13. Els verbs

Bàsic 1

Els verbs en present

Quan parlem de verbs, sempre ens referim a l’infinitiu, a la conjugació, etc. Per saber què volen dir aquestes paraules, consulta l’animació.

Fem servir el present per:

Expressar accions que situem en l’actualitat, el moment present, ara.
   Tinc trenta anys.
   Estudio català.
   Vaig al supermercat a comprar carn.
Expressar accions que es repeteixen de manera quotidiana.
Cada dimarts vaig a classes de dansa.
Els caps de setmana anem al cinema.
Expressar fets absoluts que no situem en cap temps concret.
Els humans som destructors del planeta.
Els gossos són grans animals de companyia.

Per fer servir els verbs ens és molt útil tenir verbs model, que agrupem en tres conjugacions:

1a conjugació
- Acaben en -ar.
- La majoria són regulars i segueixen el model de treballar o parlar (vegeu la taula inferior).

2a conjugació
- Acaben en -er, -re.
- Tenen com a model el verb viure.
- Molts tenen una -c final al present quan els conjuguem amb jo.
- Els verbs dur i dir són de la segona conjugació.

3a conjugació
- Acaben en -ir.
- Segueixen dos models: els dels verbs dormir i llegir.
- Els verbs tenir (o tindre) i venir (o vindre) són de la tercera conjugació.

	TREBALLAR	PARLAR	VIURE	DORMIR	LLEGIR
jo tu ell, ella, vostè nosaltres vosaltres ells, elles, vostès	treballo treballes treballa treballem treballeu treballen	parlo parles parla parlem parleu parlen	visc vius viu vivim viviu viuen	dormo dorms dorm dormim dormiu dormen	llegeixo llegeixes llegeix llegim llegiu llegeixen

Hi ha alguns verbs importants que no segueixen els models anteriors. Els anomenem verbs irregulars.

	SER	ESTAR	DIR-SE	DUR	CONÈIXER
jo tu ell, ella, vostè nosaltres vosaltres ells, elles, vostès	soc ets és som sou són	estic estàs està estem esteu estan	em dic et dius es diu ens diem us dieu es diuen	duc duus (dus) duu (du) duem dueu duen	conec coneixes coneix coneixem coneixeu coneixen

	TENIR	VOLER	VENIR	ANAR	FER
jo tu ell, ella, vostè nosaltres vosaltres ells, elles, vostès	tinc tens té tenim teniu tenen	vull vols vol volem voleu volen	vinc vens ve venim veniu venen	vaig vas va anem aneu van	faig fas fa fem feu fan

El verb dur és un sinònim del verb portar.
El verb portar es conjuga igual que el verb treballar, perquè també és regular.

Podeu consultar la fitxa dels verbs amb pronom, com llevar-se, dir-se…

Bàsic 2

1. Passat perifràstic

El marc temporal pot ser: ahir, abans d’ahir, la setmana passada, l’any 2000, fa quinze dies, fa un any…

Present del verb anar + verb en infinitiu
Marc temporal	COMPRAR	MARXAR
Ahir, abans-d'ahir, l’any passat, el mes passat, la setmana passada, fa quinze dies, fa un any, el segle passat, el 2014…	vaig comprar vas comprar va comprar vam comprar vau comprar van comprar	vaig marxar vas marxar va marxar vam marxar vau marxar van marxar

Usos del passat perifràstic

Per explicar situacions en el passat completament acabades (sovint en expressions temporals que marquen un temps limitat).
Vaig estudiar a la universitat quatre anys.

Per ordenar cronològicament accions o fets passats.
Quan vaig arribar a Catalunya, primer vaig viure a casa d’uns cosins.
Després vaig aconseguir feina i al cap de poc vaig trobar un pis de lloguer molt bé de preu.

El passat perifràstic i el verb anar

El verb anar es fa servir com a verb i ajuda a conjugar els perifràstics de tots els altres verbs. Tot i que és molt similar, adopta una forma particular quan es forma el perifràstic.

Present del verb anar	Passat perifràstic d’altres verbs
Ara vaig a classe. On vas avui? Cada dia va a la feina en bici. Cada diumenge anem al cinema. Avui aneu al gimnàs? Les noies van al parc a fer esport.	Ahir vaig anar a classe i vaig estudiar la pronúncia. On vas anar ahi al vespre? Vas sortir al cinema i vas veure la nova pel·lícula? La setmana passada va anar en bici a la feina i va començar a fer esport. Fa un any vam anar de viatge a Alacant i vam visitar tota la comarca. On vau anar de vacances l’any passat? Vau agafar l'avió? Ahir van anar a comprar plegades i van tornar tard a casa.

Present del verb anar

Passat perifràstic d’altres verbs

Ara vaig a classe.
On vas avui?
Cada dia va a la feina en bici.
Cada diumenge anem al cinema.
Avui aneu al gimnàs?
Les noies van al parc a fer esport.

