21. El guionet

L’ús del guionet en els compostos

La majoria de les paraules compostes s’escriuen com un sol mot, sense guionet.
   compravenda, blaugrana, sordmut, pocavergonya, maldecap, grecoromà, politicosocial…

En alguns casos, però, posem un guionet per separar els dos formants del compost:

• En els numerals, tant ordinals com cardinals: vint-i-quatre, tres-cents cinquantè…
• En els formats per dos mots catalans, quan el primer formant acaba amb vocal i el segon comença amb r, s o x: para-sol, compta-revolucions, para-xocs…
• Quan hi apareix el nom d’un punt cardinal: nord-oest, sud-africà…
• En els formats amb una voluntat expressiva o repetitiva: nyigo-nyigo, poti-poti, ping-pong…
• En manlleus adaptats que duen guionet en la llengua originària: au-pair, foie-gras…

L’ús del guionet en els derivats

Porten guionet alguns derivats amb el prefix no-. El no, generalment, funciona com a adverbi de negació de la paraula que acompanyen. En aquests casos no hi posem guionet.
   Aquesta habitació és per a no fumadors.

En pocs casos, en què aquest no acompanya un nom, un adjectiu o un pronom, funciona com a prefix, i converteix el conjunt en un mot amb significat propi.
   La no-violència: actitud que, sense renunciar a l’ús de la força, refusa emprar la violència i tornar mal per mal.
   El no-res: absència de tota realitat, en general o en un àmbit determinat.
   El no-metall: element químic situat en la taula periòdica a la dreta d’una línia divisòria imaginària fixada pels elements bor, silici, arsènic, tel·luri i àstat.
   És un home no violent que és partidari de la no-violència.