10. Tipus d'oracions
Intermedi 1
Una oració o frase és un enunciat independent amb sentit complet per mitjà d’un verb explícit o implícit.
Són oracions | No són oracions |
---|---|
La Lluïsa menja un gelat. Neva. Havien promès un augment de sou. Ha parlat amb tothom, en Pere. Aquell xicot estranger és músic. Què faràs diumenge? I ara! No. |
Aquella noia rossa L'augment de sou Un miler de persones La gavardina al penja-robes Vaga d'autobusos |
L’oració sol estar formada per un sintagma nominal (SN), que fa la funció de subjecte, i un sintagma verbal (SV), que fa la funció de predicat.
Oració | Subjecte (SN) | Predicat (SV) |
---|---|---|
L'Anna estudia grec. No té gaire gana, la nena. Demà plourà. Estava molt contenta. |
L'Anna La nena [no n’hi ha: Ø] [elidit: ella] |
estudia grec. no té gaire gana. Demà plourà. Estava molt contenta. |
Les oracions s’estructuren en unitats més petites que reben el nom de sintagmes. Un sintagma és un conjunt de mots agrupats a l’entorn d’un nucli. Si el nucli és un nom, s’anomena sintagma nominal (SN); si el nucli és un verb, s’anomena sintagma verbal (SV).
- Són sintagmes nominals (SN):
el teu pare
un restaurant xinès
- Són sintagmes verbals (SV):
estudiava tota la nit
va xiular una falta
El SN pot fer la funció de subjecte. El subjecte designa éssers, coses, fets, etc., dels quals es diu alguna cosa.
El SV fa la funció de predicat. El predicat expressa el comportament del subjecte o ens en dona alguna informació.
En Jaume deixa l’abric a l’armari: en Jaume és el subjecte (SN) - deixa l’abric a l’armari és el predicat (SV)
Hi ha d’haver una concordança de nombre i persona entre el subjecte i el predicat.
Les sòcies parlaven de política.
3a pers. pl. 3a pers. pl.
L’àrbitre va xiular un penal.
3a pers. sing. 3a pers. sing.
De vegades el subjecte es pot sobreentendre i no aparèixer a l’oració. En aquests casos diem que el subjecte està elidit.
Estudieu poc. (vosaltres)
Sempre menja fora de casa. (ell, ella, vostè)
Les parts elidides d’una oració se sobreentenen pel context de la conversa o el text.
Intermedi 2
Les modalitats de l’oració depenen de l’actitud que manté l’emissor i de la intenció. Segons la modalitat, una oració pot ser enunciativa, interrogativa, exclamativa o imperativa.
- Enunciativa: formula una declaració.
El periodista ha entrevistat la presidenta.
El periodista no ha entrevistat la presidenta.
Demà al vespre plourà.
- Interrogativa: expressa una pregunta, una demanda.
On és el lavabo?
A quina hora arribarem?
Quants anys tens?
- Exclamativa: expressa sorpresa, alegria, tristesa…
Quina llàstima que fa!
Com s’atreveix!
Comença l’espectacle!
- Imperativa o exhortativa: formula una ordre, un consell…
Vine de seguida.
Va, digues què et passa…
Vota’ns!
Oracions impersonals
- Si tenim en compte el subjecte, les oracions poden ser personals, en què hi ha subjecte explícit o implícit, o impersonals, que no tenen subjecte.
- Alguns exemples d’oracions personals:
Aquesta cafetera fa un cafè excepcionalment bo. (amb subjecte explícit)
No ho sap ningú, això, encara. (amb subjecte explícit)
Va arribar ahir al vespre. (amb subjecte implícit)
- Les oracions impersonals es poden formar amb:
- Verbs meteorològics.
Plou a bots i barrals.
Fa un sol que espetega.
- El verb haver-hi.
Hi ha tres persones a l’aula.
Hi havia molta gent, al concert.
- Construccions impersonals amb el pronom es.
Es fa pesat escoltar el discurs sencer.
Es ven l’àtic del bloc d’aquí al davant.
- Frases amb els verbs caldre, soler, convenir…
Cal seguir treballant en el projecte.
Quan es viatja se sol trobar a faltar el bon menjar.
Convé pensar-hi més.
- Verbs meteorològics.
- Les oracions passives pronominals són un tipus de passiva que es construeix amb el pronom es i el verb en tercera persona. En aquestes oracions, el verb concorda amb el sintagma nominal que l'acompanya. Per exemple:
Es fan fotocòpies en color.
Es poden obrir les finestres.
No es necessiten tantes pomes per fer el pastís.
