14. El text argumentatiu

En què consisteix argumentar?

Per argumentar entenem presentar raons que defensin una posició determinada respecte d’una qüestió amb la finalitat de convèncer algú. Per tant, hem de tenir present en tot moment que la finalitat d’una argumentació no és només presentar una problemàtica o descriure-la, sinó anar més enllà i fer valer el nostre parer per sobre de les altres raons adduïdes. Ara bé, per aconseguir-ho hem de fer servir un discurs estructurat i lògic; altrament, no podrem influir en el nostre interlocutor. 

Hi ha moltes classes de textos argumentatius: editorials, articles d’opinió, crítiques, assajos…

Recomanacions per a la redacció d’un text argumentatiu

• La forma
  • Fes una introducció en què exposis el tema sobre el qual argumentes i inclou-hi la tesi, és a dir, la idea que pretens defensar.
  • Dona arguments que justifiquin la tesi que has proposat i desenvolupa’ls.
  • Fes una conclusió que reculli els arguments més rellevants i insisteixi en la tesi proposada.
  • Obre un nou paràgraf (amb un punt i a part) després d’introduir cada idea o raonament diferent.
  • Cohesiona els paràgrafs amb els connectors adequats.
  • Si el text argumentatiu és un article d’opinió, posa-hi un títol, curt i senzill però que orienti clarament sobre el contingut del text. No hi posis punt final, i signa’l perquè se’n sàpiga l’autoria.
  • Si el text argumentatiu és un comentari, assegura't que fas servir un vocabulari i unes estructures que posen en evidència el rol que assumeixes (content, enfadat, decebut, queixós...).
• La redacció
  • Evita els col·loquialismes i les imprecisions.
  • No abusis del “jo, personalment” i utilitza només un o dos verbs en 1a persona del singular.
  • Evita també vaguetats de l’estil de m’agradaria parlar de…, vull dir…, el tema de l’aigua…, això dels incendis…
  • No facis servir l’expressió a nivell (de) en el sentit de pel que fa a, quant a, en el pla, en l’àmbit…
  • Acaba totes les frases. Pots deixar-les inacabades, marcant-les amb el signe dels punts suspensius, si es tracta d’enumeracions incompletes.
  • No abusis dels signes d’admiració (!) i interrogació (?), i posa’n només un.
  • Vigila amb les comes: no n’abusis tampoc. I evita-les entre subjecte i verb i entre verb i complements (excepte si delimiten incisos).
  • Utilitza connectors d’ordre (amb sentit): per començar, d’una banda, d’altra banda, finalment…
  • No confonguis les oracions de relatiu explicatives (separades amb coma) amb les especificatives (sense separar amb coma).
  • Posa coma davant de les conjuncions adversatives en les oracions compostes: però, sinó…
  • Evita repeticions, almenys dins del mateix paràgraf: procura recórrer a paraules sinònimes.
  • Rellegeix el text abans de donar-lo per definitiu i intenta detectar-hi possibles errors (ortogràfics, sintàctics, estructurals…) i, si és el cas, esmenar-los.
     
• Els connectors

Perquè el text estigui ben cohesionat, convé que les idees estiguin ben estructurades i lligades les unes amb les altres. Fixa’t en la llista de classificació dels connectors següents, en què es marquen amb un asterisc (*) els menys habituals avui en dia:

     ► Per indicar causa
          perquè (+ verb en indicatiu), ja que, vist que, a causa de/que, per raó de, gràcies a/que, per culpa de, com que, a força de, atès que, considerant que, a còpia de, puix que*, car*…

     ► Per indicar conseqüència
          en conseqüència, a conseqüència de, per consegüent, per tant, així és que, cosa que, de manera que, per aquest fet, per això, doncs…

     ► Per indicar condició
          a condició de/que, en cas de/que, amb que, si, només de/que, posat de/que*…

     ► Per indicar finalitat
          perquè (+ verb en subjuntiu), per tal de/que, a fi de/que, la finalitat del qual, amb l’objectiu de/que…

     ► Per indicar oposició
          en canvi, no obstant, ara bé, en contra, amb tot, al contrari, tanmateix, nogensmenys*, ans (al contrari)*…

     ► Per indicar objecció
          encara que, mal que, malgrat de/que, per bé que, tot i que, baldament*…

     ► Per introduir el tema
          l’objectiu principal de, ens proposem exposar, aquest escrit tracta de, ens adrecem a vostè per…

     ► Per encetar un tema nou
          respecte a/de, pel que fa a, un altre punt és, quant a, sobre, el punt següent tracta de, en relació amb (cal evitar *en relació a), amb relació a…

     ► Per marcar ordre
          d’entrada, d’antuvi*, per començar, en primer (segon, tercer…) lloc, primer (segon, tercer…), primerament, en darrer lloc, en últim terme…

