Tornar
19. La dièresi
Intermedi 2
La dièresi és un signe gràfic que es fa servir per indicar que:
- Cal pronunciar la u dels grups gue, gui, que i qui, ja que si no hi ha dièresi no es pronuncia (guerra, quilòmetre):
eloqüent, qüestió, següent, aigües, lingüista…
- Cal pronunciar en síl·labes diferents dues vocals que podrien fer diftong i no en fan. En aquest cas, per tant, formen un hiat, i posem la dièresi a la vocal feble, i o u:
raïm, veïna, roïns, llaüt, peüc, diürn…
Ara bé, si la paraula ha de dur accent segons les normes d’accentuació, sempre l’accentuarem i no hi posarem dièresi. Per tant, escriurem amb accent Lluís, país, suís, però escriurem amb dièresi Lluïsa, països i suïssos.
Cal recordar que si en un mot hi ha dues vocals juntes que no formen diftong, tampoc no en formaran en els seus derivats. Així, per exemple, la paraula rei fa diftong, però no en fa la paraula veí, ja que pronunciem les dues vocals en síl·labes diferents. D'acord amb el que acabem de dir, doncs, no faran diftong els derivats d’aquesta paraula, i per tant, tindrem veïns, veïnat, veïnatge, amb dièresi perquè d’acord amb les normes d'accentuació no s’han d'accentuar.
Cal anar amb compte de fer servir els signes adequats en cada cas: accent si es pot d’acord amb les normes d'accentuació i dièresi si no es pot posar accent, segons la posició i la terminació de la paraula, seguint les normes d’accentuació.
Podeu consultar la fitxa sobre l’accentuació i sobre els diftongs i hiats per ampliar aquesta informació.
Intermedi 3
La dièresi apareix també en tot un seguit de formes verbals:
- En l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la tercera conjugació acabats en vocal + ir (seduir, beneir, trair, reduir, etc.), llevat de la primera i la segona persona del plural, que duen accent:
| traduïa traduïes traduïa traduíem traduíeu traduïen |
maleïa maleïes maleïa maleíem maleíeu maleïen |
païa païes païa paíem paíeu païen |
reduïa reduïes reduïa reduíem reduíeu reduïen |
- Fixeu-vos que la primera i la segona persona del plural duen accent, d’acord amb les normes d’accentuació. La terminació vocal + u forma diftong i no acaba en una vocal, sinó en una semivocal, que a la pràctica és com si acabés en consonant.
- Així mateix, sempre que dues vocals no formin diftong i no les puguem accentuar, hi posarem dièresi:
— produït, seduït (participi)
— reduïm, reduïu (present d’indicatiu, present de subjuntiu, imperatiu)
— agraïres, agraïren (passat simple d’indicatiu)
— construïssis, construïssin (imperfet de subjuntiu)
- En el present de subjuntiu dels verbs de la primera conjugació acabats en vocal + ar (canviar, situar, suar, menysprear, lloar, etc.), llevat de la primera i la segona persona del plural, que estan en contacte amb una e tònica:
| continuï continuïs continuï continuem continueu continuïn |
esquiï esquiïs esquiï esquiem esquieu esquiïn |
creï creïs creï creem creeu creïn |
suï suïs suï suem sueu suïn |
Casos en què no posem dièresi
- En l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir:
agrair, agraint, agrairà, agrairia
conduir, conduint, conduirem, conduiries
seduir, seduint, seduirem, seduiries
produir, produint, produirà, produiria
- En els sufixos -isme i -ista:
arcaisme, egoisme, altruista, europeista…
Suficiència 1
| Formen diftong i no duen dièresi | No formen diftong i duen dièresi |
|---|---|
| fluid, fluida arcaic europeu heroi |
fluïdesa, fluïdificar arcaïtzant europeïtzar heroïna, heroïcitat |
- Recordeu que els sufixos -itat i -itzar (i derivats), si s’adjunten a un adjectiu acabat amb vocal, el derivat que en resulta sempre porta dièresi:
continuïtat, espontaneïtat, heterogeneïtat, europeïtzar, homogeneïtzar, arcaïtzar…
- A més, porten dièresi paraules com suïcidi (i suïcida, suïcidar-se) i diürètic (i diüresi), per raons etimològiques.
Casos en què no posem dièresi
Cal tenir en en compte que no escrivim dièresi en els casos següents:
- En l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats amb vocal + ir:
agrair, agraint, agrairà, agrairia
conduir, conduint, conduirem, conduiries
Tanmateix, cal tenir en compte que no apliquem l’estalvi de la dièresi en els substantius derivats d’aquests verbs, i per tant en duran paraules com ara traïció, traïdor, agraïment, etc.
- En els sufixos -isme, -ista:
egoisme, arcaisme, europeista, continuista…
(proïsme i lluïsme duen dièresi perquè -isme, en aquests casos, no és un sufix)
- En les terminacions llatines -us, -um:
harmònium, mèdium, Pius…
- Després dels prefixos anti-, intra-, co-, re-, contra-, pre-, auto- o entre formants d’un compost:
antiimperialista, intrauterí, coincidència, reunificació, contraindicació, preinscripció, autoinducció…;
gastrointestinal, tallaungles…
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 11. El text descriptiu
- 12. El text narratiu
- 16. El missatge al mòbil
- 17. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 18. La nota
- 19. L'avís
- 20. L'anunci
- 21. La felicitació i la invitació
- 22. La postal
- 23. El correu electrònic
- 24. L'esquema i el resum
- 27. La notícia
- 31. L'article d'opinió
- 35. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 36. Les varietats del català
- 37. El català, llengua d'Europa
- 38. El marc legal del català