13. Els verbs

Els verbs en present

Quan parlem de verbs, sempre ens referim a l’infinitiu, a la conjugació, etc. Per saber què volen dir aquestes paraules, consulta l’animació.

Fem servir el present per:

• Expressar accions que situem en l’actualitat, el moment present, ara.
     Tinc trenta anys.
     Estudio català.
     Vaig al supermercat a comprar carn.
   
• Expressar accions que es repeteixen de manera quotidiana.
     Cada dimarts vaig a classes de dansa.
     Els caps de setmana anem al cinema.
   
• Expressar fets absoluts que no situem en cap temps concret.
     Els humans som destructors del planeta.
     Els gossos són grans animals de companyia.

Per fer servir els verbs ens és molt útil tenir verbs model, que agrupem en tres conjugacions:

• 1a conjugació
  • Acaben en -ar.
  • La majoria són regulars i segueixen el model de treballar o parlar (vegeu la taula inferior).

• 2a conjugació
  • Acaben en -er, -re.
  • Tenen com a model el verb viure.
  • Molts tenen una -c final al present quan els conjuguem amb jo.
  • Els verbs dur i dir són de la segona conjugació.

• 3a conjugació
  • Acaben en -ir.
  • Segueixen dos models: els dels verbs dormir i llegir.
  • Els verbs tenir (o tindre) i venir (o vindre) són de la tercera conjugació.

• Hi ha alguns verbs importants que no segueixen els models anteriors. Els anomenem verbs irregulars.

• El verb dur és un sinònim del verb portar.
• El verb portar es conjuga igual que el verb treballar, perquè també és regular.

1. Passat perifràstic

• El marc temporal pot ser: ahir, abans d’ahir, la setmana passada, l’any 2000, fa quinze dies, fa un any…

Usos del passat perifràstic

• Per explicar situacions en el passat completament acabades (sovint en expressions temporals que marquen un temps limitat).
     Vaig estudiar a la universitat quatre anys.

• Per ordenar cronològicament accions o fets passats.
     Quan vaig arribar a Catalunya, primer vaig viure a casa d’uns cosins. 
     Després vaig aconseguir feina i al cap de poc vaig trobar un pis de lloguer molt bé de preu.

El passat perifràstic i el verb anar

• El verb anar es fa servir com a verb i ajuda a conjugar els perifràstics de tots els altres verbs. Tot i que és molt similar, adopta una forma particular quan es forma el perifràstic.

• Cal fixar-se sobretot en les persones nosaltres i vosaltres, que canvien entre el present del verb anar i la formació del passat.
     Cada dia anem al mercat.
        però
     La setmana passada vam anar al mercat, vam comprar peix i vam convidar uns amics a sopar.
  
     Cada setmana aneu al metge.
        però
     La setmana passada vau anar al metge i us vau fer una revisió completa.

• Altres exemples per comparar el present i el passat.
     Ara vaig a casa. / Ahir vaig anar al cinema i vaig veure una pel·lícula de por.
     On vas avui? / I ahir, on vas anar? Et vas trobar amb els amics?
     Ara mateix va al mercat. / Ahir va anar a la parada de peix i es va oblidar el bitlleter.

  
     Ara anem cap a casa. / Ahir vam anar al cinema i vam veure una pel·lícula d’amor.
     On aneu avui? / I ahir, on vau anar ahir? Us vau trobar amb la colla d’amics?
     Ara mateix van al mercat. / Ahir van anar a la parada del peix i es van oblidar el bitlleter.

2. Perfet

• El marc temporal pot ser: avui, fa un moment, fa deu minuts, fa molta estona, al matí, aquest vespre, aquesta setmana, aquest mes, aquest any (enguany), aquest estiu…

Usos del perfet

• Per parlar d’accions del passat que encara tenen relació amb el present.
     Avui m’he llevat a les vuit. → Acció passada però que té relació amb el present perquè el dia encara no ha acabat.
     Has anat alguna vegada a un restaurant vegetarià? → Acció passada però que té relació amb la teva vida fins ara, que és el present.

Recorda que:

• Els verbs de la primera conjugació fan el participi en -at (parlat, menjat, anat…).
   
