40. Els adverbis
Bàsic 1
Els adverbis són paraules invariables que modifiquen verbs, és a dir, ens en donen una informació complementària. També poden modificar adjectius i altres adverbis.
- Adverbis de temps
sempre |
|
mai |
|
encara |
|
ja |
|
aquí damunt, sobre davant a la dreta, a mà dreta a prop, a la vora fora |
dins, dintre entrant pujant baixant (per tot) arreu enlloc |
allà, allí sota darrere a l'esquerra, a mà esquerra lluny al fons, al final |
al costat sortint a baix a dalt al mig al centre |
Visc aquí. Davant de casa hi ha una estació de tren.
Al fons hi ha la cuina. A mà dreta hi ha un lavabo, i a mà esquerra, el dormitori.
La plaça és baixant a mà dreta.
Aquí al costat hi ha un forn. Darrere el forn hi ha una pastisseria.
- Adverbis de quantitat
massa molt força |
bastant poc una mica |
prou poc tant |
(no) gaire (no) gens (no) gens ni mica |
- Algunes remarques sobre els adverbis de quantitat:
- Alguns exemples dels adverbis de quantitat:
M'agrada molt fer esport. Viatjo molt amb els amics.
M'agrada força cuinar per a la família. Parla força català.
M'agrada bastant cuinar per als amics. Quan té temps lliure, escriu bastant.
No m'agrada gaire netejar la casa. M'agrada poc netejar la casa.
No m'agrada gens rentar el vàter. No condueix gens.
No m'agrada gens ni mica sortir a treballar quan plou.
- Els adverbis força i bastant són equivalents, i impliquen una quantitat considerable.
El meu pare camina força.
El meu cosí canta força.
- Els adverbis massa i prou no indiquen una quantitat concreta.
Treballa massa. (més del que cal)
Fa prou esport. (en fa una quantitat suficient)
- Els adverbis gaire, gens i gens ni mica es fan servir en frases negatives.
No parla gaire. (vol dir que una mica sí que parla)
No estudia gens. (implica una quantitat nul·la)
No treballa gens ni mica. (una quantitat nul·la amb èmfasi)
- Alguns exemples dels adverbis de quantitat:
Si vols ampliar la informació sobre aquests adverbis, pots consultar la fitxa dels quantitatius.
Bàsic 2
- Preposicions i adverbis de lloc
De direcció | |||
---|---|---|---|
cap a entre fins a amunt endavant endins enlaire |
tocant a al voltant (de) pels voltants (de) avall endarrere enfora tot dret |
De situació | |
---|---|
a banda i banda a cada costat a cobert a l'exterior a terra dins (de) esquerra allà, allí davant al voltant (de) al costat (de) a dalt (de) al capdamunt pujant a mà esquerra baixant les escales al final al pis de sobre a dalt de tot |
enmig al mig a l'aire lliure a l'interior enlaire fora dreta aquí darrere entre al bell mig a baix al capdavall pujant a mà dreta pujant la rampa al començament al pis de sota a baix de tot |
- Adverbis i expressions de temps
primer després llavors aleshores tot seguit a continuació l'altre dia |
al cap d'una estona de seguida de sobte més tard finalment l'endemà durant… |
Bàsic 3
Els adverbis també o tampoc
Per afirmar i negar fem servir adverbis.
Adverbis d'afirmació | Adverbis de negació |
---|---|
sí també i tant de debò de veritat |
no no pas tampoc de cap manera per res del món |
- Per reafirmar i expressar coincidència en una frase afirmativa fem servir també.
M’han dit que demà aneu a teatre amb la colla. Nosaltres també hi vindrem.
- En canvi, per expressar la coincidència en frases negatives, fem servir tampoc.
—Aquest cap de setmana no sortirem.
—Nosaltres tampoc. Preferim quedar-nos a casa.
MAI, ENLLOC, TAMPOC
sempre | mai | En Pere va sempre amb tren, però en Joan no hi va mai. |
pertot | enlloc | Al balcó hi havia formigues pertot, però a l'apartament no n'hi havia enlloc. |
també | tampoc | —Els meus germans són alts. —Doncs els meus també. —A mi no m’agrada el teatre, i a tu? —A mi tampoc. |
Elemental 1
Estructures comparatives d’igualtat
- Construccions que expressen igualtat:
tan… com…, tant l’un com l’altre, ni l’un ni l’altre, tots dos, l’un... i l’altre…, igual de… que…
La Jordina és tan professional com la Neus.
