Cercar Cerca avançada
Tornar

35. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text

Suficiència 1

Textos objectius i textos subjectius

A l’hora de plantejar un text o una intervenció cal tenir molt clar el tema de què volem parlar i quin objectiu volem que tingui.

L’objectiu o el propòsit comunicatiu d’un escrit o una intervenció oral determina el to i el punt de vista amb què plantegem el text, és a dir, si és més objectiu o neutre respecte de l’emissor, o bé és més subjectiu o es relaciona més amb l’emissor o redactor.

Per tant, si tenim en compte aquest propòsit comunicatiu, tindrem els tipus de text següents:

  • Personal. Pretenem exposar una opinió personal i plantejar el punt de vista subjectiu de qui fa el text i la intervenció. Un article d’opinió en seria un exemple.
     
  • Persuasiu i dinamitzador. El que volem és difondre informació perquè l’interlocutor reaccioni i faci alguna cosa o hi respongui de manera activa. En aquest cas, es tracta d’un text subjectiu que interpel·la el receptor del missatge i apel·la a la seva subjectivitat perquè hi reaccioni. El text d’un tècnic que pretengui mobilitzar la població perquè recicli de manera adequada en seria un bon exemple.
     
  • Científic, acadèmic. El text o la intervenció té el propòsit de difondre el coneixement científic des del punt de vista d’un expert en una matèria concreta, i transmetre la informació de manera objectiva i imparcial. El text està pensat per a una audiència que tingui un cert grau de coneixement en un camp concret. Una publicació en una revista científica és un text d’aquest tipus.
     
  • Divulgatiu. Es fa servir el coneixement científic, però s’adapta el missatge perquè arribi al màxim nombre de persones possible, i no només als experts d’un cert camp de coneixement. Per fer-ho es fan servir estratègies de comunicació sense perdre l’objectivitat i la imparcialitat que han de tenir els missatges que fan referència al coneixement científic. Podria ser un discurs per demostrar una teoria científica i explicar-ne les conclusions.

Entre els recursos lingüístics de què disposem per fer textos objectius o subjectius i adaptar-nos als tipus de text que acabem de veure, hi ha la de fer palesa la presència o l’absència de l’emissor, amb l’ús d’una persona gramatical determinada, o la interpel·lació directa al receptor per fer augmentar la subjectivitat d’un text.

La subjectivitat del text

  • Un text és subjectiu que fa referència a l’emissor, a la seva opinió o punt de vista, i es fonamenta en apreciacions personals que busquen proximitat. Tot i que les opinions que s’expressen en un text o una intervenció poden ser compartides o no pel receptor o el lector, sempre busquem que el text sigui proper i el receptor es pugui sentir identificat amb el que expressa l’emissor.
     
  • La presència de l’emissor o del punt de vista o l’opinió que té sobre algun tema pot fer augmentar la subjectivitat d’un text perquè s’aconsegueix que aquest text sigui més proper.
     
  • L’ús de la primera persona, en singular o en plural, pot afavorir la percepció de subjectivitat.
     
  • Interpel·lar l’interlocutor o el lector directament per buscar-ne la implicació és un altre recurs que proporciona subjectivitat al text o la intervenció oral.
     
  • Podem pretendre influir en el receptor per aconseguir que faci alguna cosa o reaccioni d’una certa manera al missatge amb fórmules de persuasió en textos apel·latius.
     
  • Altres recursos que afavoreixen la proximitat que caracteritza un text subjectiu:
    • L’ús de la 2a persona del singular, tu, que interpel·la directament el receptor del missatge.
    • Fer servir un to col·loquial.
    • Plantejar preguntes directes a l’interlocutor.
    • L’ús de la primera persona:
         Jo preferiria...
         Hauríem de resoldre aquest entrebanc.
    • Expressió de gustos o preferències:
         M’encantaria…
         M’estimo més que…
    • Ús del futur per fer suposicions:
        Serà una experiència inoblidable.
        En quedarà un molt bon record.

L’objectivitat del text

  • Un text és objectiu quan no fa referència a l’emissor, presenta dades objectives o d’una font fiable i no expressa de cap manera l’opinió o el punt de vista de qui escriu o emet el missatge.
  • Cal que l’emissor del missatge sigui absent i que les idees es presentin de manera objectiva i imparcial.
  • Hi destaquen les frases impersonals o amb subjectes inanimats, l’ús de formes passives o impersonals i un to formal, neutre i acadèmic.
  • No presenta interpel·lació al lector o l’audiència, perquè s’allunya de la subjectivitat de l’emissor i del receptor.
  • Cal que el llenguatge sigui formal, neutre, entenedor i clar, amb frases curtes i poc ús de frases subordinades.
  • Altres recursos que afavoreixen la llunyania que requereix un text objectiu:
    • Ús de la tercera persona:
        Han descobert una molècula nova que…
        S’ha fet un avenç important en la recerca sobre…
    • Ús de les oracions passives o impersonals:
        L’estudi es publicà fa un mes.
        S’han d’establir les bases per millorar i aprofundir…
    • Ús de verbs existencials, com ara haver-hi, passar, esdevenir, existir…:
        Hi ha dilemes ètics que cal abordar.
        Enguany han ocorregut alguns fets destacats.

Filtres

Nivell