Tornar
3. L'apostrofació i les contraccions
Bàsic 2
Les preposicions són paraules invariables que relacionen parts de la frase. Depenent del verb i de què vulguem dir, fem servir una preposició o una altra:
Vaig a casa.
Vinc de casa.
Camino per casa.
Quan una preposició està en contacte amb un article definit, en alguns casos forma una sola paraula. En aquest cas s’ha produït una contracció.
Corro pel parc.
Vinc del parc.
Al quadre següent hi ha les combinacions d’articles definits amb preposicions en què hi ha les contraccions i les apostrofacions corresponents:
| + | el | la | l’ |
|---|---|---|---|
| a | Visc al carrer del Pi. Entro al carrer del Pi. (= Entro a dins del carrer del Pi.) |
Vaig a la plaça. Entro a la plaça. (= Entro a dins de la plaça.) |
Vius a l’avinguda? Entro a l’avinguda. (= Entro a dins de l’avinguda.) |
| de | Vinc del parc. Torno del parc. Surto del parc. |
Vinc de la plaça. Torno de la plaça. Surto de la plaça. |
Vinc de l’avinguda. Torno de l’avinguda. Surto de l’avinguda. |
| per | Passejo pel parc. Camino pel parc. Entro pel portal. (= Entro a través del portal.) |
Passejo per la plaça. Camino per la plaça. Entro per la porta. (= Entro a través de la porta.) |
Passejo per l’avinguda. Camino per l’avinguda. Entro per l’avinguda. (= Entro a través de l’avinguda.) |
|
ca |
Vaig a cal Martí. (= Vaig a casa del Martí.) Vaig a can Martí. (= Vaig a casa d'en Martí.) |
Vaig a ca la Maria. (= Vaig a casa de la Maria.) |
Vaig a ca l’Arnau. (= Vaig a casa de l'Arnau.) |
També hi ha contraccions amb articles definits en plural:
| + | els | les |
|---|---|---|
| a | als Jugueu als parcs. |
a les Van a les places. |
| de | dels Venen dels parcs. |
de les Venen de les places. |
| per | pels Caminen pels parcs. |
per les Passen per les places. |
| ca | cals Van a cals avis. (Van a casa dels avis.) |
ca les Són a ca les tietes. (Són a casa de les tietes.) |
Intermedi 1
L’apostrofació
Per indicar l’elisió de la a o la e àtones en contacte amb una altra vocal, usem el signe de l’apòstrof (’). Apostrofem només els articles, els pronoms febles i la preposició de (davant d’una paraula que comenci amb vocal o h).
Observacions
- L’article definit masculí el s’apostrofa davant de paraules començades per vocal o h: l’avi, l’home, l’estudiant…
- L’article definit femení la s’apostrofa davant de paraules començades per vocal o h: l’eina, l’àvia, l’hora…
Però no s’apostrofa quan les paraules comencen per i o u àtones, amb h al davant o sense: la infermera, la universitat, la història, la humanitat, la intempèrie, la humitat…
Així, escriurem l’Imma, perquè comença per una i tònica, però la Immaculada, en què la i inicial és àtona. I apostrofarem l’article a l’Ignasi, perquè és un nom masculí, però escriurem la Ignàsia, sense apostrofar, perquè és un nom femení començat per i àtona.
- La preposició de s’apostrofa sempre quan va davant d’una paraula començada per vocal o h: d’hora, d’avui, d’història…
- Els articles personals en/el i na/la s’apostrofen davant dels noms començats per vocal o h: n’Esteve, l’Òscar, n’Anna, l’Alba...
Però no s’apostrofen quan acompanyen noms femenins que comencen per i/hi o u/hu àtones: na Isabel, la Irene, la Hipòlita…
- Els pronoms s’apostrofen entre ells i amb el verb. Tant si van al davant com al darrere del verb, l’apòstrof ha d’anar tan a la dreta de la combinació com sigui possible: me’n vaig, te l’han duta, dona-me’ls…
| Categoria gramatical | Forma apostrofada | Exemples |
|---|---|---|
| Article definit masculí el | l’ | l’arbre, l’hivern, l’Oriol… |
| Article definit femení la | l’* | l’ombra, l’Anna, l’habitació… (però: la unió, la història…) |
| Preposició de | d’ | sopa d’all, planta d’hivern… |
| Pronoms febles: em, et, es, el, la, en, ens, els | m’ / ’m t’ / ’t s’ / ’s l’ / ’l n’ / ’n ’ns ’ls |
m’agrada / porta’m… t’obliga / dutxa’t… s’estimen / veure’s… l’animo / anima’l… n’agafo / menja’n… veure’ns… explica’ls… |
* L’article femení no s’apostrofa davant de i o u àtones.
