2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
Bàsic 3
Els connectors són paraules que uneixen idees i serveixen per introduir idees de comparació, direcció, causa, conseqüència…, i donar sentit als textos o expressions orals.
Poden expressar:
- Comparació
La capsa verda és tan gran com la capsa groga.
La capsa groga no és tan gran com la vermella.
La capsa blava és més gran que la capsa vermella.
La meva germana és menys alta que jo.
Tant l'un com l'altre són grans.
Ni l'una ni l'altra són petites.
Tots dos són grans.
L'un és gris i l'altre no. - Direcció
On vas? Vaig a casa meva.
On vas ara? Vaig a portar aquestes begudes. - Causa
Com que feia fred vam sortir molt abrigats.
Vam sortir molt abrigats perquè feia fred.
Ja que has vingut, podríem aprofitar l’ocasió per reunir-nos. - Conseqüència
Feia fred; per tant, vam sortir molt abrigats.
Elemental 1
- Connectors per expressar comparacions
Tenim un local millor nosaltres que (no / no pas) ells.
Ho fem pitjor nosaltres que ells.
En Pere corre més que ningú.
Guanyo menys diners que la Joana.
No guanyo tant com voldria.
- Relatiu simple feble que
Utilitzem el pronom relatiu que per referir-nos a un nom que acabem de mencionar. Amb el pronom que introduïm una oració i expliquem alguna informació d’aquest nom.
He conegut una noia. (No donem cap informació de la noia.)
He conegut una noia molt interessant. (Donem més informació de la noia.)
He conegut una noia que parla deu llengües. (Donem més informació de la noia en forma d'oració. En aquesta oració el pronom que equival a noia i fa de subjecte del verb parla.)
Elemental 2
- Preposicions: segons, mitjançant, sense, contra, a través de, gràcies a…
Segons em va dir el Joan, hi anirem tots junts.
Ho han arribat a fer mitjançant l'ajut dels amics.
Ha fet la feina sense que li ho haguessin demanat.
El cotxe ha topat contra la paret.
M'ha arribat la notícia a través del correu electrònic.
He pogut acabar la feina gràcies a la teva ajuda.
- Oracions substantives: que, si…
Casos en què hi ha informació reportada: em va demanar, em va dir, em va preguntar…
Voleu un advocat d'ofici? > Em va preguntar si volíem un advocat d'ofici.
Has vist mai l'advocat? > Em va demanar si havia vist mai l'advocat.
Vull un advocat d'ofici. > Em va dir que volia un advocat d'ofici.
- La coma en les oracions de relatiu explicatives i especificatives.
Fem servir el relatiu simple feble: que
Els balcons, que donen a la plaça, eren oberts.
→ És una oració explicativa, separada per coma. > Tots els balcons donen a la plaça.
Els balcons que donen a la plaça eren oberts.
→ És una oració especificativa, sense coma. > Només eren oberts els balcons que donen a la plaça.
- Oracions de relatiu explicatives. Relatiu compost: el qual, la qual, els quals, les quals.
Són oracions que donen una informació complementària com a explicació i van entre comes.
Els balcons, que donen a la plaça, eren oberts. = Els balcons, els quals donen a la plaça, eren oberts.
El discurs de la presidenta, que havia presentat la dimissió feia dos dies, va ser molt aplaudit. = El discurs de la presidenta, la qual havia presentat la dimissió feia dos dies, va ser molt aplaudit.
- Oracions de relatiu: preposició + relatiu compost
El relatiu compost es forma amb un article definit (el, la, els, les) i la forma qual o quals. Aquestes oracions també poden fer servir el pronom on quan l’antecedent és un lloc.
Aquesta foto és de l'autocar. El circuit es fa amb l'autocar.
Aquesta foto és de l'autocar amb el qual es fa el circuit.
Aquesta és l'agència amb la qual vam fer el creuer pel Carib.
Aquesta és la palmera sota la qual em posava a fer la migdiada.
Aquest és l'hotel en el qual vam quedar-nos. Sí, l'hotel on vam quedar-nos.
Els altres turistes que s’estaven a l'hotel, amb els quals coincidíem a tot arreu on anàvem, eren molt simpàtics.
Aquest és el guia del qual et parlava a la postal.
- Superlatius. Expressions d'èmfasi
És la muntanya més alta de totes. La més alta de totes.
És la millor platja que he vist mai. La millor que he vist mai. És la millor.
Va ser la pitjor excursió de totes. La pitjor que he fet mai.
Es tracta de la novel·la més important de l'autor. La més important de l'autor.