Ahir vaig anar a classe i vaig estudiar la pronúncia.
On vas anar ahi al vespre? Vas sortir al cinema i vas veure la nova pel·lícula?
La setmana passada va anar en bici a la feina i va començar a fer esport.
Fa un any vam anar de viatge a Alacant i vam visitar tota la comarca.
On vau anar de vacances l’any passat? Vau agafar l'avió?
Ahir van anar a comprar plegades i van tornar tard a casa.

Cal fixar-se sobretot en les persones nosaltres i vosaltres, que canvien entre el present del verb anar i la formació del passat.
   Cada dia anem al mercat.
      però
   La setmana passada vam anar al mercat, vam comprar peix i vam convidar uns amics a sopar.

   Cada setmana aneu al metge.
      però
   La setmana passada vau anar al metge i us vau fer una revisió completa.

Altres exemples per comparar el present i el passat.
   Ara vaig a casa. / Ahir vaig anar al cinema i vaig veure una pel·lícula de por.
   On vas avui? / I ahir, on vas anar? Et vas trobar amb els amics?
   Ara mateix va al mercat. / Ahir va anar a la parada de peix i es va oblidar el bitlleter.

   Ara anem cap a casa. / Ahir vam anar al cinema i vam veure una pel·lícula d’amor.
   On aneu avui? / I ahir, on vau anar ahir? Us vau trobar amb la colla d’amics?
   Ara mateix van al mercat. / Ahir van anar a la parada del peix i es van oblidar el bitlleter.

2. Perfet

El marc temporal pot ser: avui, fa un moment, fa deu minuts, fa molta estona, al matí, aquest vespre, aquesta setmana, aquest mes, aquest any (enguany), aquest estiu…

Present del verb haver + participi
Marc temporal	CANTAR	DORMIR	AIXECAR-SE	*LLEVAR-SE*
Avui, aquest matí, aquesta setmana, aquest any, fa una estona, fa cinc minuts…	he cantat has cantat ha cantat hem cantat heu cantat han cantat	he dormit has dormit ha dormit hem dormit heu dormit han dormit	m’he aixecat t’has aixecat s’ha aixecat ens hem aixecat us heu aixecat s’han aixecat	m’he llevat t’has llevat s’ha llevat ens hem llevat us heu llevat s’han llevat

Usos del perfet

Per parlar d’accions del passat que encara tenen relació amb el present.
Avui m’he llevat a les vuit. → Acció passada però que té relació amb el present perquè el dia encara no ha acabat.
Has anat alguna vegada a un restaurant vegetarià? → Acció passada però que té relació amb la teva vida fins ara, que és el present.

Recorda que:

Els verbs de la primera conjugació fan el participi en -at (parlat, menjat, anat…).
Els participis de la segona conjugació són irregulars (entès, corregut, sabut…).
Els verbs de la tercera conjugació solen fer el participi en -it (servit, dormit, patit…), però alguns acaben en -rt: complir (complert), establir (establert), oferir (ofert), cobrir (cobert), obrir (obert), omplir (omplert), reblir (reblert), sofrir (sofert), suplir (suplert)…

3. Imperfet d’indicatiu

Podem tenir com a models els verbs següents:

AGAFAR	PERDRE	VIURE	CREURE	DORMIR
1a conjugació (regular)	2a conjugació (regular)	2a conjugació (irregular)	2a conjugació (irregular)	3a conjugació (regular)
agafava agafaves agafava agafàvem agafàveu agafaven	perdia perdies perdia perdíem perdíeu perdien	vivia vivies vivia vivíem vivíeu vivien	creia creies creia crèiem crèieu creien	dormia dormies dormia dormíem dormíeu dormien

Altres verbs irregulars de la 2a conjugació:

SER	FER	DIR	RIURE	PRENDRE
era eres era érem éreu eren	feia feies feia fèiem fèieu feien	deia deies deia dèiem dèieu deien	reia reies reia rèiem rèieu reien	prenia prenies prenia preníem preníeu prenien

Usos de l’imperfet

Per explicar accions habituals del passat:
Quan era petita anava a l’escola que tenia més a prop de casa.

Per a les descripcions en el passat:
La meva mestra era alta i morena. Tenia els ulls petits i portava ulleres.

Pots ampliar la informació sobre el perfet i l’imperfet a la fitxa de contrast de passats.

