3. El gènere de noms i adjectius
Bàsic 1
Fem servir els noms (que també anomenem substantius) per designar persones, animals, coses, elements i idees. I fem servir els adjectius per indicar algunes qualitats dels noms.
la vaca cega, la taula rodona, el sentiment inquietant
(vaca, taula i sentiment són noms; cega, rodona i inquietant són adjectius)
Tant els noms com els adjectius s’adapten al gènere (masculí o femení) i al nombre (singular o plural).
Formació del femení
Algunes terminacions per a la formació del femení a partir de la forma en masculí, tant per a noms com per a adjectius, són les següents:
- afegim -a a la forma en masculí:
verd > verda; fosc > fosca - afegim -na a la forma en masculí:
rodó > rodona; català > catalana; eslovè > eslovena - canviem una e per una a:
nostre > nostra; ample > ampla - fem un canvi de consonant:
groc / groga; nebot / neboda; blau / blava; lleig / lletja; boig / boja; tranquil / tranquil·la - formes diferents entre la masculina i la femenina:
oncle > tia; bou > vaca - formes invariables, que són iguals en masculí i en femení:
marró, intel·ligent, amable, elegant, violeta
Bàsic 2
El gènere és arbitrari. Això implica que el fet que una paraula que designa coses i idees abstractes sigui masculina o femenina no s’explica per cap motiu aparent.
Per això, un mateix concepte pot tenir diferent gènere depenent de la llengua en què s’expressi.
Casos especials del gènere: diferències entre llengües
Català | Occità | Francès | Italià | Castellà | Portuguès |
---|---|---|---|---|---|
el peu el nas els espinacs les postres el color el núvol la dent el raïm el front la sabata la sal la llet la sang la llimona la xocolata |
lo pè lo nas los espinarcs lo dessèrt la color lo nívol la dent lo rasim lo front la sabata la sal lo lach lo sang lo limon lo chocolat |
le pied le nez les épinards le dessert la couleur le nuage la dent le raisin le front le soulier le sel le lait le sang le citron le chocolat |
il piede il naso gli spinaci il dessert il colore la nube il dente l'uva la fronte la scarpa il sale il latte il sangue il limone il cioccolato |
el pie la nariz las espinacas el postre el color la nube el diente la uva la frente el zapato la sal la leche la sangre el limón el chocolate |
o pé o nariz os espinafres os postres a cor a nuvem o dente a uva a fronte o sapato o sal o leite o sangue o limão o chocolate |
En aquesta animació pots aprofundir en el contingut del gènere dels noms.
Intermedi 1
- El nom (o substantiu) és un mot variable (en gènere i nombre) que designa persones, animals, coses i idees (concretes o abstractes).
Cal tenir en compte que el gènere d’alguns substantius catalans no coincideix amb el d’altres llengües romàniques.
Així, són noms masculins:
els afores un anell un avantatge el compte el corrent el costum el deute el dubte |
un escafandre els espinacs un estratagema el front un full (de paper) un interviu el llegum el lleixiu |
el marge un orde (religiós) el pebre el pendent el senyal els tèrmits un titella un bacteri |
I són noms femenins:
una amargor una arma la claror una esplendor una olor la remor la resplendor la suor |
una anàlisi una àgape una àncora la marató una fulla (d’un arbre) una aroma la cercavila la dent |
la nespra les postres la síncope la síndrome la sida la calor una allau la resta |
- L’adjectiu és una paraula que modifica el nom i n’indica qualitats.
Hi ha adjectius de dues terminacions, una per al masculí i una per al femení, i d’una sola terminació. Aquests últims són invariables pel que fa al gènere, és a dir, presenten la mateixa forma per al masculí i per al femení.- adjectius variables quant al gènere: verd, verda; gros, grossa…
- adjectius invariables quant al gènere: amable, humil, intel·ligent, fàcil, útil, feliç, capaç…
Formació del femení en els substantius
Terminacions | Exemples | Observacions |
---|---|---|
Masculí + -a | nen > nena forner > fornera |
Canvis ortogràfics: gos > gossa hereu > hereva... |
Masculí -e, -o, -u Àtones femení -a |
mestre > mestra monjo > monja europeu > europea |
|
Masculí + -na, -ina, -essa |
rei > reina Àngel > Angelina metge > metgessa |
Canvis ortogràfics: veí > veïna... |
Masculí -or, -òleg Femení -riu, -òloga |
actor > actriu filòleg > filòloga |
|
Arrel diferent | home > dona cavall > euga |
|
Distinció de gènere afegint mascle o femella | rossinyol mascle > rossinyol femella | |
Femení + -ot = masculí | bruixa > bruixot |
Formació del femení en els adjectius
En els adjectius la formació del femení segueix les mateixes normes que en la formació dels substantius. Cal tenir present, però, que hi ha molts adjectius d’una sola terminació, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení.