És un dels diaris més influents del país. El més influent, de fet.
És la pel·lícula més dolenta que he vist mai. La més dolenta.
Elemental 3
Preposicions i conjuncions: com, com a, com si, com més… millor/pitjor
Tant l’un com l’altre són rossos.
És tan alt com el seu germà.
No treballa tant com ens vol fer creure.
És pobre com una rata.
Fes-ho com vulguis.
Es comporta com un mestre d’escola.
Es comporta com el mestre d’escola que és.
L'han contractat com a mestre.
És com si fos de sucre.
Com més aviat te n'oblidis, millor.
Com més cas li facis, pitjor.
Connectors lògics: finalitat, causa i conseqüència
Per indicar… | Connectors | Exemples |
---|---|---|
Finalitat | perquè per tal que per / per tal de |
Hi vaig anar perquè volia visitar-lo. He vingut per tal que m'aconsellis. He vingut per aconsellar-te. / He vingut per tal d’aconsellar-te. |
Causa | perquè per ja que a causa de |
S’han queixat perquè fèiem massa soroll. S'han queixat per haver sentit massa soroll. Hi ha hagut moltes queixes, ja que el problema no s’ha resolt. Hi ha hagut moltes queixes a causa dels sorolls. |
Conseqüència | així doncs doncs per tant de manera que així és que en conseqüència |
No s’ha resolt el soroll ambiental; així doncs, el pla ha fracassat. Ja és l’hora? Doncs som-hi! No netejaven els carrers; per tant, hi havia molta brutícia. La brutícia s’acumulava, de manera que van fer un pla de neteja. La brutícia s'acumulava, així és que van fer un pla de neteja. No netejaven mai; en conseqüència, hi havia molta brutícia. |
Connectors lògics: condició, oposició
Per indicar… | Connectors | Exemples |
---|---|---|
Condició | si posat que en cas que |
Si haguessis vingut t'ho hauria explicat. Posat que hi hagi prou espai, tindrem un despatx per a cadascú. En cas que hi hagi prou espai, tindrem un despatx per a cadascú. |
Oposició | però tanmateix no obstant (això) ara bé en canvi per contra encara que tot i que malgrat que malgrat això |
Hi havia prou espai, però no teníem un despatx per a cadascú. Hi havia prou espai; tanmateix, no teníem un despatx per a cadascú. Tothom va arribar a l’hora; no obstant això, el sopar va començar tard. Hi estic d'acord; ara bé, m’agradaria fer una matisació. Ell és molt agradable; en canvi, la seva dona és molt antipàtica. El seu home és molt antipàtic; per contra, ella és molt agradable. Encara que plogui, anirem d'excursió. Tot i que ningú no en tenia ganes, vam anar d'excursió. Malgrat que tothom havia arribat a l’hora, el sopar va començar tard. Malgrat això, el sopar va començar d’hora. |
Intermedi 2
Les idees d’un text es lliguen amb elements i recursos diversos que ajuden el lector a entendre l’estructura del text, i la relació i la jerarquia entre els conceptes.
Els principals recursos per lligar les idees són els següents:
Paràgrafs
- La distribució d’un text en paràgrafs ens permet organitzar les idees. Un paràgraf és una unitat del discurs formada per un conjunt d’oracions que desenvolupen un mateix concepte.
- No hi ha una llargària òptima per a tots els paràgrafs. Un text tècnic pot demanar uns paràgrafs curts perquè s’hi estan definint conceptes diversos; en canvi, un text narratiu pot demanar paràgrafs més llargs, que permeten una explicació minuciosa de situacions i accions.
- En els textos administratius la distribució en paràgrafs és especialment significativa, perquè sovint ja tenen una estructura predeterminada (com en el cas del certificat). L’estructura també és especialment significativa en la carta.
- Per assegurar-vos que la distribució en paràgrafs que heu fet en un text és adequada, un bon recurs és mirar de posar un títol a cada paràgraf. Si podeu titular cada paràgraf i els títols se succeeixen lògicament, segurament heu encertat la distribució.
Marques en el text
- Com a marques de text, entenem els títols, l’ús de negretes, cursives, els tipus de lletra…
- Especialment en textos llargs, és molt útil recórrer a marques com els títols, els esquemes, els resums, els tipus de lletra, les numeracions, els quadres, les llistes, els gràfics, etc.
- Aquests recursos, ben utilitzats, eviten que el lector hagi de fer esforços per interpretar quina importància donem a cada aspecte del discurs, i per tant eviten possibles males interpretacions.