Bàsic 3

1. Present d’indicatiu

El present d’indicatiu fa referència al marc temporal d’ara, en aquest moment…, i també per indicar accions quotidianes que es repeteixen: cada any, cada dia, cada setmana…
Alguns verbs de la segona conjugació:

SABER	PRENDRE	VENDRE	RESOLDRE	BEURE	VEURE	SEURE	JEURE
sé saps sap sabem sabeu saben	prenc prens pren prenem preneu prenen	venc vens ven venem veneu venen	resolc resols resol resolem resoleu resolen	bec beus beu bevem beveu beuen	veig veus veu veiem veieu veuen	sec seus seu seiem seieu seuen	jec jeus jeu jaiem jaieu jeuen

TREURE	PODER	VOLER	HAVER	DEURE	CAURE	CREURE	MOURE
trec treus treu traiem traieu treuen	puc pots pot podem podeu poden	vull vols vol volem voleu volen	he has ha hem heu han	dec deus deu devem deveu deuen	caic caus cau caiem caieu cauen	crec creus creu creiem creieu creuen	moc mous mou movem moveu mouen

Els verbs de la segona conjugació acabats en -ndre i -ldre es conjuguen com vendre i resoldre.
Alguns verbs conjuguen la primera i la segona persona del plural com el verb veure (veiem, veieu): creure, jeure, treure, caure, seure…: creiem, creieu; jaiem, jaieu; traiem, traieu…
I es conjuguen com beure (bevem, beveu) verbs com deure o moure: devem, deveu; movem, moveu.

2. El plusquamperfet

Expressa accions que han començat i acabat en el passat, i són anteriors a una altra acció passada.
Quan vaig arribar a casa, ja havies dinat.
Ja havies marxat quan et van venir a dur el paquet.
Es forma amb el verb haver en passat i el participi de qualsevol verb.

Imperfet del verb haver + participi
jo tu ell, ella, vostè nosaltres vosaltres ells, elles, vostès	havia havies havia havíem havíeu havien	menjat perdut dormit	Exemples: De petita, havia jugat a bàsquet. Quan vaig arribar, ells ja se n’havien anat. Que no t’ho havia dit la Carme? M’havien assegurat que vindrien.

Usos del plusquamperfet

Per parlar d’una acció acabada i anterior a una altra del passat.
Quan va arribar la policia, el lladre ja havia marxat.
(→ l’acció de marxar és passada i anterior a l’acció passada d’arribar)

Quan reproduïm en passat el que ha dit una persona en passat perifràstic o perfet (“He trobat feina”).
Em vaig trobar la Karima i em va dir que havia trobat feina.

3. Condicional simple

Expressen una condició.
Si pogués, viuria en una casa més gran.
Si en tingués l'oportunitat, viatjaria per països llunyans.

CANTAR	DORMIR	SER	ANAR	FER	VIURE
cantaria cantaries cantaria cantaríem cantaríeu cantarien	dormiria dormiries dormiria dormiríem dormiríeu dormirien	seria series seria seríem seríeu serien	aniria aniries aniria aniríem aniríeu anirien	faria faries faria faríem faríeu farien	viuria viuries viuria viuríem viuríeu viurien

VOLER	PODER	SABER	TENIR	VENIR	VOLER
voldria voldries voldria voldríem voldríeu voldrien	podria podries podria podríem podríeu podrien	sabria sabries sabria sabríem sabríeu sabrien	tindria tindries tindria tindríem tindríeu tindrien	vindria vindries vindria vindríem vindríeu vindrien	voldria voldries voldria voldríem voldríeu voldrien

Usos del condicional simple

Per parlar de fets hipotètics del present, o del passat que són possibles però que no sabem si passaran o no.
M’agradaria anar de vacances al Marroc.
(= és el meu desig, però no sé si podré anar-hi o no)

Per donar consells.
Dius que tens mal de panxa? En el teu cas, em prendria una camamilla i faria dieta.

Per fer preguntes o peticions amb cortesia.
Perdoni, podria obrir la finestra?
Voldria una barra de pa.

Per reproduir en passat el que va dir una persona en futur.
No compraré més en aquest forn. > Va dir que no compraria més en aquell forn.

4. Present de subjuntiu

El subjuntiu no expressa accions reals, sinó que l'usem per valorar o dubtar, influir, expressar una voluntat o una obligació…
   M'agrada que arribis puntual. (valorem)
   Dubto que arribis puntual. (expressem un dubte)
   T'aconsello que arribis puntual. (aconsellem)
   Espero que arribis puntual. (expressem un desig)
   M'estimo més que arribis puntual. (expressem una preferència)
   Cal que arribis puntual. (expressem una obligació)
Models de verbs regulars en subjuntiu:

PARLAR	CÓRRER	DORMIR	LLEGIR
parli parlis parli parlem parleu parlin	corri corris corri correm correu corrin	dormi dormis dormi dormim dormiu dormin	llegeixi llegeixis llegeixi llegim llegiu llegeixin

Alguns verbs irregulars en subjuntiu:

CABER	SABER	ANAR	FER	ESTAR	SER
càpiga càpigues càpiga capiguem capigueu càpiguen	sàpiga sàpigues sàpiga sapiguem sapigueu sàpiguen	vagi vagis vagi anem aneu vagin	faci facis faci fem feu facin	estigui estiguis estigui estiguem estigueu estiguin	sigui siguis sigui siguem sigueu siguin

Podeu ampliar aquesta informació a la fitxa del subjuntiu.

