Cercar Cerca avançada
Tornar

3. El gènere de noms i adjectius

Bàsic 1

Fem servir els noms (que també anomenem substantius) per designar persones, animals, coses, elements i idees. I fem servir els adjectius per indicar algunes qualitats dels noms.
   la vaca cega, la taula rodona, el sentiment inquietant
   (vaca, taula i sentiment són noms; cega, rodona i inquietant són adjectius)

Tant els noms com els adjectius s’adapten al gènere (masculí o femení) i al nombre (singular o plural).

Formació del femení

Algunes terminacions per a la formació del femení a partir de la forma en masculí, tant per a noms com per a adjectius, són les següents:

  • afegim -a a la forma en masculí:
       verd > verda; fosc > fosca
  • afegim -na a la forma en masculí:
       rodó > rodona; català > catalana; eslovè > eslovena
  • canviem una e per una a:
       nostre > nostra; ample > ampla
  • fem un canvi de consonant:
       groc / groga; nebot / neboda; blau / blava; lleig / lletja; boig / boja; tranquil / tranquil·la
  • formes diferents entre la masculina i la femenina:
       oncle > tia; bou > vaca
  • formes invariables, que són iguals en masculí i en femení:
       marró, intel·ligent, amable, elegant, violeta

Bàsic 2

El gènere és arbitrari. Això implica que el fet que una paraula que designa coses i idees abstractes sigui masculina o femenina no s’explica per cap motiu aparent.

Per això, un mateix concepte pot tenir diferent gènere depenent de la llengua en què s’expressi.

Casos especials del gènere: diferències entre llengües

Català Occità Francès Italià Castellà Portuguès
el peu
el nas
els espinacs
les postres
el color
el núvol
la dent
el raïm
el front
la sabata
la sal
la llet
la sang
la llimona
la xocolata		 lo pè
lo nas
los espinarcs
lo dessèrt
la color
lo nívol
la dent
lo rasim
lo front
la sabata
la sal
lo lach
lo sang
lo limon
lo chocolat		 le pied
le nez
les épinards
le dessert
la couleur
le nuage
la dent
le raisin
le front
le soulier
le sel
le lait
le sang
le citron
le chocolat		 il piede
il naso
gli spinaci
il dessert
il colore
la nube
il dente
l'uva
la fronte
la scarpa
il sale
il latte
il sangue
il limone
il cioccolato		 el pie
la nariz
las espinacas
el postre
el color
la nube
el diente
la uva
la frente
el zapato
la sal
la leche
la sangre
el limón
el chocolate		 o pé
o nariz
os espinafres
os postres
a cor
a nuvem
o dente
a uva
a fronte
o sapato
o sal
o leite
o sangue
o limão
o chocolate

En aquesta animació pots aprofundir en el contingut del gènere dels noms.

Intermedi 1

  • El nom (o substantiu) és un mot variable (en gènere i nombre) que designa persones, animals, coses i idees (concretes o abstractes).
    Cal tenir en compte que el gènere d’alguns substantius catalans no coincideix amb el d’altres llengües romàniques.

    Així, són noms masculins:
els afores
un anell
un avantatge    
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dubte		 un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
un full (de paper)    
un interviu
el llegum
el lleixiu		 el marge
un orde (religiós)   
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits
un titella
un bacteri

        I són noms femenins:

una amargor      
una arma
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor		 una anàlisi
una àgape
una àncora
la marató
una fulla (d’un arbre)
una aroma
la cercavila
la dent		 la nespra
les postres
la síncope
la síndrome           
la sida
la calor
una allau
la resta
  • L’adjectiu és una paraula que modifica el nom i n’indica qualitats.
    Hi ha adjectius de dues terminacions, una per al masculí i una per al femení, i d’una sola terminació. Aquests últims són invariables pel que fa al gènere, és a dir, presenten la mateixa forma per al masculí i per al femení.
    • adjectius variables quant al gènere: verd, verda; gros, grossa…
    • adjectius invariables quant al gènere: amable, humil, intel·ligent, fàcil, útil, feliç, capaç…

Formació del femení en els substantius

Terminacions Exemples Observacions
Masculí + -a nen > nena
forner > fornera		 Canvis ortogràfics:
  gos > gossa
  hereu > hereva...
Masculí -e, -o, -u
Àtones femení -a		 mestre > mestra
monjo > monja
europeu > europea		  
Masculí + -na, -ina, -essa  
 		 rei > reina
Àngel > Angelina
metge > metgessa		 Canvis ortogràfics:  
   veí > veïna...
Masculí -or, -òleg
Femení -riu, -òloga		 actor > actriu
filòleg > filòloga		  
Arrel diferent home > dona
cavall > euga		  
Distinció de gènere afegint mascle o femella rossinyol mascle > rossinyol femella    
Femení + -ot = masculí bruixa > bruixot  

Formació del femení en els adjectius

En els adjectius la formació del femení segueix les mateixes normes que en la formació dels substantius. Cal tenir present, però, que hi ha molts adjectius d’una sola terminació, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení.

Els adjectius que tenen una sola terminació per al gènere masculí i per al femení en català, solen tenir una sola terminació en altres llengües romàniques.