     ► Per distingir arguments
          d’una banda… de l’altra…, / d’altra banda…; per un costat… per l’altre…; per una altra part, al contrari, en canvi…

     ► Per continuar l’argument
          a més, a més a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, d’altra banda, per altra part…

     ► Per posar èmfasi
          és a dir, en altres paraules, dit d’una altra manera, tal com s’ha dit, val la pena dir, cal insistir, el més important, la idea central és, convé destacar, s’ha de tenir en compte (cal tenir en compte), o sigui, això és, en efecte…

     ► Per donar detalls
          per exemple, en particular, en el cas de, a saber, com a mostra, com ara, com és ara, així…

     ► Per resumir
          en resum, resumint, recapitulant, breument, en poques paraules, globalment, recollint el més important, en conjunt…

     ► Per acabar
          en conclusió, per concloure, per acabar, finalment, així doncs, en definitiva…

     ► Per indicar temps
          abans, suara*, anteriorment, poc abans, al mateix temps, simultàniament, en el mateix moment, llavors, després, més tard, més endavant, a continuació, tot seguit…

     ► Per indicar espai
          a dalt, a baix, més amunt, més avall, davant, darrere, sobre, sota, a la dreta, a l’esquerra, al mig, al centre, a prop, lluny, de cara, d’esquena, al costat, endins, enfora, a l’interior, a l’exterior…

Exemples de textos argumentatius

Article d'opinió:

Una figura controvertida?

El cap de premsa del polític català ha de tenir present que el polític català no ha llegit la majoria de llibres que es publiquen en llengua catalana. (Com tothom sap, es publica molt, massa.) El polític català no té temps de llegir llibres en llengua catalana. Encara té pendent la trilogia de Larsson i prou feina té fent de polític i llegint en diagonal els llibres dels escriptors catalans en llengua castellana. És per això que, per Sant Jordi, el cap de premsa del polític català li diu quins són els llibres que figura que està llegint (figura que n'està llegint més d'un) i per què els llegeix. Així, quan a les entrevistes li ho pregunten, no fa el préssec.
         Però el cap de premsa del polític català també ha de fer altres coses. Per exemple, controlar l'estat de salut dels escriptors catalans amb una certa obra. Perquè si algun escriptor català amb una certa obra es posa malalt, hi ha la possibilitat que es mori. I si això passa, el cap de premsa ja ha d'anar-li preparant al polític català un dossier amb un resum argumental de les principals obres del subjecte i així com una o dues frases que es puguin citar. Perquè quan l'escriptor català amb una certa obra mor, el polític català ha de fer una glossa improvisada davant dels micròfons de les cadenes de tele i de ràdio. I, en un cas així, les vaguetats fan molta pena. El polític català no pot dir només "és una gran pèrdua per a la nostra literatura". El que queda bé és que sembli que el polític català ha llegit alguna cosa del difunt. Que en recordi algun títol i que el digui sense dubtar. Tampoc no cal que el polític català faci tant l'hipòcrita com el columnista català (que ara era íntim del difunt i comprèn com ningú cada una de les seves frases escrites). Però sí que aniria bé, per no fer el ridícul, que el polític català pogués dir alguna cosa més que "va ser una figura molt controvertida, però la seva obra és molt important".

Empar Moliner. Avui. 3-07-2009 (a propòsit de la mort de Baltasar Porcel)

