Tornar
17. L’accentuació gràfica
Intermedi 1
L'accentuació
L’accent gràfic indica on és la síl·laba forta o tònica de les paraules, tot i que no totes les paraules s’accentuen. Per saber quan cal accentuar una paraula cal fer la separació per síl·labes, detectar la síl·laba tònica, saber si la paraula és aguda plana o esdrúixola, aplicar les normes d'accentuació, i si cal accentuar-la, saber si l'accent ha de ser obert o tancat.
Tot i que sembla un procediment llarg i complicat, l'hem d'acabar incorporant a la velocitat de l'escriptura, un fet que requereix una certa pràctica.
Classificació dels mots segons la posició de la síl·laba tònica
En els mots polisíl·labs, la síl·laba tònica és aquella en què recau la força de veu. Segons la posició de la síl·laba tònica, la paraula pot ser aguda, plana o esdrúixola.
- En les paraules agudes el cop de veu és a l'última síl·laba.
sec/ci/ó, can/tar
- En les paraules planes el cop de veu és a la penúltima síl·laba.
te/lè/fon, ca/sa
- En les paraules esdrúixoles el cop de veu és a l'antepenúltima síl·laba:
mà/qui/na, ci/èn/ci/a
Les regles d’accentuació
Accentuem les paraules seguint aquestes regles:
| Les paraules... | S’accentuen | Exemples |
|---|---|---|
| agudes | quan acaben en: -a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in |
o/ca/si/ó, ca/fè, pin/güí, car/bó, caut/xú es/càs, ca/fès, pas/tís, boi/rós, bar/nús sor/prèn, Du/blín |
| planes | quan no acaben en: -a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in |
cà/lid pú/blic o/rí/gens (però o/ri/gen) an/drò/gins (però an/dro/gin) |
| esdrúixoles | sempre | mà/ne/ga in/còg/ni/ta à/re/a an/drò/gi/na |
Com ja deveu haver observat, en català hi ha dues menes d’accent: el greu o obert (`), que correspon a la vocal oberta, i l’agut o tancat (´), que correspon a la vocal tancada. Les úniques vocals que poden dur els dos accents són la e i la o. Recordeu que les paraules només poden dur un accent, el qual indica quina és la vocal de la síl·laba tònica.
| Vocals obertes | Vocals tancades |
|---|---|
| à, è, ò | é, í, ó, ú |
L’accentuació de la e
- En la majoria dels casos, tant en mots aguts com en mots plans i esdrúixols, la e és oberta i, per tant, porta accent obert:
cafè, cinquè, anglès, conèixer, èxit, perquè, paciència…
- Però porta accent tancat en els casos següents:
- Paraules agudes amb accent tancat
- Els substantius abecé, clixé, consomé, jaqué, peroné, puré, quinqué, ximpanzé…
- Els compostos de bé (gairebé, malbé, també), de té (conté, sosté) i de ve (convé, prové).
- La 1a persona del singular del futur simple: cantaré, temeré, dormiré…
- La 3a persona del singular del passat simple dels verbs de la 2a conjugació: perdé, segué, digué…
- Els adverbis després i només.
- Els noms i els adjectius que fan el plural en -essos: accés, congrés, exprés... (tret de xerès, interès, espès).
- La 1a i la 3a persona del singular de l’imperfet de subjuntiu (1a i 2a conjugació): digués, cantés…
- La 3a persona del singular del present d’indicatiu del verb encendre (encén) i dels verbs acabats amb -tendre (entén, estén, pretén…).
- Paraules planes i esdrúixoles amb accent tancat
- Els infinitius témer, prémer, esprémer, créixer, néixer, ésser…
- Les formes érem, éreu, fóssim i fóssiu del verb ser.
- Les terminacions verbals férem, féreu, diguérem, diguéreu, cantéssim, cantéssiu, parléssim, parléssiu…
- Els mots cérvol, església, feréstec, préssec, préstec…
- Paraules agudes amb accent tancat
L’accentuació de la o
- En la majoria de mots aguts la o és tancada i, per tant, du accent tancat:
cançó, carbó, nació, perillós…
- Però duen accent obert:
- Els mots això, allò, però, (de) debò, rebò, retrò, ressò, espòs, repòs, arròs, terròs, talòs…
- Els participis passats dels compostos del verb cloure: exclòs, inclòs, reclòs…
- En la majoria dels mots plans i esdrúixols la o és oberta i, per tant, porta accent obert:
pròxim, glòria, història, òpera…
- Però duen accent tancat:
- Els substantius estómac, furóncol, escórpora, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora…
- L’infinitiu córrer i els seus compostos (incórrer, recórrer…).
- Les formes fórem, fóreu, fóssim i fóssiu del verb ser.
Cal tenir en compte que…
- Cal accentuar les lletres majúscules quan les regles d’accentuació ho exigeixin.
És un país de l’Àfrica.
- Els adverbis acabats en -ment conserven l’accentuació del mot amb què s’han format. Aquests adverbis es formen a partir de la forma femenina de l’adjectiu d’on provenen.
ràpid > ràpida + -ment > ràpidament
fàcil > fàcil + -ment > fàcilment
tranquil > tranquil·la + -ment > tranquil·lament
- Les paraules que acaben en diftong (vocal + i, u) tenen una semivocal al final (i, u), i per tant no acaben en vocal.
refeu > re/feu: aguda, acabada en semivocal, no s’accentua.
gripau > gri/pau: aguda, acabada en semivocal, no s’accentua.
renoi > re/noi: aguda, acabada en semivocal, no s’accentua.
caganiu > ca/ga/niu: aguda, acabada en semivocal, no s’accentua.
parlàveu > par/là/veu: plana, acabada en semivocal, s’accentua perquè no acaba en vocal.
rèieu > rè/ieu: plana, acabada en semivocal, s’accentua perquè no acaba en vocal.
portéssiu > por/tés/siu: plana, acaba en semivocal, s’accentua perquè no acaba en vocal.
Podeu ampliar la informació sobre l’accentuació amb la fitxa dels accents diacrítics. I també consultar aquesta fitxa sobre la separació de síl·labes, diftongs i hiats i aquesta altra sobre la dièresi.
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 16. El missatge al mòbil
- 17. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 18. La nota
- 19. L'avís
- 20. L'anunci
- 21. La felicitació i la invitació
- 22. La postal
- 23. El correu electrònic
- 24. L'esquema i el resum
- 27. La notícia
- 36. Les varietats del català
- 37. El català, llengua d'Europa
- 38. El marc legal del català