- Cal tenir en compte, però, que en els parlars nord-occidentals el verb es manté en singular encara que el sintagma nominal sigui plural. Això no obstant, si aquest sintagma és definit i apareix abans del verb aleshores hi ha concordança. Per exemple:
Es fa fotocòpies en color (però Les fotocòpies en color es fan els dilluns).
Es pot obrir les finestres (però Les finestres ja es poden obrir per ventilar).
Intermedi 3
Podem distingir entre oracions simples i oracions compostes.
Oracions simples
L'oració simple conté un sol verb conjugat, i té significat complet.
Anirem a esmorzar al bar d’aquí al costat.
Aquest cap de setmana ha estat espectacular.
Demà plourà.
D’aquí tres dies presentarem l’informe.
Oracions compostes
Quan dues oracions simples estan relacionades i formen una seqüència més àmplia, parlem d’oració composta.
D’entre les oracions compostes, distingim entre:
- Les oracions coordinades, que estan unides per una conjunció i són equivalents, estan al mateix nivell:
[La Lídia prepara el material] i [la Rosa revisa la feina].
oració 1 oració 2
- Les oracions subordinades, en què una oració és la principal i l’altra depèn de l’oració principal o d’un dels seus constituents:
[La Lídia prepara el material] [que la Rosa revisa].
oració simple principal oració simple subordinada
Hi ha dues classes fonamentals de frases, segons el tipus de verb:
- Amb predicat nominal: són les frases construïdes amb verbs atributius (ser, estar, semblar…).
En Joan és metge.
Els fills estan malalts.
L’Anna sembla trista.
- Amb predicat verbal: són les frases construïdes amb altres tipus de verbs, és a dir, amb verbs predicatius.
El conferenciant parlarà d’aquest tema.
L’Oriol escriu una carta a la Maria.
Suficiència 1
Estructures oracionals
- Les oracions es poden classificar en personals i impersonals si tenim en compte la persona gramatical. Les oracions personals tenen una persona gramatical assignada, que fa de subjecte, i les oracions impersonals no tenen subjecte perquè el predicat ja ho expressa tot.
Oracions personals
En Joan canta en una coral. (en Joan és el subjecte, 3a pers. del singular)
Cada matí els meus companys i jo fem un cafè plegats. (els meus companys i jo: subjecte; 1a pers. plural)
Soc una persona nerviosa. (jo: subjecte implícit; 1a pers. singular)
Oracions impersonals
Plou.
Hi ha contaminació.
Es parla català.
- Un altre tipus de classificació de les oracions es fa segons si el subjecte fa l’acció i la rep. Així, tenim oracions actives, en què el subjecte realitza l’acció, i oracions passives, en què el subjecte rep l’acció.
Oracions en forma activa o oracions actives
Són els verbs conjugats en les formes habituals.
La policia ha detingut el delinqüent.
La professora va corregir els exàmens.
En Pere ha comprat una impressora sense fils.
Oracions en forma passiva o oracions passives
Porten el verb en veu passiva, que es forma amb l’auxiliar ser i el participi del verb corresponent:
El delinqüent ha estat detingut per la policia.
Els exàmens van ser corregits per la professora.
La impressora sense fils ha estat comprada per en Pere.
- Tingueu present que en català les oracions en veu passiva són realment poc habituals, i en la llengua parlada col·loquial no es fan servir. Quan apareixen en la llengua més formal, reflecteixen la voluntat expressiva de situar en el primer lloc de la frase allò que es vol destacar.
- Parlem d’oracions interrogatives quan el parlant o l’emissor demana per obtenir una resposta. Les podem classificar en interrogatives directes, en què la demanda es fa directament, i interrogatives indirectes, en què la pregunta va inserida en una oració subordinada.
Oracions interrogatives directes
Presenten una entonació ascendent. Acostumen a començar per pronoms interrogatius.
Com et dius?
Quants anys tenen?
Ho sap en Martí?
Oracions interrogatives indirectes
Comencen per la conjunció si o per un pronom interrogatiu (què, per què) i no presenten l’entonació ascendent que presenta la pregunta directa.
Li demanaré si vol venir al cinema. (directa: Vols venir al cinema?)
Pregunten si ha acabat el partit. (directa: Ha acabat el partit?)
En Lluc no sap què vols. (directa: Què vols?)
Encara no han dit qui ha guanyat la partida d’escacs. (directa: Qui ha guanyat la partida d’escacs?)
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 11. El text descriptiu
- 12. El text narratiu
- 16. El missatge al mòbil
- 17. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 18. La nota
- 19. L'avís
- 20. L'anunci
- 21. La felicitació i la invitació
- 22. La postal
- 23. El correu electrònic
- 24. L'esquema i el resum
- 27. La notícia
- 31. L'article d'opinió
- 35. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 36. Les varietats del català
- 37. El català, llengua d'Europa
- 38. El marc legal del català