5. Participis irregulars

asseure > assegut, asseguda
beure > begut, beguda
caure > caigut, caiguda
comprendre > comprès, compresa
conèixer > conegut, coneguda
córrer > corregut, correguda
dir > dit, dita
dur > dut, duta

encendre > encès, encesa
fer > fet, feta
haver > hagut, haguda
imprimir > imprès, impresa
obrir > obert, oberta
poder > pogut, poguda
prendre > pres, presa
respondre > respost, resposta

saber > sabut, sabuda
ser > sigut, siguda
treure > tret, treta
tenir > tingut, tinguda
venir > vingut, vinguda
veure > vist, vista
viure > viscut, viscuda
voler > volgut, volguda

El participi ens serveix per formar el perfet i altres temps compostos.
Demà hauré acabat la feina.
Ja he anat al metge.
He hagut de plegar més tard.
La forma de participi pot fer de nom i d’adjectiu, segons el cas, i ens poden servir les formes de participi dels verbs derivats.
Agafa l’imprès i porta’l a secretaria.
És una dita molt popular.
Té la vista cansada.

La caldera està encesa.
La porta és oberta.
Sigueu tots molt benvinguts.

Podeu ampliar la informació sobre l’imperfet i el perfet a la fitxa de contrast de passats.

Podeu consultar la informació de les perífrasis verbals sobre la probabilitat i l’obligació amb les construccions deure + infinitiu, haver de + infinitiu, caldre + infinitiu i caldre que + subjuntiu.

Podeu consultar la fitxa dels verbs amb pronom.

Per saber com es donen ordres, positives i negatives, consulteu la fitxa de l’imperatiu.

Elemental 1

Present d’indicatiu

Resum de conjugacions (formes regulars).

Primera conjugació -AR	Segona conjugació -ER/-RE		Tercera conjugació -IR
CANTAR	TÉMER	PERDRE	DORMIR	SERVIR
canto cantes canta cantem canteu canten	temo tems tem temem temeu temen	perdo perds perd perdem perdeu perden	dormo dorms dorm dormim dormiu dormen	serveixo serveixes serveix servim serviu serveixen

Alguns verbs de la tercera conjugació, que acaben en -ir, entre l’arrel i la terminació afegeixen l’increment eix a totes les persones excepte en la primera i la segona persones del plural. Aquests verbs s’anomenen verbs incoatius. Alguns verbs incoatius, que es conjuguen com servir, són llegir, fregir, partir, vestir, repartir…
Els verbs de la tercera conjugació que no afegeixen aquest increment s’anomenen verbs purs. Alguns verbs purs, que es conjuguen com dormir, són ajupir, bullir, mentir, sentir, morir…
Cal parar atenció als verbs següents:
obrir, omplir: obro, obres, obre, obrim, obriu, obren; omplo, omples, omple, omplim, ompliu, omplen
sortir, collir, escopir: surto, surts, surt, sortim, sortiu, surten; cullo, culls, cull, collim, colliu, cullen; escupo, escups, escup, escopim, escopiu, escupen
cosir, tossir: cuso, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tusso, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen
fugir: fujo, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen
Per mantenir alguns sons quan conjuguem, cal tenir en compte que hi ha alternances ortogràfiques davant de e i i:

c > qu
ç > c
g > gu
j > g

trenco, trenques, trenca, trenquem, trenqueu, trenquen
començo, comences, comença, comencem, comenceu, comencen
frego, fregues, frega, freguem, fregueu, freguen
netejo, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen

Pretèrit imperfet

Segona conjugació, formes irregulars.

	PARLAR	CONVÈNCER	PERDRE	DORMIR	LLEGIR
jo tu ell, ella, vostè nosaltres vosaltres ells, elles, vostès	parli parlis parli parlem parleu parlin	convenci convencis convenci convencem convenceu convencin	perdi perdis perdi perdem perdeu perdin	dormi dormis dormi dormim dormiu dormin	llegeixi llegeixis llegeixi llegim llegiu llegeixin

Formes irregulars (verbs amb -gu-): hi ha verbs que afegeixen -gu- a totes les persones gramaticals.

Quan…
Que…
És necessari que…
És possible que…
Vull que…

…jo escrigui…
…tu escriguis…
...ell/ella/vostè escrigui…
…nosaltres escriguem…
…vosaltres escrigueu…
…ells/elles/vostès escriguin…

…la carta.
…als avis
…amb lletra clara.

Per saber si un verb afegeix -gu- en el present de subjuntiu cal mirar si la primera persona del singular del present d’indicatiu acaba en -c.

