Tornar
5. Les esses: s, ss, c, ç, z
Intermedi 1
Els sons de les esses
Hi ha dos sons diferents de la essa: el de la essa sorda i el de la essa sonora.
Quan pronunciem la essa sorda, les cordes vocals no vibren; en canvi, quan pronunciem una essa sonora sí. Per comprovar-ho podem col·locar els dits damunt de la nou del coll i pronunciar la essa de rosa. Si la pronunciem bé, notarem la vibració de les cordes vocals. En canvi, si pronunciem sopa, la essa és sorda perquè les cordes vocals no vibren. Cal distingir bé els dos sons per escriure amb l’ortografia correcta les paraules que els contenen.
- El so de essa sorda es pot representar amb les grafies s, ss, c, ç.
- El so de essa sonora es pot representar amb les grafies s, z.
| So de la essa sorda [s] | ||
|---|---|---|
| s | • a principi de mot • darrere de consonant • a final de mot |
sabata, sobre, sal cansar, inserir progrés, pes, esbós |
| ss | • entre vocals | mossa, supressió, pessic |
| c | • davant de e, i • en els finals -ància i -ència |
cel, calces, cirera importància, ciència, elegància |
| ç | • davant de a, o, u • a final de mot • en els sufixos -ança i -ença* |
traçat, braços, forçut esquinç, braç, calç fiança, confiança, aparença, coneixença |
* Tingueu present que no hi ha sufix en casos com cansa, dansa, pensa, defensa…
| So de la essa sonora [z] | ||
|---|---|---|
| s | • entre vocals | casa, música, posar |
| z | • en posició inicial • entre consonant i vocal (excepte els mots que contenen els formants -dins-, -trans- i -fons-) |
zebra, zodíac, zona onze, pinzell, colze (endinsar, trànsit, enfonsar) |
La grafia del so de la essa
- Les esses (s o ss) i les ces (c o ç) formen dues famílies diferents que no es barregen mai. Així, quan una paraula s’escriu amb s o ss, tots els seus derivats s’escriuen també amb s o ss.
casa > caseta, casolà
gos > gossa, gossera
I quan una paraula s’escriu amb c o ç, els seus derivats també s’escriuen amb c o ç.
llaç > llaçada, llacet
- Per saber si una paraula que té el so sord s’ha d’escriure amb s (o ss) o bé amb c (o ç), es pot tenir en compte que hi ha, en molts casos, una correspondència amb les altres llengües romàniques.
- c, z, ç, t en castellà, francès, italià… > c, ç en català
nación, nation, nazione… > nació
fuerza, force, forza… > força - s en castellà, francès, italià… > s, ss en català
comisión, comission, commissione… > comissió
rosa, rose, rosa… > rosa
- c, z, ç, t en castellà, francès, italià… > c, ç en català
- Hi ha casos, però, en què no hi ha aquesta correspondència.
- c, q en castellà, francès, italià… > z, s en català
encina, chêne, quercia… > alzina
diciembre, décembre, dicembre… > desembre
- c, q en castellà, francès, italià… > z, s en català
Si aneu a Forvo, podreu escoltar com es pronuncien les paraules que contenen aquests sons de les esses sorda i sonora. Només cal que les localitzeu fent servir el cercador.
Suficiència 2
Casos especials de la essa
- Hi ha algunes paraules amb prefix que no s’escriuen amb ss, encara que la pronúncia sigui sorda i que la essa vagi entre vocals.
| Prefix | Exemples |
|---|---|
| a-* (negatiu) anti- bi- contra- entre- mono- para- pre- sobre- tele- ultra- uni- |
asèptic, asimetria antisocial, antisemita bisectriu, bisíl·lab contrasentit, contrasenya entresol, entresuar monosíl·lab, monosodi parasintètic, parasimpàtic preselecció, presocràtic sobresalt, sobresou telesella, telesèrie ultrasensible, ultrasò unisexual, unisonància |
* Amb excepcions: dupliquen la essa els derivats d’un mot començat amb els prefixos a- (no negatiu: assaltar, assenyat), des- i dis- (negatius: dessalar, dissort) i re- (ressò, ressembrar).
- Encara que el so sigui sord, la essa tampoc es dobla en alguns compostos:
aerosol, anglosaxó, dinosaure, ecosistema, fotosíntesi, homosexual, psicosomàtic, vivisecció…
Ni en els que duen guionet:
para-sol, boca-sec, penya-segat, mare-selva…
- Cal pronunciar amb el so de essa sorda:
— les paraules femenines acabades amb -essa: abadessa, comtessa, metgessa, diablessa… (però: princesa, marquesa, pagesa…).
— i les paraules acabades amb…
-gressió, -gressor: agressió, agressor…
-missió, -missor: emissió, emissor…
-pressió, -pressor: pressió, impressió, impressor…
- En alguns mots cultes es fa servir la z per representar una essa sonora entre vocals:
amazona, nazisme, protozou, trapezi, paleozoic, ozonosfera, espermatozoide, esquizofrènia, bizantí, ozó, topazi, Ezequiel…
I també es pot trobar a inici de paraula:
zero, zoo, zona…
- Hi ha paraules en què no té lloc la relació amb les altres llengües romàniques: c, ç, z (altres llengües romàniques) > s/ss (català).
| En català amb s o ss* | |||
|---|---|---|---|
| alcàsser alferes Andalusia arrebossar arrissar arròs assot assut assutzena asteca barnús basa basar (botiga) bescuit besnet cabàs Cadis calabós camussa capatàs |
carrossa cartipàs cassola cervesa Còrsega dansa disfressa drassana Eivissa embarassada esbós garsa gasela gaseta gaspatxo hissar Ignasi llapis masmorra massapà |
massís mescal mesclar mesquita Montsó mordassa mosso mostassa pissarra pòlissa polissó pretensiós quars regalèssia ris salpar samarra sanefa Saragossa Sardenya |
sarró sarsuela sedàs sentinella séquia simbomba sòcol sofre sotsobrar sucre Suïssa tapís tassa tossut tros Tunis vernís vescomte xerès … |
* També passa amb la ç: maça, peça, pedaç, capçal…
| En català amb z | |||
|---|---|---|---|
| alzina benzina botzina bronze catorze |
donzella dotze onze pinzell quinze |
senzill setze tretze zebra zèfir |
zel zenit zero zinc … |
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 44. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 9. Les majúscules i les minúscules
- 10. El text instructiu o directiu
- 11. El text descriptiu
- 12. El text narratiu
- 13. El text explicatiu
- 14. El text argumentatiu
- 15. El text predictiu
- 16. El missatge al mòbil
- 17. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 18. La nota
- 19. L'avís
- 20. L'anunci
- 21. La felicitació i la invitació
- 22. La postal
- 23. El correu electrònic
- 24. L'esquema i el resum
- 25. L'apunt en un blog
- 26. La ressenya
- 27. La notícia
- 29. El discurs inaugural
- 30. L'editorial
- 31. L'article d'opinió
- 32. L'article valoratiu
- 33. L'informe
- 34. Coherència i cohesió en apartats i subapartats
- 35. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 36. Les varietats del català
- 37. El català, llengua d'Europa
- 38. El marc legal del català