Cercar Cerca avançada
Tornar

3. Preparar intervencions orals

Intermedi 2

El guió

El guió és la columna vertebral d’un discurs ben estructurat: és el document escrit que conté els punts clau d’una intervenció oral i serveix de guia al ponent per parlar davant l’audiència. És una eina per estructurar el discurs de manera lògica i ordenada, i per garantir que l’emissor tracti tots els punts de què vol parlar.

El guió pot ser més o menys detallat, en funció de les preferències del ponent i de la situació comunicativa, però sempre ha de garantir la claredat i ha de reflectir tant les idees fonamentals com les secundàries que se’n deriven. La relació entre aquestes idees és crucial per a la coherència del discurs.

El guió serveix de suport per a intervencions orals molt diverses, com pot ser una presentació d’un projecte, una exposició oral, un discurs, una ponència en un congrés o en unes jornades, una conferència, etc. És convenient tenir-lo sempre a mà per si hi ha moments de dubte.

Consells per preparar-se un bon guió:

  • Cal utilitzar paraules clau i frases curtes.

  • Cal que sigui relativament curt, clar i concís. S’han d’evitar les oracions llargues, que poden dificultar el seguiment del guió, i s’ha de mantenir el focus en els punts essencials.

  • És recomanable apuntar-s’hi els connectors que s’utilitzaran per enllaçar les idees (per començar, d’una banda, d’altra banda, tanmateix, a més a més...). Això ajudarà a mantenir la coherència i la fluïdesa del discurs.

  • Cal recórrer a l’ús de sinònims per a termes que podrien resultar repetitius o poc variats.

  • És necessari seguir una estructura genèrica que inclogui una introducció, un desenvolupament i una conclusió. Aquesta estructura proporciona claredat i facilita la comprensió per part de l’audiència.

Introducció ⇒ La introducció ha de captar l’atenció de l’audiència i establir l’objectiu de l’exposició.
   ► Presentació personal.
   ► Anunci del tema que es tractarà.
   ► Opcionalment, motius d’haver triat aquest tema i interès que té.
   ► Breu explicació de l’ordre que seguirà l’exposició.

Desenvolupament ⇒ El cos o desenvolupament de la intervenció ha de desenvolupar els temes de manera ordenada i amb coherència.
      1. Idea principal
          1.1. Idea secundària
               1.1.1. Detall o exemple
               1.1.2. Detall o exemple
     2. Idea principal
         2.1. Idea secundària
               2.1.1. Detall o exemple
         2.2. Idea secundària
               2.2.1. Detall o exemple

Conclusió o tancament ⇒ La conclusió ha de resumir els punts principals de la intervenció i deixar una impressió duradora. Es pot reiterar el missatge clau i acabar amb una cita, una pregunta provocadora o una crida a l’acció.

   ► Síntesi de les informacions més rellevants.
   ► Idea essencial del que s’ha exposat, recomanació al receptor, comiat, etc.

Exemple de guió

Els beneficis d’estudiar una carrera universitària més enllà dels 50 anys

Introducció:

  • [Salutació i nom.]

  • Soc una persona apassionada per l’aprenentatge i el creixement personal.

  • Avui vull compartir amb vosaltres els beneficis d’estudiar una carrera universitària després dels 50 anys.

  • Sovint, associem la universitat als joves, però veurem com aquesta etapa de la vida = oportunitat única per al creixement personal i professional.

  • Començaré parlant-vos dels beneficis d’estudiar amb +50 anys i explicaré el cas de dues persones.


Desenvolupament:

PER COMENÇAR

1. Ganes d’aprendre i de mantenir-se actius:

  • D’UNA BANDA
    • Motivació principal: moltes persones majors de 50 anys decideixen estudiar perquè volen seguir aprenent i mantenir-se actives.
  • I AIXÒ
    • Beneficis físics i mentals: superar temors i complexos.
    • Els estudis universitaris ajuden a enfrontar situacions vitals traumàtiques com la viudetat, la malaltia o la pèrdua d’un familiar.
  • D’ALTRA BANDA
    • Millora de la capacitat intel·lectual i de memòria: l’aprenentatge continuat manté la ment activa.
  • ÉS IMPORTANT TENIR EN COMPTE, TAMBÉ
    • Increment de relacions socials: la universitat és un espai per conèixer altres persones i compartir coneixements.
    • Participació en activitats culturals: anar a museus, teatres i cinemes enriqueix la vida cultural.
  • I FINS I TOT
    • Adaptació a les noves tecnologies: aprendre a fer servir les TIC.
  • AIXÍ DONCS
    • Tolerància i humilitat: l’aprenentatge ens fa més oberts i comprensius.


2. Exemples personals:

  • La Mercè: prejubilada, va omplir l’agenda matriculant-se a la universitat i forma part d’un grup de sèniors. Diu que ara la seva vida té un sentit.
  • I TAMBÉ CAL PARLAR DEL
    • Josep Lluís: metge jubilat, gaudeix d’anar a classe amb joves. Els ajuda amb coneixements concrets.


Conclusió:

  • PER ACABAR
    • Estudiar una carrera universitària més enllà dels 50 anys ens aporta creixement personal, salut mental i física, i ens manté actius. Així que, si teniu ganes d’aprendre, no dubteu a fer-ho.
       
  • NO PERDEM DE VISTA QUE
    • La universitat no té edat i sempre hi ha temps per seguir aprenent i créixer.

La lectura en veu alta

Els deu consells que us ajudaran a fer una bona lectura en veu alta:

  1. Abans de llegir en veu alta, prepareu bé el text: assegureu-vos que n’enteneu bé el missatge.
     
  2. Fixeu-vos en quin tipus de text teniu al davant (instructiu, descriptiu, lúdic, etc.) per determinar quina entonació hi posareu.
     
  3. Tingueu sempre molt present que el ritme, l’entonació i les pauses que feu durant la lectura també aporten significat al text.
     
  4. Poseu atenció a la puntuació del text per tal de controlar la respiració i no fer pauses quan no toca: assageu com agafar aire i deixar-lo anar mentre llegiu perquè us duri fins al següent signe de puntuació.
     
  5. Per llegir bé no s’ha de córrer.
     
  6. Intenteu cuidar molt la pronunciació: tant la pronúncia del so de cada lletra com la de tots els sons de les paraules.
     
  7. Assageu bé aquelles paraules o fragments que preveieu que siguin complicats de dir en veu alta.
     
  8. Procureu ser fidels al text: sovint, si no preparem bé la lectura, podem inventar paraules, eliminar-ne o afegir-ne.
     
  9. Enregistreu-vos llegint en veu alta tantes vegades com calgui i escolteu-vos per aprendre dels errors.
     
  10. Llegir bé en veu alta és qüestió de pràctica: com més ho feu, si ho feu de manera conscient, millor llegireu.

Filtres

Nivell