Tornar
8. Els possessius
Bàsic 1
Els possessius
- Els possessius indiquen propietat o pertinença respecte de qui parla o intervé:
El meu número de telèfon és el 972 353 XXX. Quin és el teu número de telèfon?
El nostre pis és força gran. Com és el seu pis?
Aquesta noia és la meva germana i es diu Elna. Com es diu la teva germana?
Parlo amb tu del meu amic. Parla’m tu del teu amic.
Us expliquem les nostres vacances. Què ens expliqueu de les vostres vacances?
| Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|
| masculí | femení | masculí | femení | |
|
Un posseïdor |
el meu el teu el seu |
la meva la teva la seva |
els meus els teus els seus |
les meves les teves les seves |
| Més d’un posseïdor nosaltres, vosaltres, ells, elles, vostès |
el nostre el vostre el seu |
la nostra la vostra la seva |
els nostres els vostres els seus |
les nostres les vostres les seves |
- En algunes varietats, sobretot en les varietats valencianes, les formes del possessiu femení són meua - meues, teua - teues, seua - seues.
Vindrà una amiga amb les seues germanes.
Les meues pel·lícules preferides són de ciència-ficció.
Quina és la teua adreça?
Demà coneixeré la seua família.
Bàsic 2
Casa meva
- L’expressió casa meva es fa servir sense article i amb el possessiu al darrere de casa, i fa referència a la casa on visc. Fem servir la mateixa construcció amb la resta de possessius, que els col·loquem després de la paraula casa.
Casa meva és molt a prop.
Casa teva és molt lluny.
En Joan t'ha convidat a casa seva.
Casa nostra és molt gran.
Dinarem a casa vostra.
Anirem amb els avis a casa seva.
- Les formes can, cal, ca la i ca l’ estan formades per la contracció ca, que és la reducció de casa, i l’article corresponent.
Ens trobarem a cal metge.
Ca la Maria és molt a prop.
Vaig a ca l'Albert.
Can Manel és el nom d'un restaurant.
Intermedi 1
Els possessius són mots que acompanyen el nom o el substitueixen, i indiquen relacions de possessió o pertinença.
| Un sol posseïdor | Més d’un posseïdor |
|---|---|
| 1a persona tònics: meu, meva (o meua), meus, meves (o meues) àtons: mon, ma, mos, mes |
nostre, nostra, nostres |
| 2a persona tònics: teu, teva (o teua), teus, teves (o teues) àtons: ton, ta, tos, tes |
vostre, vostra, vostres |
| 3a persona tònics: seu, seva (o seua), seus, seves (o seues) àtons: son, sa, sos, ses |
seu, seva (o seua) |
- Quan els possessius precedeixen el nom que acompanyen porten article.
Des de fa un any el meu germà viu a la Vall d’Aran.
- Els possessius àtons van sempre davant del nom, sense article. Els possessius àtons tenen un ús restringit i es refereixen sobretot a relacions de parentiu, amb la paraula casa i en l’expressió temporal negativa amb la paraula vida.
Hi vaig anar amb mon germà.
Mos pares viatgen molt.
A ma casa ens agrada menjar bé.
És un gandul: no ha treballat en sa vida!
El possessiu posposat sense article
- Quan el possessiu no porta determinant o quantificador es posposa darrere del nom.
Vine aquí, vida meva.
Això no és feina meva, no és cosa vostra.
Avui el sopar va a càrrec meu.
No t’enfadis, no és culpa teva.
Ahir vam anar a sopar a casa seva.
Sempre s’ha posicionat a favor nostre.
- Els possessius poden acompanyar expressions de lloc. Si aquestes expressions porten article definit, el possessiu pot anar abans o després:
Seu aquí, davant meu. > Seu aquí, al meu davant.
Sempre camina darrere seu. > Sempre camina al seu darrere.
Si l’expressió de lloc no porta article definit, el possessiu sempre va després.
Tens alguna farmàcia a prop teu?