Infinitiu	Present d’indicatiu (jo) -c	Present de subjuntiu -gu-
dur dir conèixer tenir riure escriure entendre resoldre	duc dic conec tinc ric escric entenc resolc	dugui, duguis, dugui, duguem, dugueu, duguin digui, diguis, digui, diguem, digueu, diguin conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin tingui, tinguis, tingui, tinguem, tingueu, tinguin rigui, riguis, rigui, riguem, rigueu, riguin entengui, entenguis, entengui, entenguem, entengueu, entenguin resolgui, resolguis, resolgui, resolguem, resolgueu, resolguin aprengui, aprenguis, aprengui, aprenguem, aprengueu, aprenguin

Fem servir el present de subjuntiu en oracions subordinades que depenen d’un verb principal. Aquest verb principal indica normalment valoracions, dubtes i preferències. Fixeu-vos que duen la conjunció que.
M’agrada que toquis tants instruments. (m’agrada = faig una valoració)
No crec que sàpiga tocar l’acordió. (no crec = expresso un dubte)
Prefereixo que compris les entrades demà. (prefereixo = expresso una preferència)

Imperfet de subjuntiu

Formes regulars i usos.

PARLAR	CONVÈNCER	PERDRE	DORMIR	LLEGIR
parlés parlessis parlés parléssim parléssiu parlessin	convencés convencessis convencés convencéssim convencéssiu convencessin	perdés perdessis perdés perdéssim perdéssiu perdessin	dormís dormissis dormís dormíssim dormíssiu dormissin	llegís llegissis llegís llegíssim llegíssiu llegissin

Fem servir l’imperfet de subjuntiu en oracions subordinades que depenen d’un verb principal. Aquest verb principal indica normalment valoracions, dubtes i preferències i l’usem en passat o en condicional.
També el fem servir seguit d’expressions que indiquen desitjos que pensem que és difícil que passin o per fer suggeriments.
A més a més, l’utilitzem per a les condicions que ens semblen poc probables que puguin passar.
Va voler que féssim el viatge de nuvis tant sí com no.
No esperava que servíssiu millor els clients.
No m’estranyaria que fos el seu germà.
Tant de bo em toqués la loteria! (= no tinc gaire clar que em toqui la loteria)
I si anéssim més de pressa? (= suggereixo que és millor anar més de pressa)
No estaríem tan cansats si dormíssim més hores. (= no tinc clar si algun dia dormirem més hores)

Per ampliar aquesta informació amb les formes irregulars, consulteu la fitxa del subjuntiu.

Futur compost

El futur compost es forma amb el futur del verb haver i un participi.
Quan arribis ja hauré acabat.
Aquesta tarda a les sis, ja hauràs arribat a casa?
La Joana ho haurà enllestit tot d’aquí un mes.
Ja haurem vist sortir el sol quan arribem a casa.
Diuen que demà passat hauran preparat la reunió.
Demà ja hauran fet tot el que els vam demanar. Són molt complidors.
Fem servir el futur compost per parlar d’una acció del futur que veiem com a acabada.
D’aquí a mitja hora ja hauré acabat tota la feina. (= sé que la feina estarà acabada)
L’any 3000 el gel de la Terra s’haurà fos i l’aigua cobrirà tota la superfície terrestre. (= tinc el convenciment que l’aigua estarà fosa)
També fem servir el futur compost per referir-nos a una acció del futur que passarà abans que una altra acció futura.
Quan arribi el missatger amb el paquet jo ja hauré sortit de casa. Com ho fem? (→ sortir de casa és una acció del futur que passa abans d’una altra acció futura: arribada del missatger amb el paquet)

Construccions amb gerundi: continuïtat

continuïtat
(= una acció contínua
en el temps)

continuar + gerundi
Continua plovent.
Es va jubilar, però va continuar treballant.

anar + gerundi
Va traient la pols, va fent.
Durant anys va anar estalviant fins que va poder comprar-se el pis.

Verbs amb preposició i pronoms

verb +	amb en a per	HI	Estic d’acord amb tu. Hi estic d’acord sempre. Pensa en això que t’he dit. Pensa-hi, si us plau! Vaig decidir-me a cantar. Però vaig decidir-m’hi massa tard. S’interessa per la societat. S’hi interessa molt, la veritat.
verb +	de	EN	Ja tenim ganes* d’arribar a casa. Ja en tenim ganes de fa estona!*

Verbs amb predicatiu i pronoms

predicatiu	tornar-se posar-se quedar-se	HI	S’ha tornat boig? S’hi ha tornat. S’ha posat vermell? S’hi ha posat. S’ha quedat parada? Jo també m’hi he quedat.
predicatiu	fer-se dir-se	EN	S’ha fet ric? I tant que se n’ha fet. Es diu Pere? No, no se’n diu. Es diu Miquel.

