Cercar Cerca avançada
Tornar

11. Les oracions subordinades

Elemental 2

Oracions substantives

Sovint trobem frases en què hi ha dos verbs i donem informació sobre alguna cosa que algú ha dit. Si algú pregunta “Com et dius?”, puc explicar que “Em pregunten com em dic” o “Em van preguntar com em deia”. En aquests casos, els temps verbals de la frase estan marcats per quin és el temps verbal de l’oració principal: em pregunta, m’ha preguntat, em va preguntar…

Les frases en què s’explica alguna cosa que algú ha dit són frases amb informació reportada. Tot seguit en presentem alguns exemples introduïts per si o per que:

Algú diu… Algú explica què han dit…

Volen un advocat d’ofici?
 

Ha vist mai l’acusat?
 

Va veure l’acusat aquell dia?
 

Em pregunta si volem un advocat d’ofici.
Em va preguntar si volíem un advocat d’ofici.

Em pregunta si he vist mai l’acusat.
Em va preguntar si havia vist mai l’acusat.

Em demana si vaig veure l’acusat aquell dia.
Em va demanar si havia vist l’acusat aquell dia.

No conec aquest senyor.

 

Tornaré aviat.
 

He arribat massa d’hora.
 

Et vaig veure per la finestra.
 

No hi ha hagut cap detingut.
 

Calleu!

Declara que no coneix aquell senyor.
Ha declarat que no coneixia aquell senyor.
Va declarar que no coneixia aquell senyor.

Explica que tornarà aviat.
Va explicar que tornaria aviat.

Assegura que ha arribat massa d’hora.
Va assegurar que havia arribat massa d’hora.

Confessa que l’ha vist per la finestra.
Va confessar que l’havia vist per la finestra.

Confirma que no hi ha hagut cap detingut.
Van confirmar que no hi havia hagut cap detingut.

Ens diu que callem.
Ens van dir que calléssim.

No el conec.
 

No el vaig veure.

No l’havia vist mai.

Nega que el conegui.
Va negar que el conegués.

Va negar que l’hagués vist.

Va assegurar que no l’havia vist mai.

Interrogatives indirectes

Hi ha la mateixa correspondència entre els temps verbals que hi ha a les interrogatives indirectes, en què reportem informació. Fixeu-vos que l’oració subordinada actua de complement directe.

Interrogativa directa Interrogativa indirecta: informació reportada
On vius? Li pregunta on viu.
Pregunta-li on viu.
Li va explicar on vivia.
Li va preguntar on vivia.
Li ha preguntat on viu.
Quan has arribat? Li comenta quan ha arribat.
Li pregunta quan ha arribat.
Li va preguntar quan havia arribat.
Qui és? Com es diu? Per què ha arribat tan tard? Li pregunta qui és, com es diu i per què ha arribat tan tard.
Li explica qui és, com es diu i per què ha arribat tan tard.
Li va preguntar qui era, com es deia i per què havia arribat tan tard.
Li va explicar qui era, com es deia i per què havia arribat tan tard.

Trobaràs més informació sobre l’ús i la correspondència dels temps verbals en aquesta fitxa.

Subordinades amb infinitiu

En aquest cas, l’oració subordinada fa de subjecte i presenta una construcció amb verb en infinitiu o que. La correspondència de temps verbals es representa al quadre següent.

Construcció verbal Correspondència verbal Exemple
en present + infinitiu Convé anar-hi.
És aconsellable anar-hi.
+ que + present de subjuntiu Convé que ells hi vagin.
És recomanable que ell hi vagi.
en condicional + infinitiu Convindria anar-hi.
Seria aconsellable anar-hi.
+ que + imperfet de subjuntiu Convindria que ells hi anessin.
Seria recomanable que ell hi anés.

Suficiència 2

La classificació tradicional de les oracions subordinades estableix la divisió entre subordinades substantives, subordinades adjectives i subordinades adverbials.

  • Subordinades substantives: fan les mateixes funcions que un nom.
    • Subjecte: Cal que t'hi esforcis.
    • Complement directe:T'he dit que vinguis.
    • Atribut: La intenció és que tot vagi bé.
    • Complement preposicional: Acostumeu-vos a deixar les coses endreçades.
    • Complement del nom: Es planteja l'objectiu d'acabar abans de Nadal.
       
  • Subordinades adjectives: fan les mateixes funcions que un adjectiu.
    • Especificatives: L'assignatura que faig cada dilluns és apassionant.
    • Explicatives: L'assignatura, que sempre m'ha apassionat, m'ocupa els dilluns.

  • Subordinades adverbials: fan les mateixes funcions que un adverbi.
    • Causals o de causa o motiu: perquè, que, ja que, com que, per tal com… 
         Ho he fet perquè he volgut.
    • Comparatives o de comparació: com més, com menys, més que, menys que… 
         Més que amics, ens considerem germans.
    • Concessives o d’obstacle: encara que, malgrat que, a pesar que, per més que… 
         Encara que ja hi anava avisada, l'espectacle em va sorprendre.
    • Condicionals o de condició: si, mentre que, només que, posat que… 
         Si plou, ens quedarem a casa.
    • Consecutives o de conseqüència: que, així que, de manera que… 
         No em vull atabalar, així que m'ho prendré amb calma.
    • Finals o de finalitat: que, a fi que, perquè, per tal que… 
         Treballa perquè ha de mantenir la seva mare.
    • Modals o de manera o mode: segons, com, com si, així com, tal com… 
         Treballa més o menys segons l'humor que té.
    • Temporals o de temps: quan, mentre, que, sempre que, tan aviat com… 
         Quan acabi vindrà.
    • Locatives o de lloc: on [de vegades precedit per allà o allí]
         Les vaig deixar on m'havies indicat.

Per ampliar aquesta informació, consulteu la fitxa dels connectors.

Subordinades adjectives

Les oracions especificatives (o restrictives), com el seu nom indica, especifiquen, concreten un aspecte dins d’un significat més ampli, determinen un subconjunt dins d’un conjunt. En canvi, les oracions explicatives expliquen, donen més detalls sobre un aspecte, però no el concreten.
   Els nens que miren massa la televisió solen ser menys imaginatius.
      (⇒ especificativa, perquè entre tot el conjunt de nens concretem quins són els menys imaginatius: els que miren massa la televisió)

   Els nens, que miren massa la televisió, cada vegada són menys imaginatius.
      (⇒ explicativa, perquè diem que tots els nens, dels quals afirmem que miren massa la televisió, cada vegada són menys imaginatius)

Fixeu-vos que la puntuació de les oracions especificatives i de les explicatives és diferent: les subordinades especificatives no poden estar separades del seu antecedent amb coma, mentre que les explicatives van, precisament, entre comes o darrere d’una coma.
   Aquests ordinadors que ven el meu germà són de marques conegudes. (especificativa)
   Aquests ordinadors, que no t’he volgut comprar mai, són de marques desconegudes. (explicativa)

Per ampliar aquesta informació, consulteu la fitxa dels pronoms relatius.

Etiquetes: adjectiva, correspondència, indirecta, informació, interrogativa, preguntes, reportada, subordinada, substantiva, temps, temps verbals

Filtres

Nivell