• Els participis de la segona conjugació són irregulars (entès, corregut, sabut…).
   
• Els verbs de la tercera conjugació solen fer el participi en -it (servit, dormit, patit…), però alguns acaben en -rt: complir (complert), establir (establert), oferir (ofert), cobrir (cobert), obrir (obert), omplir (omplert), reblir (reblert), sofrir (sofert), suplir (suplert)…

3. Imperfet d’indicatiu

• Podem tenir com a models els verbs següents:

• Altres verbs irregulars de la 2a conjugació:

Usos de l’imperfet

• Per explicar accions habituals del passat:
     Quan era petita anava a l’escola que tenia més a prop de casa.

• Per a les descripcions en el passat:
     La meva mestra era alta i morena. Tenia els ulls petits i portava ulleres.

1. Present d’indicatiu

• El present d’indicatiu fa referència al marc temporal d’ara, en aquest moment…, i també per indicar accions quotidianes que es repeteixen: cada any, cada dia, cada setmana…
   
• Alguns verbs de la segona conjugació:

• Els verbs de la segona conjugació acabats en -ndre i -ldre es conjuguen com vendre i resoldre.
   
• Alguns verbs conjuguen la primera i la segona persona del plural com el verb veure (veiem, veieu): creure, jeure, treure, caure, seure…: creiem, creieu; jaiem, jaieu; traiem, traieu…
   
• I es conjuguen com beure (bevem, beveu) verbs com deure o moure: devem, deveu; movem, moveu.

2. El plusquamperfet

• Expressa accions que han començat i acabat en el passat, i són anteriors a una altra acció passada.
     Quan vaig arribar a casa, ja havies dinat.
     Ja havies marxat quan et van venir a dur el paquet.
   
• Es forma amb el verb haver en passat i el participi de qualsevol verb.
   

Usos del plusquamperfet

• Per parlar d’una acció acabada i anterior a una altra del passat.
     Quan va arribar la policia, el lladre ja havia marxat.
     (→ l’acció de marxar és passada i anterior a l’acció passada d’arribar)

• Quan reproduïm en passat el que ha dit una persona en passat perifràstic o perfet (“He trobat feina”).
     Em vaig trobar la Karima i em va dir que havia trobat feina.

3. Condicional simple

• Expressen una condició.
     Si pogués, viuria en una casa més gran.
     Si en tingués l'oportunitat, viatjaria per països llunyans.

Usos del condicional simple

• Per parlar de fets hipotètics del present, o del passat que són possibles però que no sabem si passaran o no.
  M’agradaria anar de vacances al Marroc.
  (= és el meu desig, però no sé si podré anar-hi o no)

• Per donar consells.
  Dius que tens mal de panxa? En el teu cas, em prendria una camamilla i faria dieta.

• Per fer preguntes o peticions amb cortesia.
  Perdoni, podria obrir la finestra?
  Voldria una barra de pa.

• Per reproduir en passat el que va dir una persona en futur.
  No compraré més en aquest forn. > Va dir que no compraria més en aquell forn.

4. Present de subjuntiu

• El subjuntiu no expressa accions reals, sinó que l'usem per valorar o dubtar, influir, expressar una voluntat o una obligació…
     M'agrada que arribis puntual. (valorem)
     Dubto que arribis puntual. (expressem un dubte)
     T'aconsello que arribis puntual. (aconsellem)
     Espero que arribis puntual. (expressem un desig)
     M'estimo més que arribis puntual. (expressem una preferència)
     Cal que arribis puntual. (expressem una obligació)
   
• Models de verbs regulars en subjuntiu:

• Alguns verbs irregulars en subjuntiu:

5. Participis irregulars

• El participi ens serveix per formar el perfet i altres temps compostos.
  Demà hauré acabat la feina.
  Ja he anat al metge.
  He hagut de plegar més tard.
   
• La forma de participi pot fer de nom i d’adjectiu, segons el cas, i ens poden servir les formes de participi dels verbs derivats.
  Agafa l’imprès i porta’l a secretaria.
  És una dita molt popular.
  Té la vista cansada.
  
  La caldera està encesa.
  La porta és oberta.
  Sigueu tots molt benvinguts.