Elemental 2

Present de subjuntiu

Utilitzem el mode verbal subjuntiu per expressar dubte, possibilitat, desig... Amb subjuntiu, doncs, no expressem accions reals, sinó possibles o subjectives.
   Vull que plogui.
   Em demana que arribi puntual.
   Voldria que tinguessis més paciència.
Amb subjuntiu també expressem ordres negatives.
   No diguis res, que te’n penediràs.
   No facis cas dels mals consells.
   No seguis a la gespa.
   No facis el burro!
   No treguis la llengua a desconeguts.
Aquestes són les formes regulars del subjuntiu, que ens poden servir de model.

PARLAR	PERDRE	DORMIR	SERVIR
parli parlis parli parlem parleu parlin	perdi perdis perdi perdem perdeu perdin	dormi dormis dormi dormim dormiu dormin	serveixi serveixis serveixi servim serviu serveixin

També hi ha verbs irregulars en subjuntiu.
   És probable que faci tard.
   Vull que diguis el que penses.
   Em demana que tingui enllestit l’informe aquest migdia.
   Vol que siguis feliç.

Podeu ampliar aquesta informació a la fitxa del subjuntiu.

Futur d’indicatiu

	infinitiu + …	PARLAR	CÓRRER	PERDRE	DORMIR
jo tu ell, ella, vostè nosaltres vosaltres ells, elles, vostès	-é -às -à -em -eu -an	parlaré parlaràs parlarà parlarem parlareu parlaran	correré correràs correrà correrem correreu correran	perdré perdràs perdrà perdrem perdreu perdran	dormiré dormiràs dormirà dormirem dormireu dormiran

Demà serem a Girona.
El cambrer servirà les begudes.
Diumenge m’estaré a casa tot el dia.

Alguns verbs segueixen una forma irregular en futur.

PERDRE	ANAR	PODER	SABER	VOLER	TENIR	VENIR	FER	HAVER
perdré perdràs perdrà perdrem perdreu perdran	aniré aniràs anirà anirem anireu aniran	podré podràs podrà podrem podreu podran	sabré sabràs sabrà sabrem sabreu sabran	voldré voldràs voldrà voldrem voldreu voldran	tindré tindràs tindrà tindrem tindreu tindran	vindré vindràs vindrà vindrem vindreu vindran	faré faràs farà farem fareu faran	hauré hauràs haurà haurem haureu hauran

Elemental 3

L’imperatiu

La forma regular de l’imperatiu es forma a partir de la tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu i la segona persona del plural (vosaltres) del present d’indicatiu.

Així, si la 3a persona en present d’indicatiu és:
   Ella canta en una coral.
   Ell viu al tercer pis.
   Ella escriu informes des de la tauleta.
   Ell decideix on anirà assegut a la butaca.

Fem l’imperatiu amb la mateixa forma:
   Canta sempre que vulguis.
   Viu la vida!
   Escriu el teu nom a la portada.
   Decideix què vols fer!

I el plural també prové del present d’indicatiu:
   Jaieu al sofa i relaxeu-vos.
   Seieu aquí, que us atendrem de seguida.
   Moveu-vos una mica cap a la dreta, si us plau.
L’imperatiu dels verbs fer, anar i venir són irregulars.
   Fes el favor de seure!
   Ves a buscar ajuda, si us plau!
   Vine ara mateix!

El subjuntiu

Les formes irregulars que tenen una -c al final de la primera persona del present d’indicatiu fan construccions amb -gu- al subjuntiu.
   Aprenc francès a l’escola d’idiomes.
   És probable que aprengui a parlar fluidament d’aquí uns mesos.
   A la feina em van demanar que aprengués idiomes.

   A casa escric poemes quan tinc temps lliure.
   Em fa il·lusió que escriguis.
   Li feia il·lusió que escrigués.

Les terminacions del subjuntiu amb -gu- segueixen el verb model seure.

Present d’indicatiu	Present de subjuntiu	Imperfet de subjuntiu
sec seus seu seiem seieu seuen	segui seguis segui seguem segueu seguin	segués seguessis segués seguéssim seguéssiu seguessin

La taula següent mostra els verbs que presenten la forma amb -c a l’indicatiu i -gu- al subjuntiu.

	Infinitiu	Present d’indicatiu	Imperfet subjuntiu
	estar	estic	estigués
-ld-	resoldre, moldre	resolc	resolgués
-l-	valer, caldre, soler	valc	valgués
-nd-	vendre, respondre, prendre, ofendre, suspendre, estendre, atendre, entendre, pretendre...	venc	vengués
-u-	coure, riure beure, deure, ploure, moure creure, seure, asseure caure	coc, bec, crec, caic	cogués, begués, cregués, caigués
	dir dur	dic duc	digués, dugués
	tenir, venir	tinc, vinc	tingués, vingués
-èixer	conèixer, aparèixer	conec, aparec	conegués, aparegués

Per saber més coses sobre la correspondència de temps verbals, consulteu la fitxa sobre l’ús dels temps verbals. Podeu ampliar la informació a la fitxa del subjuntiu.

