Cercar Cerca avançada
Tornar

36. Els pronoms personals forts

Bàsic 1

Els pronoms personals

  • Els pronoms personals són paraules que designen una persona o entitat identificable i indiquen qui és que fa una certa acció.
       Ella estudia català.
       Vosaltres teniu molta paciència.
       Jo visc a Girona.
     
  • Poden ser de primera persona (jo, nosaltres), de segona persona (tu, vosaltres) o de tercera persona, que es refereixen fonamentalment a les tres persones del discurs:
    • la primera persona és qui parla: jo, nosaltres
    • la segona persona és qui escolta: tu, vosaltres
    • la tercera persona no és ni qui parla ni qui escolta: ell, ella, ells, elles
       
  • Els pronoms personals generalment no s’escriuen o no es diuen, perquè ja se sobreentenen pel context de la frase o el discurs.
       Em dic Elisenda. [jo]
       Parlem sempre en català a classe. [nosaltres]
       Són els alumnes del curs passat. [ells o elles]

Les formes de tractament formal i no formal

  • En els tractaments formals fem servir les formes de vostè i vostès.
       On viuen, quina adreça tenen, vostès?
       Quin número de telèfon té? [vostè]
       Perdoni, qui és vostè?
     
  • En els tractament menys formals, utilitzem la forma de tu o vosaltres.
       On viviu, quina adreça teniu, vosaltres?
       Quin número de telèfon tens? [tu]
       Perdona, qui ets tu?
     
  • Si no coneixem l’interlocutor, en situacions en què ens dirigim a una audiència desconeguda, fem servir la forma de vós o vosaltres.
       Prohibit el pas, no passeu.
       Per a més informació, dirigiu-vos al taulell 1.
      

Els pronoms mi, tu, si

  • Quan porten una preposició al davant, fem servir els pronoms mi i tu per a la primera persona i la segona persona respectivament.
       A mi m’agrada molt menjar croquetes. I a tu, què t’agrada menjar?
       Em porta un regal a mi, i no pas a tu.
       Parla amb mi si ho necessites.
     
  • Per a la tercera persona fem servir els pronoms ell, ella, ells i elles, i el pronom si quan hi ha la paraula mateix, mateixa, mateixos o mateixes al darrere.
       A ella li agraden molt els esports d’aventura.
       Es recita poesies a si mateix.
       A ells els ajudo sempre que m’ho demanen.
       Els alumnes s’escolten a si mateixos per practicar.
     
  • Amb preposició o sense, utilitzem nosaltres i vosaltres com a pronoms de primera persona i de segona persona del plural.
       Parla amb nosaltres, si vols.
       Ho fa per a vosaltres, tot això.
     

Podeu consultar altres pronoms a la fitxa dels pronoms febles.

Intermedi 1

  • Els pronoms personals forts substitueixen noms referits a persones, tenen una síl·laba tònica i podem pronunciar-los sols.
       Qui vindrà demà? Nosaltres!
       Ella és la més emprenedora de tot el grup.
       Vostè és l’actiu més important d’aquesta empresa.
     
  • Els pronoms personals forts són:
Pronoms personals Singular Plural
1a persona

2a persona

3a persona

Reflexiu		 jo, mi

tu

ell, ella, vostè

si
ell mateix, ella mateixa		 nosaltres

vosaltres, vós

ells, elles, vostès

si
ells mateixos, elles mateixes
  • Les formes mi i si sempre van precedides de les preposicions a, amb, de, en, per, contra, entre, sense, sobre i envers.
       Pots parlar amb mi del que vulguis.
       Reflexiona sobre si mateixa cada dia.

Altres formes de pronoms personals

A part d’aquestes formes, tenim els pronoms vostè, vostès i la forma vós:

  • La forma vostè, vostès es refereix a persones que escolten, però utilitzant el verb en 3a persona:
       Vostès mengin i callin.
       Triï vostè mateix.
     
  • El pronom vós també es refereix a una persona que escolta, però utilitzant el verb en 2a persona del plural:
       Senyor Andreu, vós compreu el diari cada dia?
     
  • També tenim el pronom reflexiu si (ell mateix, ella mateixa, ells mateixos, elles mateixes), que va precedit de preposició i, sovint, reforçat amb el mot mateix:
       La noblesa i els pagesos lluitaven entre si.
       Pensa per si mateix.
       La Maria està fora de si.
  • La forma mi s’usa en lloc de jo darrere de les preposicions a, amb, en, per, contra, entre, sense i envers:
       Vols sortir amb mi aquesta nit?

Qüestions que cal tenir en compte

A l’hora d’escriure una carta o de preparar un discurs, cal tenir en compte el grau de formalitat que ha de tenir, i decidir quina forma de tractament farem servir:

  • Farem servir el tractament de tu si amb el destinatari hi ha intimitat, franquesa, familiaritat. Tota la carta s’ha d’escriure posant els verbs, els pronoms febles i els possessius en 2a persona del singular.
     
  • Utilitzarem el tractament de vostè quan hi ha una relació de respecte, fredor i distància. Tota la carta s’ha d’escriure posant els verbs, els pronoms febles i els possessius en 3a persona.
     
  • Triarem el tractament de vós quan hi ha una relació de respecte però cordial i amistosa. Tota la carta s’ha d’escriure posant els verbs, els pronoms febles i els possessius en 2a persona del plural. Aquest tractament és el que es recomana en el llenguatge administratiu, oficial i comercial, perquè estalvia problemes d’ambigüitat, evita les dobles formes i contribueix a un ús no sexista de la llengua.
     
  • De vegades utilitzem la forma del possessiu, en comptes del pronom personal fort, darrere d’algunes preposicions:
       Col·loca’t davant meu. (i no: Col·loca’t davant mi.)
     
  • El pronom personal fort nosaltres es pot fer servir com a plural de modèstia (o d’autor):
       Creiem que aquesta època… (en comptes de: Crec que aquesta època…)

Etiquetes: a mi, a si mateix, ell, ella, formal, jo, mi, personals, pronoms, pronoms personals, pronoms personals forts, sí, tractament, tu, vostè, vostès

Filtres

Nivell