Recorda
És important recordar que no apostrofem:
- Davant de i/hi o u/hu consonàntiques, que formen part de diftongs:
la iaia, el iode, la UEFA, de iogurt, el hiat…
- Davant de les paraules següents:
la host, la ira, la Haia, la una de la matinada… (però l’una i l’altra)
- Davant del nom de les lletres:
la o, la efa…
Les contraccions
Quan es troben les preposicions a, de i per i la partícula ca (= casa de) amb els articles el, en i els tenen lloc les contraccions següents:
| Contraccions | Davant de consonant | Davant de vocal o h muda |
|---|---|---|
| a + el = al a + els = als |
He anat al banc. Tinc picor als ulls. |
Explica-ho a l’amic. |
| de + el = del de + els = dels |
Vinc del despatx. Cauen les fulles dels arbres. |
Conec els gustos de l’home. |
| per + el = pel per + els = pels |
Passeja pel carrer. Caminava pels camps. |
Camina per l’avinguda. |
| ca + el = cal ca + els = cals ca + en = can |
Vaig a cal metge. Aniré a cals avis. Han urbanitzat can Rull. |
Vinc de ca l’adroguer. A ca n’Enric s’hi menja bé. |
Fixeu-vos-hi! D’acord amb els exemples del quadre, davant d’una paraula que comenci amb vocal o amb h, l’article i la preposició no es contrauen sinó que s’apostrofen, i per tant la contracció no es fa.
Suficiència 1
Casos especials de l’apostrofació i les contraccions
- Apostrofem davant dels nombres tal com ho faríem si fossin escrit amb lletres:
l’1, l’11a fila, l’XI trobada popular, d’1.000.000…
- S'han de fer les contraccions amb el segon element de les preposicions compostes:
cap a + el(s): Vaig cap al despatx. / Vaig cap als Pallaresos.
des de + el(s): Des del matí que no parla. / No s'ha vist res semblant des dels anys setanta.
fins a + el(s): Anirem fins al Vendrell. / Anirem fins als estables.
per a + el(s): És una carta per al director. / És un avís per als professors.
- Apostrofem l’article davant les sigles lletrejades:
l’AP-7, l’FMI, l’NBA, l’HTML
- Apostrofem davant dels mots masculins que es pronuncien amb una vocal inicial:
l’Stephan, l’statu quo
la Scala de Mila, la Scarlett
Casos en què no apostrofem
- Davant de i / hi o u / hu consonàntiques, que formen part de diftongs:
la iaia, el iode, la UEFA, de iogurt, el hiat…
- Davant de les paraules següents:
la host, la ira, la Haia, la una de la matinada… (però l’una i l’altra)
- Davant del nom de les lletres:
la o, la efa, de essa…
- El pronom feble li, l’adverbi no ni la partícula que:
Li agrada sortir amb la colla.
No escrigueu amb llapis.
Demana-li que entri, que hi ha molta gent esperant-la.
- Davant el so de la hac aspirada.
el hawaià, la hippy
Casos en què no fem contracció
- Davant del nom de grups de música i entitats que continguin article determinat:
És molt fan d’Els Catarres.
Va ser a Els Quatre Gats.
- Davant del nom d’una publicació o el títol d’una obra que comenci per article determinat:
És subscriptor d’El Temps i els seus fills són lectors d’El Tatano.
La directora d’El sostre groc és reconeguda internacionalment.
- Davant dels noms propis amb article si són noms que no tenen forma catalanitzada.
Va fer un viatge per El Salvador després de visitar Egipte i voltar pel Caire.
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 11. El text descriptiu
- 12. El text narratiu
- 16. El missatge al mòbil
- 17. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 18. La nota
- 19. L'avís
- 20. L'anunci
- 21. La felicitació i la invitació
- 22. La postal
- 23. El correu electrònic
- 24. L'esquema i el resum
- 27. La notícia
- 31. L'article d'opinió
- 35. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 36. Les varietats del català
- 37. El català, llengua d'Europa
- 38. El marc legal del català