El passat simple

Formes regulars.

*-AR*		*-ER/-RE*				*-IR*
CANTAR	ANAR	INTERROMPRE	SABER	TÉMER	VIURE	DORMIR	SERVIR
cantí cantares cantà cantàrem cantàreu cantaren	aní anares anà anàrem anàreu anaren	interrompí interromperes interrompé interrompérem interrompéreu interromperen	sabí saberes sabé sabérem sabéreu saberen	temí temeres temé temérem teméreu temeren	visquí visqueres visqué visquérem visquéreu visqueren	dormí dormires dormí dormírem dormíreu dormiren	serví servires serví servírem servíreu serviren

Exemples:
L’endemà tots els germans celebraren la notícia amb alegria.
Margarida Xirgu marxà a Buenos Aires, on treballà com a actriu.

La veu passiva

Verb ser + participi + per

Veu activa	Veu passiva
Els pagesos netegen el bosc. La cuinera prepara el menjar. L’encarregat del celler va servir el vi. Havien cultivat les taronges a la Xina anteriorment. Voluntaris d’organitzacions no governamentals administraran les ajudes als afectats. S’hauran de pactar les esmenes* amb l’oposició.*	El bosc és netejat pels pagesos. El menjar és preparat per la cuinera. El vi va ser servit per l’encarregat del celler. Les taronges havien estat cultivades a la Xina anteriorment. Les ajudes als afectats seran administrades per voluntaris d’organitzacions no governamentals. Les esmenes hauran de ser pactades amb l’oposició.

Intermedi 1

Els verbs expressen accions, estats, processos, etc. Estan formats per lexemes (o arrels) i per morfemes (o desinències). La forma verbal miraré, per exemple, es pot desglossar així:
► miraré: mir- és el lexema o arrel, i -ar-é són morfemes.

El lexema o arrel ens aporta el significat lèxic de la paraula. I els morfemes o desinències ens aporten informació sobre la conjugació, el mode, el temps i la persona verbals.

1. Les conjugacions verbals

Els verbs poden ser regulars o irregulars.

Regulars: són els que es conjuguen segons uns verbs que es prenen com a models.

1a conjugació: els verbs en què l’infinitiu acaba amb -ar (cantar, ruixar, apagar…).

2a conjugació: els verbs en què l’infinitiu acaba amb -er o -re (témer, perdre…).

3a conjugació: els verbs en què l’infinitiu acaba amb -ir (dormir, servir…).

Irregulars: són els que no segueixen totalment la conjugació dels verbs model (anar, estar, ser, fer, tenir, dir, dur…).

2. Els modes verbals

• Indicatiu: l’acció o estat que expressa el verb és un fet real o expositiu d’una idea.
estudiarem, parlo, cantava, han arribat…

• Imperatiu: expressa una ordre o un consell.
mengeu, estudia, redueix…

• Subjuntiu: l’acció o estat que expressa el verb és un fet imaginari, no real o desitjat.
concordi, vigilessin, vinguéssiu…

3. Els temps verbals

Els temps verbals expressen tres moments: passat, present i futur.

4. Les persones gramaticals

Les persones gramaticals són:

	Singular	Plural
1a	jo	nosaltres
2a	tu	vosaltres (vós)
3a	ell, ella, vostè	ells, elles, vostès

Intermedi 2

Classificació dels verbs

Segons la seva morfologia:
- Verbs regulars i irregulars. Anomenem verbs regulars els que segueixen un patró a l’hora de conjugar-se, i verbs irregulars, els que s’allunyen d’aquest patró per diferències en la desinència verbal o per canvis en l’arrel del verb.
  
  Els verbs de la 1a conjugació són tots regulars excepte anar i estar, i la majoria de verbs de la 2a conjugació són irregulars. Cal tenir en compte que els verbs de la 3a conjugació tenen dos models de conjugació: els incoatius, que afegeixen, segons els parlars, -eix-, -esc-, -ix-, -isc- (partir: parteixo) en els presents, i els purs, que no afegeixen cap increment morfològic (dormir > dormo).
- Verbs pronominals. Són els que afegeixen un pronom de la mateixa persona que el subjecte.
  Aquests dies m'he cansat molt.

Alerta! Els verbs caure, marxar i callar NO són pronominals.
   El gat va caure al pou. (i no: El gat *El gat es va caure al pou.)
   Va marxar havent dinat. (i no: *Es va marxar havent dinat.)
   Quan va entrar la directora, tothom va callar. (i no: *Quan va entrar la directora, tothom es va callar).