Tant l’un com l’altre s’esforcen a millorar. Tant l’una com l’altra s’hi esforcen.
Ni l’una ni l’altra són bones persones. Ni l’un ni l’altre juguen bé.
Tots dos viuen a ciutat. Totes dues viuen en un pis.
L’una és grisa i l’altra no. L’un és blanc i l’altre vermell.
Treballo tan intensament com voldria.
Juga igual de malament que el seu germà.
- Cal distingir tan… com de tant… com:
La Joana és tan eficient com l’Elisenda.
Vindré tan aviat com em deixin sortir de la feina.
En van parlar tant com van poder.
T’ho ha explicat tant a tu com a ella.
De xerraire, ho és tant com sa germana.
Estructures comparatives de desigualtat
- Construccions que expressen desigualtat, que poden ser de superioritat o d’inferioritat:
• més… que…, millor que són construccions de superioritat
• menys… que…, pitjor que són construccions d’inferioritat
Guanya més diners la Marta que no pas en Joan.
És més puntual en Pere que la Mercè.
Tenim un local millor que no pas ells.
Tenen un pis més ampli que nosaltres.
Corre més que ningú.
El meu germà té menys roba que jo.
Ho fem pitjor nosaltres que ells.
Elemental 3
Situacionals i possessius
Per indicar el lloc o la ubicació podem fer servir un adverbi amb un possessiu o bé l’adverbi amb un nom o un pronom. En aquest darrer cas, cal fer servir la preposició de després de l’adverbi.
Adverbi i possessiu | Adverbi amb nom o pronom |
---|---|
davant meu darrere teu a prop seu al costat nostre sobre vostre sota seu |
davant de mi darrere de tu a prop d'en Joan al costat de nosaltres sobre de vosaltres sota d'ells |
- Ho podem il·lustrar amb els exemples següents:
No et posis davant meu. Ets massa alt i no em deixes veure res.
Guarda'm lloc! Jo vull seure al costat teu.
Sempre va darrere de la Maria, darrere seu com un gosset.
Nosaltres vivim al tercer pis i ells, al segon. Ells viuen sota nostre.
Com és que no ens heu vist? Si érem davant vostre!
Intermedi 1
Els adverbis són mots invariables. Etimològicament, el terme adverbi significa ‘al costat del verb’. La seva funció bàsica és complementar el verb, però també poden acompanyar un adjectiu o un altre adverbi.
En Marc menja molt per dinar. (complementa un verb: menja)
Fa uns dibuixos molt bonics. (complementa un adjectiu: bonics)
Treballa molt tranquil·lament. (complementa un altre adverbi: tranquil·lament)
- De manera
bé, ben, com, així, millor, pitjor, alhora, només, almenys, corrents, gairebé, quasi, alt, baix, arreu, arran, fort, fluix…
La majoria d’adverbis de manera es formen afegint -ment a la forma de femení singular d’un adjectiu:
lent > lenta > lentament
dolç > dolça > dolçament
feliç > feliç > feliçment
- De temps
ara, quan, aleshores, sempre, sovint, mai, després, abans, ja, aviat, tard, avui, ahir, demà, alhora, encara…
- De lloc
on, aquí, allà, enlloc, dintre, fora, davant, darrere, sobre, sota, amunt, avall, prop, lluny, amunt, ençà, on…
- De quantitat
almenys, molt, poc, més, quant, menys, tan, bastant, massa, gaire, gairebé, força, prou, gens, res…
- D’afirmació
sí, també, prou, àdhuc, cert, efectivament…
- De negació
no, tampoc…
- De dubte
potser, probablement…
Els adverbis de manera amb -ment
- La majoria dels adverbis d'aquest tipus es formen afegint -ment a la forma femenina de l'adjectiu qualificatiu (tranquil·lament, fàcilment...).
- Ara bé, no tots els adverbis en -ment són de manera. També poden indicar:
- temps: immediatament, actualment...
- lloc: externament, localment...
- quantitat: totalment, aproximadament...
- afirmació: evidentment, certament...
- dubte: possiblement, segurament...
- Quan hi ha dos adverbis o més amb la terminació -ment, es pot optar per no suprimir-ne mai el sufix (opció preferible) o suprimir el de l'últim adverbi i deixar-hi el primer.
Va llegir tranquil·lament i serenament.
Va llegir tranquil·lament i serena.