Connectors
- Són uns elements lingüístics (conjuncions, adverbis, etc.) que marquen l’ordre del discurs i estableixen unes relacions significatives entre les idees i les frases que poden ser de conseqüència (per tant, per consegüent), oposició (tanmateix, això no obstant), recapitulació (en resum, en definitiva), etc.
Intermedi 3
Connectors i marcadors textuals
- Per introduir
Primer de tot, situarem el concepte X en el marc de…
L'objectiu principal és…
Ens proposem…
Aquesta és la qüestió que abordarem en primer lloc.
Començaré parlant de…
- Per encetar un tema
Respecte a…
Pel que fa a…
Quant a…
En relació amb… / Amb relació a…
Un altre punt important és…
- Per desenvolupar un tema
Comencem, doncs, per…
Consta de tres parts: la primera…, la segona part… i la tercera i última…
D'entrada, cal dir que…
També…
- Per fer distincions
D'una banda… de l'altra…
Per un costat… per l'altre…
D'altra banda…
- Per posar exemples
Per exemple…
Un bon exemple d'això és…
Una bona mostra és…
Posem per cas…
- Per fer èmfasi
Cal insistir en…
Vull remarcar…
Cal tornar a dir…
És a dir…
- Per acabar, concloure o resumir
Finalment…
En síntesi…
Per acabar…
En conclusió…
En definitiva…
Per concloure…
Així doncs…
Per tant…
En resum…
En poques paraules…
Breument…
- Per enllaçar
Fins ara hem vist…
A continuació parlarem de…
Tot seguit em vull referir a…
Per complementar aquesta informació podeu consultar la fitxa de les conjuncions.
Suficiència 1
Els connectors són paraules o grups de paraules que cohesionen el text i guien la lectura. D’una banda, estructuren (organitzen i relacionen) paràgrafs i oracions dins del text; de l’altra, fan de senyals textuals per al lector perquè assenyalen la distribució de les idees en tot el text.
Els connectors poden ser:
- Conjuncions i locucions conjuntives: però…
- Preposicions i locucions prepositives: entre altres coses…
- Adverbis i locucions adverbials: d’una banda… de l'altra…
- Altres mots o expressions: recapitulant…
Connectors per estructurar el text | |||
---|---|---|---|
Per introduir el tema |
aquest escrit tracta de ens adrecem a |
ens proposem d'exposar l'objectiu principal de |
|
Per encetar un tema nou |
amb referència a amb relació a en relació amb certament el punt següent tracta de el tema següent és |
en aquest apartat s'han agrupat en el marc de en l'àmbit de en relació amb en un altre ordre de coses en un altre ordre de funcions |
pel que fa a quant a respecte a respecte de sobre [el tema de] un altre punt important és |
Per fer aclariments | a saber és a dir |
és a saber o sigui |
|
Per marcar l'ordre | en primer lloc, primer, primerament en segon lloc, segon, segonament en tercer lloc, tercer, tercerament en quart lloc, quart en cinquè lloc, cinquè |
al final d'entrada en acabat en darrer lloc en darrer terme |
en últim lloc en últim terme finalment per acabar per començar per fi |
Per continuar sobre un mateix punt |
a banda d’això a continuació a més a més a més així com així doncs així mateix altrament |
com també d’altra banda de manera paral·lela de més a més deixant de banda després encara encara més |
és més i encara i fins i tot i més i també ni tan sols tanmateix (certament) tot seguit |
Per distingir | al contrari altrament contràriament d’altra banda |
d’una altra banda d’una banda… de l’altra… d’una banda… d’una altra… en canvi |
per contra per un cantó…, per l’altre… per un costat…, per l’altre… per una part…, per l’altra… |
Per fer èmfasi | cal destacar també cal fer un esment específic cal fer una referència especial cal insistir cal recordar cal remarcar cal tornar a dir convé destacar |
convé recalcar convé remarcar convé subratllar de la mateixa manera dit d’una altra manera el més important el punt més destacable és en altres paraules/termes |
en efecte és important recordar és per això que igualment la idea central és s’ha de tenir en compte tal com s'ha dit val la pena dir |
Per detallar | a tall d'exemple així com com a exemple com a mostra com [és/són] ara concretament d’aquesta manera |
en aquest sentit en concret en el cas concret de en el cas de/que en particular es pot exemplificar amb n’és un bon exemple n’és un exemple clar |
particularment per exemple per il·lustrar per posar un exemple un bon exemple d’això és un cas pràctic una bona mostra |
Per resumir | a manera de resum a tall de resum amb caràcter general amb tot plegat breument com a resum d’una manera breu |
