Cercar Cerca avançada
Tornar

8. Els possessius

Bàsic 1

Els possessius

  • Els possessius indiquen propietat o pertinença respecte de qui parla o intervé:
       El meu número de telèfon és el 972 353 XXX. Quin és el teu número de telèfon?
       El nostre pis és força gran. Com és el seu pis?
       Aquesta noia és la meva germana i es diu Elna. Com es diu la teva germana?
       Parlo amb tu del meu amic. Parla’m tu del teu amic.
       Us expliquem les nostres vacances. Què ens expliqueu de les vostres vacances?
  Singular   Plural  
  masculí femení masculí femení

Un posseïdor
   jo, tu, ell, ella, vostè

 el meu
el teu
el seu		 la meva
la teva
la seva		 els meus
els teus
els seus		 les meves
les teves
les seves
Més d’un posseïdor
   nosaltres, vosaltres,
   ells, elles, vostès		 el nostre
el vostre
el seu		 la nostra
la vostra
la seva		 els nostres  
els vostres
els seus		 les nostres  
les vostres
les seves
  • En algunes varietats, sobretot en les varietats valencianes, les formes del possessiu femení són meua - meues, teua - teues, seua - seues.
       Vindrà una amiga amb les seues germanes.
       Les meues pel·lícules preferides són de ciència-ficció.
       Quina és la teua adreça?
       Demà coneixeré la seua família.

Bàsic 2

Casa meva

  • L’expressió casa meva es fa servir sense article i amb el possessiu al darrere de casa, i fa referència a la casa on visc. Fem servir la mateixa construcció amb la resta de possessius, que els col·loquem després de la paraula casa.
       Casa meva és molt a prop.
       Casa teva és molt lluny.
       En Joan t'ha convidat a casa seva.  
       Casa nostra és molt gran.
       Dinarem a casa vostra.
       Anirem amb els avis a casa seva.
     
  • Les formes can, cal, ca la i ca l’ estan formades per la contracció ca, que és la reducció de casa, i l’article corresponent.
       Ens trobarem a cal metge. 
       Ca la Maria és molt a prop.
       Vaig a ca l'Albert.
       Can Manel és el nom d'un restaurant.

Intermedi 1

Els possessius són mots que acompanyen el nom o el substitueixen, i indiquen relacions de possessió o pertinença.

Un sol posseïdor Més d’un posseïdor
 1a persona
   tònics: meu, meva (o meua), meus, meves (o meues)
   àtons: mon, ma, mos, mes		  nostre, nostra, nostres   
 2a persona
    tònics: teu, teva (o teua), teus, teves (o teues)
    àtons: ton, ta, tos, tes		  vostre, vostra, vostres
 3a persona
    tònics: seu, seva (o seua), seus, seves (o seues)
    àtons: son, sa, sos, ses

 seu, seva (o seua)
 seus, seves (o seues)
 llur, llurs
  • Quan els possessius precedeixen el nom que acompanyen porten article.
       Des de fa un any el meu germà viu a la Vall d’Aran.
  • Els possessius àtons van sempre davant del nom, sense article. Els possessius àtons tenen un ús restringit i es refereixen sobretot a relacions de parentiu, amb la paraula casa i en l’expressió temporal negativa amb la paraula vida.
       Hi vaig anar amb mon germà.
       Mos pares viatgen molt.
       A ma casa ens agrada menjar bé.
       És un gandul: no ha treballat en sa vida!

El possessiu posposat sense article

  • Quan el possessiu no porta determinant o quantificador es posposa darrere del nom.
       Vine aquí, vida meva.
       Això no és feina meva, no és cosa vostra.
       Avui el sopar va a càrrec meu.
       No t’enfadis, no és culpa teva.
       Ahir vam anar a sopar a casa seva.
       Sempre s’ha posicionat a favor nostre.
     
  • Els possessius poden acompanyar expressions de lloc. Si aquestes expressions porten article definit, el possessiu pot anar abans o després:
       Seu aquí, davant meu. > Seu aquí, al meu davant.
       Sempre camina darrere seu. > Sempre camina al seu darrere.

    Si l’expressió de lloc no porta article definit, el possessiu sempre va després.
       Tens alguna farmàcia a prop teu?
       A sota nostre hi viu un jugador de bàsquet molt famós.
     

Suficiència 2

Els possessius llur i llurs

Les formes llur i llurs són pròpies de la llengua escrita i del registre formal. Equivalen a el seu, la seva (o la seua), els seus i les seves (o les seues), però només es poden fer servir quan el posseïdor és plural, és a dir, hi ha més d’un posseïdor, i fem referència a alguna cosa d’ells o d’elles. És important recordar que és incorrecte fer servir llur i llurs si el posseïdor és singular.

Les bessones van amb llur mare. → Fa referència a la mare d’elles.
Els meus cosins i llurs amics assistiran a la trobada. → Fa referència als amics d’ells.
Els pares i llurs fills van assistir a l’acte. → Posseïdor plural: pares (equivalent a Els pares i els seus fills van assistir a l’acte).
* L’alumne practica amb llurs companys. → Frase incorrecta. En aquest cas l’ús de llurs és inadequat perquè hi ha un sol posseïdor. Caldria dir, doncs, L’alumne practica amb els seus companys.

Etiquetes: adjectius, ca, can, casa meva, davant meu, llur, llurs, ma germana, meu, meua, meues, meus, meva, meves, mos pares, nostre, posposat, possessiu, possessius, seu, seua, seva, teu, teua, teues, teus, teva, vostre

Filtres

Nivell