Intermedi 2
Els adverbis són mots invariables que modifiquen altres elements gramaticals, com ara verbs, adjectius i adverbis.
Llegeix sovint.
No s'ho ha passat bé.
Avui tenim orxata força bona.
La Carme és més aviat esquerpa.
Si la funció d'adverbi la fa més d'una paraula, parlem de locució adverbial.
Sempre parla a poc a poc.
Hi havia gent a tot arreu.
La funció primordial de l'adverbi i de les locucions adverbials dins de l'oració és la de complement circumstancial, que pot ser de manera, quantitat, lloc, temps...
Adverbis de dubte, probabilitat i possibilitat
- Alguns adverbis o locucions adverbials de dubte, probabilitat o possibilitat ens poden servir per elaborar textos i desenvolupar propostes.
a la millor, potser, probablement, possiblement, segons com, segurament, si de cas, si molt convé, tal vegada, tal volta…
- Aquests adverbis introdueixen graus diversos de veritat de l’acció, però es construeixen amb el mode indicatiu:
Potser no vindré demà amb vosaltres.
Segurament ja us heu adonat de les dificultats que comporta.
Si molt convé, ja me n’encarrego jo d’aquest cas.
Tal vegada ja s’han adonat dels problemes.
A la millor només es tracta d’una qüestió d’atzar.
Intermedi 3
Adverbis i locucions adverbials de manera
- Tot seguit hi ha un recull d’adverbis de manera:
així bé/ben mal/malament millor pitjor corrents de pressa a correcuita amb una esgarrapada a les palpentes a les fosques a la babalà d'amagatotis |
de franc a compte en un tres i no res debades endebades de debò quasi gairebé si fa no fa sols/solament/només tot sobretot dempeus |
- Les formes aixís, aixins i aixina, que s’empren col·loquialment, són inadequades en un registre formal.
- Els adverbis mal i ben van davant de l’element que modifiquen, mentre que malament i bé van al darrere.
Això està mal fet. ⇔ Ho has fet malament.
Això està ben fet. ⇔ Ho has fet bé.
- No s’ha de confondre gaire bé (‘poc bé’) amb gairebé (‘quasi’).
No em trobo gaire bé.
Ja gairebé he acabat el treball.
- Sols, solament i només són formes sinònimes (la normativa no recull *solsament).
- No s’ha de confondre sobre tot amb sobretot (→ fitxa).
No sé què dir sobre tot això que ha passat…
Sobretot no t’oblidis de trucar-me!
Adverbis i locucions adverbials de quantitat
quant * molt poc bastant gaire massa força més a més a més |
menys gens * una mica ni mica ni gota prou (suficientment) amb prou feines mig a mitges |
mig mig gairebé / quasi * almenys pel cap baix com a mínim si més no tan * tant * |
* També poden ser de manera.
- Cal no confondre quan (de temps) i quant (de quantitat).
No recordo quan vam anar a Suïssa.
Has vist quant de sucre he comprat?
- Cal distingir entre gens (quantitatiu) i res (pronom equivalent a ‘cap cosa’) (→ fitxa).
No farem res aquest cap de setmana.
No té gens de paciència.
- L’adverbi tan s’escriu davant d’un adjectiu, d’un altre adverbi o d’una locució adverbial, mentre que tant s’usa davant d’un nom, funcionant com un adjectiu, i també pot fer d'adverbi (→ fitxa).
Vine tan aviat com puguis.
És tan simpàtic com tu.
Tinc tants diners que no sé què fer-ne.
Si menges tant tindràs mal de panxa.
Adverbis i locucions adverbials de lloc
aquí / ací cap aquí allà / allí cap allà enllà dalt (a) dalt * dalt de tot amunt / enlaire * (a) baix * de baix estant avall / davall * al voltant darrere / rere davant |
arran / ran arreu / pertot per tot arreu per totes bandes damunt al capdamunt al capdavall al capdavant sobre sota / dessota / davall dins / dintre a dins / a dintre enfora endins / endintre |
endavant / avant endarrere / enrere darrere enlloc * entremig enfora enlaire * lluny on a on prop a prop … |
- Els adverbis amunt i avall indiquen direcció i (a) dalt i (a) baix indiquen repòs, situació.
Segueix aquest carrer cap amunt fins que trobis una plaça.
Quan arribis a dalt de tot del carrer trobaràs una plaça.
- No s’ha de confondre enlloc (‘a cap lloc’) i en lloc (‘en comptes (de)’).
