9. Els quantitatius i els indefinits

Remarques sobre els quantitatius

• Recordeu que, en registres formals, massa, prou i força són invariables.

  Hi ha massa cadires.
  Ja tenim prou llibres.
  Hi han assistit força alumnes.
   

• No confongueu l’ús de gens amb el de res (pronom que equival a ‘cap cosa’).

  No tinc gens de feina. (no: No tinc *res de feina)
  No em queda res per fer.
   

• En les frases interrogatives, condicionals o negatives, convé reservar massa per a quan realment vulguem indicar ‘excessivament’ i fer servir gaire quan vulguem indicar ‘molt’.

  No tinc massa feina. (= No tinc una feina excessiva, que superi les meves possibilitats)
  No tinc gaire feina. (= Tinc poca quantitat de feina)
   

• En determinats parlars, com el valencià i el tortosí, el quantificador gaire ha perdut vitalitat i en aquests contextos es fan servir els quantificadors molt i massa.

  No té molta gana i ha menjat poc.
  No té massa gana i ha menjat poc.

Remarques sobre els indefinits

• El mot *algo és incorrecte; en lloc seu, s’ha de fer servir alguna cosa, res (en frases condicionals o interrogatives) o quelcom (en textos de registre molt formal).

  Hi ha alguna cosa que no va bé.
  Vols res més?
  En aquesta conferència insinuaré quelcom de nou.
   

• En lloc de el/els/les *demés, s’han de fer servir formes com ara els altres, els restants…, o, en sentit genèric, la resta.

  Ja he fet tres exercicis; la resta els faré demà.
   

• Mateix, mateixa, mateixos, mateixes són adjectius i, per tant, acompanyen sempre el nom i no s’usen mai com a pronoms. Per evitar aquest ús inadequat es pot recórrer a diversos pronoms febles o al possessiu, i de vegades es pot suprimir.

• Fem servir mateix i mateixa i no propi i pròpia quan volem fer èmfasi.

  Va venir l’alcalde mateix. (no: el propi alcalde)

  
  En canvi, fem servir el seu propi, la seva pròpia..., quan volem fer èmfasi en algú o alguna cosa que pertany o correspon a la persona de qui parlem, amb un significat equivalent a ‘d’un mateix o d’un altre’.

  Va incendiar la seva pròpia casa.
  Els seus propis fills els han denunciat.
   

• Les formes varis o vàries són els plurals de l’adjectiu qualificatiu vari i vària (que vol dir ‘de caràcter diferent, de distinta espècie o mena’).

  Una faldilla de colors varis.

  
  Per tant, no es poden utilitzar com a adjectius indefinits. En aquests casos podem recórrer a diversos/diverses, uns quants / unes quantes o alguns/algunes:

  * Hi havia varis alumnes suspesos. (frase incorrecta)
  Hi havia uns quants alumnes suspesos. (o bé: alguns, diversos)
   

• Cada equival a ‘tots els elements d’un conjunt, no aquest o aquell en particular’.

  Per Nadal, cada ovella al seu corral.

  
  Generalment, es consideren preferibles les formes cada dia, cada setmana, cada mes, cada any en lloc de tots els dies, totes les setmanes, tots els mesos, tots els anys.
   
• La forma hom, que és molt formal, equival a l’impersonal es, o a les formes algú, hi ha qui, n’hi ha que…

  Hom creu que aquest producte és estimulant.
  Es creu que aquest producte és estimulant.
  N’hi ha que creuen que aquest producte és estimulant.
   

• Altri es refereix a altres persones, un altre, uns altres, el proïsme, i sempre forma part d’un complement preposicional. S’usa en contextos molt delimitats.

  Els béns d’altri.
  Treballar per compte d’altri.
   

• Les formes ambdós i ambdues corresponen a tots dos, totes dues; l’un i l’altre, l’una i l’altra.

  Ambdues participants van guanyar medalles.
   

• Cada un, cada una equivalen a cadascun, cadascuna, i volen dir ‘tota persona o tota cosa de les que formen part d’un grup o d’una col·lectivitat’.

  Van donar un certificat a cadascun (o cada un) dels alumnes.

  
  Cal no confondre aquests quantificadors amb els pronoms indefinits cadascú o cada u, que signifiquen ‘tota persona sense distinció, tothom distributivament’. Aquests pronoms sempre fan referència a persones i són invariables. Per exemple:

  Cadascú és lliure de tenir el seu parer.
  Cada u és lliure de tenir el seu parer.
   

• La forma *qualsevols és incorrecta; recordem que el plural de qualsevol i qualsevulla són qualssevol i qualssevulla.

  Vaig anar a la biblioteca i vaig triar dos llibres qualssevol per llegir durant el viatge.
   

• Tot és una forma invariable quan va davant del nom d’una ciutat, un país..., sense article.

  Ha viatjat per tot Europa.
  Tot Catalunya patirà els efectes de la tempesta.
   

• Qualque (algun/alguna), qualcun/qualcuna (algun/alguna) i qualcú (algú) són formes que es fan servir en els parlars baleàrics i en rossellonès.
   
• L’indefinit sengles, propi dels registres formals, indica un per a cadascuna de dues o més persones.

  Guardonaren els premiats amb sengles medalles commemoratives.