Terminacions Singular
masc. i fem.		 Plural
masc. i fem.		 Observacions
i excepcions
 -ble  amable
 feble
 possible		 amables
febles
possibles		  
 -al, -el, -il  normal
 fidel
 difícil		 normals
fidels
difícils		  anòmal > anòmala
 paral·lel > paral·lela
 tranquil > tranquil·la
 nul > nul·la…
 -ar, -or  escolar
 superior		 escolars
superiors		  avar > avara
 rar > rara
 incolor > incolora…
 -ant, -ent  elegant
 obedient		 elegants
obedients		  sant > santa
 atent > atenta
 content > contenta
 lent > lenta…
 -a  agrícola
 persa		 agrícoles
perses		  
 -e  alegre
 jove		 alegres
joves		  negre > negra
 apte > apta
 agre > agra
 culte > culta…

Intermedi 3

El gènere és totalment arbitrari quan un substantiu designa coses o idees abstractes. Quan designa persones o animals que tenen tots dos gèneres, el femení dels noms i dels adjectius es forma de diverses maneres:

  • Generalment, afegint una -a al masculí, tant en noms com en adjectius:
       nen > nena
       noi > noia
       gat > gata

       bonic > bonica
       prim > prima
       net > neta
     
  • Pareu atenció als canvis ortogràfics que pot produir la formació del femení afegint una -a al masculí:
       gos > gossa
       Marcel > Marcel·la
       serf > serva
       enemic > enemiga 
       llop > lloba
       nebot > neboda
     
  • Els substantius i els adjectius que acaben en -e o -o àtona canvien aquesta vocal per -a. I alguns acabats en -eu canvien la u per a.
       alumne > alumna
       monjo > monja
       Andreu > Andrea

       ample > ampla
       fondo > fonda
       ateu > atea
  • Afegint al masculí d’alguns substantius les terminacions -na, -ina, -essa, amb canvis ortogràfics quan cal:
       cosí > cosina
       gall > gallina
       abat > abadessa
     
  • Alguns substantius tenen unes terminacions pròpies per al femení. Certs masculins acabats en -or fan el femení en -riu, i els acabats en -òleg fan el femení en -òloga:
       emperador > emperadriu
       sociòleg > sociòloga
     
  • Hi ha substantius que tenen formes diferents per al masculí i per al femení:
       amo > mestressa
       marit > muller
       ase > somera
       gall dindi > polla díndia
       marrà > ovella
       cavall > euga
       porc > truja
     
  • Hi ha substantius invariables, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení. Són els acabats en -aire, -cida, -ista:
       el cantaire / la cantaire
       un homicida / una homicida
       el trompetista / la trompetista
     
  • Hi ha substantius d’una sola terminació que provenen, moltes vegades, d'adjectius:
       persa, jove, salvatge, àrab, màrtir…
     
  • Hi ha noms d’animals que també són invariables. Si volem distingir el sexe de l'animal, cal afegir-hi els mots mascle o femella:
       la cadernera mascle > la cadernera femella
     
  • Hi ha alguns substantius masculins que es formen a partir del femení, amb la terminació -ot:
       merla > merlot
       bruixa > bruixot
     
  • Els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç tenen una sola terminació en singular, però dues en plural.
       capaç > capaços, capaces
       feliç > feliços, felices
       veloç > veloços, veloces
     
  • Hi ha alguns mots que admeten tant el masculí com el femení:
       el mar / la mar
       un art / una art
       el vessant / la vessant
       el dot / la dot
     
  • Hi ha substantius que tenen un significat diferent segons el gènere:
Masculí Femení
 el canal
 el canalla
 el cremallera
 un editorial   
 el fi
 el llum
 un ordre
 el planeta
 el son
 el terra
 el clau
 el còlera
 el pols
 el pudor
 el vall		  via d’aigua
 vàndal, brètol
 ferrocarril de muntanya
 article periodístic
 objectiu, finalitat
 aparell
 contrari de desordre   
 astre
 dormida
 sòl, paviment
 de clavar
 epidèmia
 batec
 modèstia
 excavació		  la canal
 la canalla
 la cremallera
 una editorial   
 la fi
 la llum
 una ordre
 la planeta
 la son
 la terra
 la clau
 la còlera
 la pols
 la pudor
 la vall		  conducte, canonada
 mainada, criatures
 sistema de tancament
 empresa
 acabament
 claror, corrent elèctric
 manament
 destí
 ganes de dormir
 material; planeta (Terra)  
 d'obrir portes
 ràbia
 partícules
 mala olor
 entre muntanyes

Suficiència 1

Altres casos

  • Els noms abstractes acabats en -or poden tenir gènere masculí (amor, clamor, sabor…) o femení (amargor, calor, resplendor…).
     
  • Alguns noms que acaben en -or tenen gènere masculí i femení. Aquests noms en l’actualitat es fan servir generalment en masculí perquè la forma en femení està en desús.
       amor, desamor, estupor, ardor, fervor, furor, horror, terror…
  • Fixeu-vos en com fan la forma femenina els adjectius següents:
       antic > antiga
       centrífug > centrífuga
     
  • En alguns casos, en formar el femení, cal tenir en compte que es formen diftongs per saber si cal accentuar la paraula o no:
       ambigu > ambigua (no s’accentua perquè és plana: am/bi/gua)
       oblic > obliqua (no s’accentua perquè és plana: o/bli/qua)
       innocu > innòcua (s’accentua perquè és esdrúixola: in/nò/cu/a)

Si us cal, repasseu la formació dels diftongs a la fitxa corresponent.

Etiquetes: adjectius, gènere, substantius

Enllaços relacionats

Filtres

Nivell