El Tour, el turisme i l'atur

Segons ens informen, el pas per Barcelona del Tour de França ha estat un èxit, malgrat les inclemències de la pluja, que no van reduir la concentració popular entusiasta. No s'ha evitat, però, que alguns ciutadans, amb un punt de crítica resignada, es preguntessin quina mena d'èxit és aquest i quins són els seus rendiments. La resposta l'ha donada la mateixa informació que repeteix allò de posar la ciutat al mapa, una explicació que, amb variants, s'argumenta des dels Jocs Olímpics. Però hi ha una diferència: el pas del Tour ens manté la permanència en un hipotètic mapa del turisme, mentre que els Jocs, a més, van situar-nos al mapa de les grans transformacions urbanístiques, organitzatives i representatives d'una ciutat a la recerca d'una capitalitat sense el suport d'un Estat i sense un finançament estable. És a dir, l'èxit del pas del Tour és, específicament, i potser exclusivament, una bona proclama turística: la ciutat anuncia i ofereix als visitants espectacles atractius d'alt nivell i en recull els resultats econòmics. Per tant, per reconèixer aquest èxit cal estar prèviament d'acord que el turisme és una activitat positiva i beneficiosa per al desenvolupament de la ciutat. I és evident que una bona part de la ciutadania no sembla que ho vegi clar, alarmada pels inconvenients secundaris del turisme massiu que ja es noten des de fa temps i pels que s'anuncien com una tendència irreversible.
         El primer que cal subratllar és que, avui dia, les ciutats amb característiques semblants a Barcelona -situació geogràfica, població, sistema i nivell econòmic i polític, referents històrics i culturals, etcètera- són i han de ser, fonamentalment, grans centres de serveis. És a dir, ciutats condicionades prioritàriament pel sector terciari, un cop superada l'acumulació industrial que les va formar durant els segles XIX i XX. I quan les circumstàncies hi són clarament favorables -com és el cas de Barcelona-, les diverses classes de turisme i els seus derivats ocupen una part important d'aquests serveis i participen directament en la quantificació de la riquesa local. No cal insistir-hi, perquè les dades són prou conegudes i perquè, precisament ara, esperem tots que el turisme sigui un dels primers motors per poder anar superant l'atur provocat per la crisi econòmica.
         Però, tot i aquestes evidències -que cal matisar i àdhuc discutir segons les específiques realitats econòmiques i socials-, es manté una marea de rebuig ciutadà que prové de dos pols d'opinió. El primer és l'acusació que la relativa priorització del turisme comporta un oblit de les autèntiques necessitats del ciutadà; el perill del parc temàtic contra el valor social dels serveis urbans, la falsa monumentalització escenogràfica sense contingut, les dificultats per assolir un autèntic desenvolupament social sotmesos a la immediatesa de l'especulació econòmica al servei de minories, etcètera. És a dir: la defensa dels interessos de la ciutadania enfront d'una mercantilització invasora que tergiversa les prioritats socials. El segon pol d'opinió es refereix més directament a la qualitat del turisme i l'accepta només amb la condició d'una millora en la procedència social i en l'estètica de les activitats. És a dir: reclama un turisme que correspongui a una classe social més elevada, més ben educada en les convencionalitats burgeses. En resum, des del primer pol es jutja el turisme com un instrument que frena la possible revolució socialista en les ciutats neoliberals i capitalistes i, des del segon, com un element a requalificar positivament per enfortir i consolidar aquest tipus de societat.
         Les dues posicions presenten arguments parcialment plausibles, però obliden des de diferents punts de partida una dada important: a més del valor econòmic, el turisme té un valor social i cultural, tant per als que el practiquen com per als que el reben. I això és important que ho tinguin en compte els dos sectors crítics. Per una banda, el turisme no ha d'estar en contradicció amb els drets de desenvolupament de la ciutadania autòctona, ans al contrari, perquè complementa molts valors col·lectius: una ciutat atractiva per al turisme té unes qualitats que també afavoreixen els que l'habiten de manera contínua. Per altra banda, el caràcter popular, juvenil i poc presumptuós, però agressiu i participatiu, del nostre turisme és un instrument d'intercomunicació -i d'igualador de classes- molt millor que el que seria la nostàlgia de les elits que ha quedat ancorada en l'isolament dels paradisos fiscals. Volem que els objectius del turisme se sumin amb normalitat a l'oferta d'objectius de la ciutadania i que els turistes reforcin la integració d'unes classes socials vives i participatives que ens ajudin a ser més lliures i menys conservadors.
         Per això, el pas del Tour per Catalunya fou un fet positiu. No només com a propaganda de la capacitat d'oferta turística, sinó com a model d'integració. Però, també per això mateix, convé recordar a les nostres administracions que cal generalitzar l'experiment, fins que un dia o altre, en lloc d'entusiasmar-nos amb una carrera de bicicletes, ho puguem fer -secundats, si cal, pel turisme- amb una carrera de museus, d'hospitals, de teatres, de concerts i de serveis públics que acreditin un prestigi tant o més potent que el del Tour de França i que, com els Jocs Olímpics, sigui, a més a més d'un espectacle popular, la proclamació d'unes millores ciutadanes.

Oriol Bohigas. El Periódico. 14-07-2009

Comentari:

Un text argumentatiu també pot ser algun comentari que els lectors o usuaris d'alguns mitjans de comunicació fan en línia:

És una vergonya que el pes de la comprensió lectora a les assignatures de català i castellà de les PAU s'hagi reduït a la meitat. Que les proves renovades no valorin un domini integral de la llengua demostra una manca de criteri preocupant per part de les ments privilegiades que han fet aquesta barrabassada.

La comprensió lectora no només és fonamental per a l'èxit acadèmic, sinó que és essencial en el foment del pensament crític dels estudiants. Per acabar-ho d'adobar, s'han atrevit a treure les lectures obligatòries de la nova selectivitat, cosa que empobreix el context literari i cultural que aquests exàmens haurien de promoure.

Resulta francament molest constatar que es prioritza l'acumulació de coneixements teòrics per sobre de les habilitats reals de comprensió i anàlisi, cosa que va en detriment de la formació global dels alumnes. Si continuem així, estem ben arreglats!