28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
Bàsic 1
Els verbs ser i estar
- El verb ser és útil per a les presentacions.
Qui ets? Soc l’Anna.
I tu, qui ets? Soc en Pere.
Qui sou? Som l’Anna i en Pere.
I ells, qui són ells?
- Fem servir el verb ser per expressar característiques permanents.
Ella és catalana.
El carrer és molt llarg.
Aquesta ciutat és molt agradable.
| SER | ||
|---|---|---|
| jo tu ell, ella, vostè nosaltres vosaltres ells, elles, vostès |
soc ets és som sou són |
Soc en Ramon. Ets l'Eva, oi? Ella és la Maria i és arquitecta. Som molt responsables. Sou les primeres a arribar. Aquelles noies són germanes. |
- En canvi, per expressar característiques no permanents, temporals o transitòries, fem servir el verb estar.
És el primer dia de classe i estic nerviosa.
Sempre està cansat perquè treballa moltes hores.
| ESTAR | ||
|---|---|---|
| jo tu ell, ella, vostè nosaltres vosaltres ells, elles, vostès |
estic estàs està estem esteu estan |
Estic molt content. Em sembla que estàs molt il·lusionada. Darrerament està cansada. Estem nerviosos per l’examen. Atenció, que esteu distrets! Aquelles noies estan concentrades per treballar. |
Bàsic 2
Els verbs anar i anar-se’n
- Fem servir el verb anar per indicar un desplaçament a algun lloc.
Ara anem al supermercat.
Cada dia vaig al gimnàs.
Quan aneu a l’escola, vosaltres dos?
| ANAR | ||
|---|---|---|
| jo tu ell, ella, vostè nosaltres vosaltres ells, elles, vostès |
vaig vas va anem aneu van |
Vaig al supermercat. Vas a l’escola? Va al metge. Dilluns anem a jugar a futbol. On aneu tan de pressa? Van cap a casa. |
- Fem servir el verb anar-se’n com a sinònim de marxar (d’un lloc).
Quan la classe acaba, els alumnes se’n van.
Després d’esmorzar me’n vaig cap a la feina.
A quina hora te’n vas?
| ANAR-SE’N | MARXAR | ||
|---|---|---|---|
| me'n vaig te'n vas se'n va ens n'anem us n'aneu se'n van |
Ja me'n vaig! A quina hora te'n vas de classe? Em diu que ja se'n va. Si no veniu de seguida, ens n'anem. Quin dia us n'aneu de viatge? Cada dia se'n van més tard. |
marxo marxes marxa marxem marxeu marxen |
Marxo a les tres. A quina hora marxes? Ella no marxa fins al vespre. Marxem cap a casa. Quan acaba la classe, marxem a casa. Quin dia marxen elles? |
- Les formes ens n’anem i us n’aneu també es poden escriure ens en anem i us en aneu, tal com les pronunciem habitualment.
Quin dia us en aneu, vosaltres?
Nosaltres ens en anem dimecres vinent.
Bàsic 3
Els verbs anar i venir (o vindre)
- Fem servir el verb anar per indicar un desplaçament a algun lloc on no hi ha ni qui parla ni qui escolta.
Dimecres anem al cinema.
Cada any vaig de vacances a Eivissa.
Què et sembla, anem al restaurant tu i jo?
| ANAR | ||
|---|---|---|
| jo tu ell, ella, vostè nosaltres vosaltres ells, elles, vostès |
vaig vas va anem aneu van |
Vaig al supermercat. Vas a l’escola? Va al metge. Dilluns anem a jugar a futbol. On aneu tan de pressa? Van cap a casa. |
- Fem servir el verb venir (o vindre) per indicar un desplaçament (a) cap on hi ha la persona que escolta (o el grup de persones que escolten), o (b) de la persona que escolta (o el grup de persones que escolten) cap a la que parla.
(a) Recordeu que dimecres venim a sopar a casa vostra.
(a) Si em demanes ajuda, vindré de seguida.