A sota nostre hi viu un jugador de bàsquet molt famós.
Suficiència 2
Els possessius llur i llurs
Les formes llur i llurs són pròpies de la llengua escrita i del registre formal. Equivalen a el seu, la seva (o la seua), els seus i les seves (o les seues), però només es poden fer servir quan el posseïdor és plural, és a dir, hi ha més d’un posseïdor, i fem referència a alguna cosa d’ells o d’elles. És important recordar que és incorrecte fer servir llur i llurs si el posseïdor és singular.
Les bessones van amb llur mare. → Fa referència a la mare d’elles.
Els meus cosins i llurs amics assistiran a la trobada. → Fa referència als amics d’ells.
Els pares i llurs fills van assistir a l’acte. → Posseïdor plural: pares (equivalent a Els pares i els seus fills van assistir a l’acte).
* L’alumne practica amb llurs companys. → Frase incorrecta. En aquest cas l’ús de llurs és inadequat perquè hi ha un sol posseïdor. Caldria dir, doncs, L’alumne practica amb els seus companys.
Suficiència 3
L’ús abusiu dels possessius
- Cal prescindir dels possessius innecessaris que no aporten més informació que la que ja expressa la frase.
Quan entri a l’aparcament, agafi elseutiquet.
Et pots connectar al banc des delteumòbil.
Has de portar lligat elteugos.
Si tens dubtes sobre això que comentes d’aquest medicament, pregunta-ho alteufarmacèutic.
Què faràs durant lestevesvacances?
A quina hora arribes a casateva?
Podràs plegar d’hora de latevafeina, avui que hem quedat?
- Cal intentar substituir els possessius per altres recursos que són més usuals en català, com els pronoms i els verbs en contextos concrets.
Abans de sortir, agafa latevabufanda. > Abans de sortir agafa la bufanda.
Quan marxo del despatx, remenael meuordinador. > Quan marxo del despatx, em remena l’ordinador.
Anirem de vacances a Mèxic;el seuclima és càlid i agradable. > … té un clima càlid i agradable.
Va comprar un rellotge intel·ligent perquèla sevaprecisió és extraordinària > … perquè és d’una precisió extraordinària.
- Un recurs que pot ser útil és fer servir els pronoms febles de complement indirecte: em, et, li, ens, us, els, es, sobretot quan ens referim a parts del cos.
Avui li fa mal l'esquena. (i no pas *té mal a la seva esquena ni *li fa mal la seva esquena)
A en Carles encara no li han sortit els queixals del seny. (i no pas *els seus queixals)
Tu que ets al·lèrgica a la primavera et ploren els ulls, oi? (i no pas *els teus ulls)
Renta’t les mans abans de parar taula. (i no pas *renta les teves mans)
Se m’ha escapat el tren. (i no pas *el meu tren)
- En l’àmbit del parentiu o referit a la proximitat familiar, hi ha gent que fa servir el recurs un pronom.
Se li ha casat la germana gran.
El nen de casa ens ha fet vint anys.
Se’m va morir la besàvia quan tenia deu anys.
Ahir els va néixer la tercera filla.
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 44. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 9. Les majúscules i les minúscules
- 10. El text instructiu o directiu
- 11. El text descriptiu
- 12. El text narratiu
- 13. El text explicatiu
- 14. El text argumentatiu
- 15. El text predictiu
- 16. El missatge al mòbil
- 17. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 18. La nota
- 19. L'avís
- 20. L'anunci
- 21. La felicitació i la invitació
- 22. La postal
- 23. El correu electrònic
- 24. L'esquema i el resum
- 25. L'apunt en un blog
- 26. La ressenya
- 27. La notícia
- 29. El discurs inaugural
- 30. L'editorial
- 31. L'article d'opinió
- 32. L'article valoratiu
- 33. L'informe
- 34. Coherència i cohesió en apartats i subapartats
- 35. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 36. Les varietats del català
- 37. El català, llengua d'Europa
- 38. El marc legal del català