No l’he trobada enlloc.
En lloc de salsitxes he comprat botifarres.
- Cal no confondre enlaire (‘amunt’) amb en l’aire (‘volant, per l’aire’).
Llança la pilota ben enlaire i després mira d’entomar-la.
Mentre l’avió era en l’aire tenia una sensació de mareig.
Adverbis i locucions adverbials de temps
avui / hui avui dia demà demà passat abans abans-d'ahir anit anit passada sempre tothora mai sovint quan ara suara |
enguany antany ara com ara ara per ara fins ara des d'ara per ara de tant en tant llavors / aleshores * abans primer de primer aviat / prompte d'hora tard |
a deshora cap al tard de tard en tard tard o d'hora després havent + participi * en acabat de seguida tot seguit alhora / ensems * ja encara encara ara mentrestant (entretant) al matí, a la tarda... |
- Cal evitar les formes *llavòrens, *allavores, *llavonses o *llavontes, que s’utilitzen col·loquialment.
- No s’ha de confondre aleshores (‘en aquell moment’) amb a les hores (‘en aquelles hores concretes’).
Van arribar al mig del bosc i aleshores van adonar-se que s’havien perdut.
No et recomano agafar el metro a les hores de més afluència.
- La construcció havent + participi expressa una acció anterior i finalitzada respecte a la que s’expressa en l’oració principal. Es fa servir sobretot amb els verbs dinar i sopar, que són formes lexicalitzades que indiquen el temps de les primeres hores de la tarda i les darreres hores del vespre, respectivament.
M’agrada fer una becaina havent dinat.
A casa, havent sopat, mirem alguna sèrie per relaxar-nos.
- Cal no confondre alhora (‘al mateix temps’) amb a l’hora (‘puntualment, en el moment assenyalat’) (→ fitxa).
Vols que ens llancem a l’aigua alhora?
Arribaran a l’hora de dinar.
Adverbis i locucions de negació
- Els principals adverbis i locucions adverbials de negació són:
no, tampoc, poc, no...pas, no pas, de cap manera, no gens, i ara!
- Sentit negatiu i positiu de gens, enlloc, tampoc i mai
Els mots gens, enlloc, tampoc i mai (de la mateixa manera que amb els mots ningú, res, cap) poden tenir sentit negatiu o sentit positiu, segons el context.
- Sentit negatiu
Quan tenen sentit negatiu i van davant del verb, en registres formals s'ha fet servir tradicionalment l'adverbi no per reforçar la negació. Actualment, les dues opcions són possibles en tots els registres.
Ningú (no) vindrà (però No vindrà ningú).
Gens, (no) en volia (però No en volia gens).
Enlloc (no) es diu (però No es diu enlloc).
Això mai (no) ho he dit (però No ho he dit mai, això).
Les oracions que s'introdueixen amb la partícula sense no admeten el reforç de no:
Van portar-li un regal sense que la Berta no els ho hagués demanat.
- Sentit positiu
Aquests mateixos mots tenen un sentit positiu en oracions hipotètiques o interrogatives.
Que tens gaire de gana? (= tens gana?)
Si mai em necessites... (= si alguna vegada em necessites...)
Que hi ha ningú? (= hi ha algú?)
Que en vols gens? (= una mica)
- Sentit negatiu
Adverbis i locucions de probabilitat
- La probabilitat es pot expressar amb adverbis i locucions adverbials com:
potser, possiblement, potser, potser sí, potser no, tal vegada, tal volta, a la millor, qui sap, qui sap si, si molt convé…
- No hem de confondre l'adverbi de probabilitat potser amb la perífrasi verbal pot ser (→ fitxa).
La Maria ahir es trobava malament i potser avui no vindrà.
No pot ser que encara no hagis acabat els deures.
- Cal evitar el castellanisme igual: cal substituir-lo per un adverbi de dubte o per la perífrasi de probabilitat o possibilitat.
*Igual vindrà tota la família. (inadequada)
Potser vindrà tota la família. (adequada)
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 11. El text descriptiu
- 12. El text narratiu
- 16. El missatge al mòbil
- 17. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 18. La nota
- 19. L'avís
- 20. L'anunci
- 21. La felicitació i la invitació
- 22. La postal
- 23. El correu electrònic
- 24. L'esquema i el resum
- 27. La notícia
- 31. L'article d'opinió
- 35. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 36. Les varietats del català
- 37. El català, llengua d'Europa
- 38. El marc legal del català