(a) No cal que truqueu tan fort a la porta, que ja us sento! Ja vinc!
(b) Som al bar, que veniu?
(b) Vine, si vols, no hi ha cap inconvenient.
(b) Ara vaig al cinema amb uns amics. Vols vindre?
| VENIR | ||
|---|---|---|
| jo tu ell, ella, vostè nosaltres vosaltres ells, elles, vostès |
vinc vens ve venim veniu venen |
Ja vinc! Vens a classe? Em diu que ja ve de seguida. Espereu-nos, que ara venim! Si no veniu, marxem. Cada dia venen més tard. |
Suficiència 1
Els verbs ser i estar, molt usuals, de vegades els fem servir malament perquè en català tenen un funcionament diferent dels verbs equivalents de les llengües veïnes.
Verb ser
- Verb ser + complement de lloc (= ‘trobar-se en un lloc’).
En Pere és al bar.
Els gossos són fora de casa.
Montclar és a la comarca del Berguedà.
- Per expressar qualitats permanents o definidores.
La Maria és bona noia.
En Jaume és boig.
Aquest pis és bonic.
La neu és freda.
La bombeta és fluixa. (= fa poca llum)
La biga és torta.
- Si el subjecte és inanimat i s’expressen qualitats transitòries (però definitòries d’aquell moment).
La porta és oberta per a tothom. (però La porta està oberta. [ara])
La sopa és bona quan és calenta. (però La sopa està calenta. [ara])
- Quan volem expressar el temps en què ha de passar (passa o passarà) un esdeveniment.
La reunió ahir va ser a les dotze però dilluns serà a la una.
Verb estar
- Verb estar + complement circumstancial de lloc (= ‘residir o viure en un lloc, treballar-hi’).
Quan estaves (o t’estaves) a Suïssa guanyaves més diners. (vivies)
La Maria està al tercer pis. (viu, resideix)
En Jaume està en una empresa alemanya. (treballa)
- Per expressar qualitats transitòries.
La Maria està malalta.
Avui estic trista.
En Jaume està boig. (avui)
La bombeta està fluixa. (mal col·locada)
La biga està torta. (mal col·locada)
- Quan volem expressar el temps que dediquem a fer una cosa.
Estic tot el dia estudiant.
Estarem dues tardes per acabar el treball.
- Davant de sintagmes preposicionals que expressen estat o situació.
La funció està a punt de començar (i no * és a punt de començar).
L'habitatge no està a l'abast de tothom (i no * és a l'abast de tothom).
El disc ja està a la venda (i no * ja és a la venda).
El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar (i no * és a disposició).
Estic de vacances (i no * soc de vacances).
Remarques
- Els verbs estar i estar-se són sinònims quan volen dir viure o residir en un lloc. Quan el verb estar és sinònim de treballar no es pot substituir per estar-se.
Jo estic a Barcelona. Jo m’estic a Barcelona. (hi visc)
Jo estic a la Diputació. (hi treballo)
- Amb els adjectius que indiquen propietats inherents d’un subjecte animat, incloent-hi l’estat civil o laboral (solter, casat, jubilat, vidu) o una característica física o psíquica (calb, cec, coix, envejós, gelós…), se sol fer servir el verb ser.
Soc solter.
És envejosa.
En aquest cas, però, també s’accepta l’ús del verb estar quan es matisa alguna cosa més enllà de la qualitat.Estic casada amb el fill de l’alcaldessa.
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 44. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 10. El text instructiu o directiu
- 11. El text descriptiu
- 12. El text narratiu
- 13. El text explicatiu
- 15. El text predictiu
- 16. El missatge al mòbil
- 17. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 18. La nota
- 19. L'avís
- 20. L'anunci
- 21. La felicitació i la invitació
- 22. La postal
- 23. El correu electrònic
- 24. L'esquema i el resum
- 27. La notícia
- 31. L'article d'opinió
- 35. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 36. Les varietats del català
- 37. El català, llengua d'Europa
- 38. El marc legal del català