Segons la seva relació amb els complements:
- Verbs copulatius o atributius. Són els que enllacen un atribut amb el subjecte. Poden ser-ho els verbs ser, estar i semblar.
  La pel·lícula era entretinguda.
  En Guillem, l’Anna i en Pau estan malalts.
- La resta de verbs són predicatius.

Intermedi 3

Els verbs copulatius i el complement predicatiu

L’atribut és el complement introduït pels verbs ser, estar i semblar. Aquests verbs estan relacionats amb el subjecte i el complement. És per això que els anomenem verbs copulatius.
L’atribut concorda en gènere i nombre amb el nucli del sintagma nominal que fa de subjecte.
La ciutat de València és meravellosa.
Els pobles dels Pirineus són extraordinaris.
El predicatiu complementa alhora el subjecte i el verb de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre.
La Marta va arribar a casa cansada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe

Si voleu ampliar la informació, consulteu la fitxa sobre l’atribut i el complement predicatiu.

Classificació dels verbs d’acord amb el significat que tenen

Verbs d’observació: són verbs que indiquen que un fet és vist o percebut. En algun dels seus significats poden no expressar observació. No tots són sinònims entre si. Alguns són els següents:
observar, adonar-se, comprovar, veure, descobrir, constatar…
Verbs esdevenimentals: són verbs per explicar que un fet s’esdevé. En algun dels seus significats poden no expressar un esdeveniment. No tots són sinònims entre si. Ho són alguns com aquests:
haver-hi, ocórrer, succeir, passar, esdevenir, trobar…
Verbs de percepció:
- sentir/escoltar. Sentim un so de manera involuntària, però escoltem algú o alguna cosa si hi posem atenció.
  Aquest matí volia escoltar la ràdio, però se sentia molt fluix.
- sentir. És un verb transitiu, i per tant amb el verb hem de dir què sentim.
  No sento el que dius. No sento res.
  *No sento.
- sentir-hi. És un verb intransitiu, no hem de dir què sentim.
  No hi sento. No hi sento gens.
  *No hi sento res.
- veure/mirar. La diferència entre un verb i l’altre també la trobem en la intencionalitat.
  L’altre dia vaig veure ta mare al mercat.
  Mira quin llibre m’he comprat!
- veure-hi. Tenir capacitat de percebre informació a través de la vista.
  Li van posar unes gotes als ulls i no hi va veure durant una hora.
- veure-s’hi. Tenir la il·luminació necessària per percebre informació a través de la vista.
  No ens hem adonat que el sol s’ha post i ja no ens hi veiem.
- olorar / sentir l’olor. La capacitat d’olorar la tenen els éssers vius, no els objectes, i implica intencionalitat. És un verb transitiu; per tant, hem de dir què olorem (també en podem dir ensumar). Sentir l’olor és captar la sensació, és un verb que no indica intenció.
  Si olores (ensumes) el pebre esternudaràs.
  Ja sento l’olor del dinar.
  Olora les roses que tinc al jardí. Fan una olor espectacular!
  *La pasta olora malament.

Suficiència 1

Classificació sintàctica dels verbs

Segons la seva relació amb el subjecte, els verbs poden ser personals o impersonals:
- Verbs personals. Formen oracions amb subjecte, encara que de vegades no aparegui explícitament (= elisió).
  En Pere està de guàrdia.
  Vindran a reparar l’antena. (subjecte elidit)
  
  Aquests verbs personals els podem trobar en veu activa o en veu passiva.
  - Veu activa, en què el subjecte fa l’acció expressada pel verb.
    L’alumne estudia matemàtiques. (subjecte agent)
  - Veu passiva, en què l’acció que expressa el verb recau sobre el que anomenem subjecte pacient.
    Les matemàtiques són estudiades per l’alumne. (subjecte pacient)
- Verbs impersonals. Són els que formen oracions sense subjecte.
  caldre, ploure, haver-hi...
  
  Alguns verbs són sempre impersonals, com els que al·ludeixen a fenòmens de la meteorologia, per exemple, o altres com caldre i similars. Un altre grup de verbs són impersonals només segons el context, com és el cas d'oracions com ara Truquen a la porta o Fa calor. Finalment, hi ha els casos en què el pronom es determina la impersonalitat, com a l'oració S'està molt bé aquí.
  
  El verb haver-hi, quan va seguit d'un sintagma nominal en plural, pot concordar-hi o no. En la majoria de parlars en general sol concordar. Ara bé, cal tenir en compte que la manca de concordança és l'ús consolidat en els registres formals.
  Hi havia cotxes mal aparcats. (però també: Hi havien cotxes mal aparcats.)

Segons la seva relació amb els complements, els verbs poden ser transitius o intransitius.
- Verbs transitius: porten complement directe.
  Compro patates.
  Llegeixo una novel·la.
- Verbs intransitius: no porten complement directe.
  Corren molt.
  Parlaven del dèficit públic.