Els adjectius que tenen una sola terminació per al gènere masculí i per al femení en català, solen tenir una sola terminació en altres llengües romàniques.
Terminacions | Singular masc. i fem. |
Plural masc. i fem. |
Observacions i excepcions |
---|---|---|---|
-ble | amable feble possible |
amables febles possibles |
|
-al, -el, -il | normal fidel difícil |
normals fidels difícils |
anòmal > anòmala paral·lel > paral·lela tranquil > tranquil·la nul > nul·la… |
-ar, -or | escolar superior |
escolars superiors |
avar > avara rar > rara incolor > incolora… |
-ant, -ent | elegant obedient |
elegants obedients |
sant > santa atent > atenta content > contenta lent > lenta… |
-a | agrícola persa |
agrícoles perses |
|
-e | alegre jove |
alegres joves |
negre > negra apte > apta agre > agra culte > culta… |
Intermedi 3
El gènere és totalment arbitrari quan un substantiu designa coses o idees abstractes. Quan designa persones o animals que tenen tots dos gèneres, el femení dels noms i dels adjectius es forma de diverses maneres:
- Generalment, afegint una -a al masculí, tant en noms com en adjectius:
nen > nena
noi > noia
gat > gata
bonic > bonica
prim > prima
net > neta
- Pareu atenció als canvis ortogràfics que pot produir la formació del femení afegint una -a al masculí:
gos > gossa
Marcel > Marcel·la
serf > serva
enemic > enemiga
llop > lloba
nebot > neboda
- Els substantius i els adjectius que acaben en -e o -o àtona canvien aquesta vocal per -a. I alguns acabats en -eu canvien la u per a.
alumne > alumna
monjo > monja
Andreu > Andrea
ample > ampla
fondo > fonda
ateu > atea
- Afegint al masculí d’alguns substantius les terminacions -na, -ina, -essa, amb canvis ortogràfics quan cal:
cosí > cosina
gall > gallina
abat > abadessa
- Alguns substantius tenen unes terminacions pròpies per al femení. Certs masculins acabats en -or fan el femení en -riu, i els acabats en -òleg fan el femení en -òloga:
emperador > emperadriu
sociòleg > sociòloga
- Hi ha substantius que tenen formes diferents per al masculí i per al femení:
amo > mestressa
marit > muller
ase > somera
gall dindi > polla díndia
marrà > ovella
cavall > euga
porc > truja
- Hi ha substantius invariables, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení. Són els acabats en -aire, -cida, -ista:
el cantaire / la cantaire
un homicida / una homicida
el trompetista / la trompetista
- Hi ha substantius d’una sola terminació que provenen, moltes vegades, d'adjectius:
persa, jove, salvatge, àrab, màrtir…
- Hi ha noms d’animals que també són invariables. Si volem distingir el sexe de l'animal, cal afegir-hi els mots mascle o femella:
la cadernera mascle > la cadernera femella
- Hi ha alguns substantius masculins que es formen a partir del femení, amb la terminació -ot:
merla > merlot
bruixa > bruixot
- Els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç tenen una sola terminació en singular, però dues en plural.
capaç > capaços, capaces
feliç > feliços, felices
veloç > veloços, veloces
- Hi ha alguns mots que admeten tant el masculí com el femení:
el mar / la mar
un art / una art
el vessant / la vessant
el dot / la dot
- Hi ha substantius que tenen un significat diferent segons el gènere:
Masculí | Femení | ||
---|---|---|---|
el canal el canalla el cremallera un editorial el fi el llum un ordre el planeta el son el terra el clau el còlera el pols el pudor el vall |
via d’aigua vàndal, brètol ferrocarril de muntanya article periodístic objectiu, finalitat aparell contrari de desordre astre dormida sòl, paviment de clavar epidèmia batec modèstia excavació |
la canal la canalla la cremallera una editorial la fi la llum una ordre la planeta la son la terra la clau la còlera la pols la pudor la vall |
conducte, canonada mainada, criatures sistema de tancament empresa acabament claror, corrent elèctric manament destí ganes de dormir material; planeta (Terra) d'obrir portes ràbia partícules mala olor entre muntanyes |
Enllaços relacionats
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 16. El missatge al mòbil
- 17. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 18. La nota
- 19. L'avís
- 20. L'anunci
- 21. La felicitació i la invitació
- 22. La postal
- 23. El correu electrònic
- 24. L'esquema i el resum
- 27. La notícia
- 36. Les varietats del català
- 37. El català, llengua d'Europa
- 38. El marc legal del català