de manera global de manera genèrica en conjunt en general en pocs mots en poques paraules en síntesi |
generalment globalment per concretar recapitulant recollint tot el que s'ha dit recordant el que s’ha dit resumint |
Per acabar | a manera de conclusió a tall de conclusió a tall de recapitulació així doncs així les coses al capdavall |
comptat i debatut consegüentment d’una manera definitiva en conclusió en conseqüència en darrer terme |
en definitiva en suma en última instància finalment per acabar per concloure |
Per indicar temps |
a continuació abans actualment al mateix temps aleshores alhora anteriorment ara fa poc |
ara mateix d'ara [en] endavant d'avui [en] endavant de manera paral·lela després durant en aquests moments en el mateix moment |
enguany / aquest any llavors de/que poc abans més endavant més tard paral·lelament simultàniament tot seguit |
Per indicar |
a dalt / a baix a l'anvers / al revers a l’interior / a l’exterior a la dreta / a l’esquerra a prop / lluny a sobre / a sota |
al capdavant / al capdavall / al capdamunt al centre / als costats / als extrems al davant / al dors al mig / al centre |
davant / darrere de cara / d’esquena endins / enfora més amunt / més avall |
Connectors per estructurar idees | |||||
---|---|---|---|---|---|
Per enllaçar o unir elements | així com així com també |
com també i |
i també ni |
||
Per comparar temes | igualtat igual com igual que similar a tan [...] com tant(a) [...] com |
superioritat i inferioritat més bo que més / menys [...] del que més / menys [...] que més dolent que millor / pitjor |
de proporcionalitat com menys [...] menys com menys [...] més com més [...] menys com més [...] més |
||
Per distribuir elements | així com [així] ara [...] ara bé [...] bé com també i també |
ja sigui [...] ja sigui ni [...] ni no només [... ] sinó que no només sinó [també] no únicament [... ] sinó que |
no únicament [...] sinó [també] o [...] o o bé [...] o bé sigui [...] sigui tant [...] com |
||
Per indicar causa | a causa de/que a còpia de a força de amb motiu de atès/atesa atès que com com que |
com sigui que considerant que efectivament en efecte gràcies a / al fet que ja que pel fet que per (+ verb inf.) |
per aquest motiu per causa de/que per culpa de per raó de/que per tal com (+ verb ind.) perquè (+ verb ind.) si no és que vist que |
||
Per indicar conseqüència | així així és que com a / a conseqüència de consegüentment cosa que de manera que doncs |
en conseqüència és per això que fins al punt que massa / prou / molt [...] perquè per això per aquest fet per consegüent |
per tant que talment [...] que tan [...] que tant [...] que |
||
Per indicar condició | a condició de/que amb que en el cas que/de fora que llevat que mentre només de/que posat que sempre que |
si si cal si considerem si de cas si és necessari si és procedent si escau si fa al cas si fos el cas |
si molt convé si no (+ verb) si no és que si no n'hi ha si per cas si s'escau sols que tenint/prenent en consideració tret de/que |
||
Per indicar finalitat | a fi de (+ verb inf.) a fi que (+ verb subj.) a l'efecte de (+ verb inf.) amb l'objectiu de (+ verb inf.) |
amb la finalitat de (+ verb inf.) per (+ verb inf.) per a |
per tal de (+ verb inf.) per tal que (+ verb subj.) perquè (+ verb subj.) |
||
Per indicar oposició |
així com això no obstant això sí al contrari altrament amb tot ans ans al contrari ara bé de fet |
en canvi en/per contra en realitat en veritat i això que i no mentre que més aviat no obstant això no obstant [...] |
no [...] sinó però realment sinó sinó que tanmateix (no obstant això) veritablement |
||
Per indicar objecció |
així i tot amb tot i això amb tot [i] que bé que de tota manera després que |
encara que mal que malgrat que / malgrat [...] malgrat tot per bé que per més que |
per molt que si bé tot i així tot i amb això tot i [que] |
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 11. El text descriptiu
- 12. El text narratiu
- 16. El missatge al mòbil
- 17. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 18. La nota
- 19. L'avís
- 20. L'anunci
- 21. La felicitació i la invitació
- 22. La postal
- 23. El correu electrònic
- 24. L'esquema i el resum
- 27. La notícia
- 31. L'article d'opinió
- 35. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 36. Les varietats del català
- 37. El català, llengua d'Europa
- 38. El marc legal del català