5. Els demostratius

Els demostratius són determinants o pronoms que indiquen la situació de la cosa de què es parla respecte de qui parla o escriu.

1. Els demostratius poden acompanyar un substantiu o poden substituir-lo. Segons la funció que fan són, doncs, adjectius (quan l’acompanyen) o pronoms (quan el substitueixen).

Aquest material és antiquat. (adjectiu)
No sé si triar aquest o aquell. (pronom)

Els demostratius neutres només fan la funció de pronoms i substitueixen un antecedent neutre, inconcret o genèric.

Això és real.
Allò no ho vull.

2. Per designar les coses o persones situades prop de la persona que rep el missatge, la llengua disposa de les formes açò o ço i aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes. Val a dir, però, que aquestes formes han caigut en desús en alguns parlars. De tota manera, en determinats contextos aquest segon grau de proximitat pot ajudar a desfer ambigüitats:

En aquesta oficina no tenim una maquinària tan bona com la que teniu en aqueixa vostra.

3. En l’estàndard oral, la s dels demostratius masculins només es pronuncia quan acompanyen una paraula començada amb vocal:

> No es pronuncia la s: Aque(s)t llapis no escriu.
> Es pronuncia la s: Aquest any han avisat que faria calor.