certs masculins acabats en -or fan el femení en -riu, i els acabats en -òleg fan el femení en -òloga:
     emperador > emperadriu
     sociòleg > sociòloga
   
• Hi ha substantius que tenen formes diferents per al masculí i per al femení:
     amo > mestressa
     marit > muller
     ase > somera
     gall dindi > polla díndia
     marrà > ovella
     cavall > euga
     porc > truja
   
• Hi ha substantius invariables, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení. Són els acabats en -aire, -cida, -ista:
     el cantaire / la cantaire
     un homicida / una homicida
     el trompetista / la trompetista
   
• Hi ha substantius d’una sola terminació que provenen, moltes vegades, d'adjectius:
     persa, jove, salvatge, àrab, màrtir…
   
• Hi ha noms d’animals que també són invariables. Si volem distingir el sexe de l'animal, cal afegir-hi els mots mascle o femella:
     la cadernera mascle > la cadernera femella
   
• Hi ha alguns substantius masculins que es formen a partir del femení, amb la terminació -ot:
     merla > merlot
     bruixa > bruixot
   
• Els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç tenen una sola terminació en singular, però dues en plural.
     capaç > capaços, capaces
     feliç > feliços, felices
     veloç > veloços, veloces
   
• Hi ha alguns mots que admeten tant el masculí com el femení:
     el mar / la mar
     un art / una art
     el vessant / la vessant
     el dot / la dot
   
• Hi ha substantius que tenen un significat diferent segons el gènere: