17. L’accentuació gràfica

Les regles d’accentuació

Accentuem les paraules seguint aquestes regles:

Com ja deveu haver observat, en català hi ha dues menes d’accent: el greu o obert (`), que correspon a la vocal oberta, i l’agut o tancat (´), que correspon a la vocal tancada. Les úniques vocals que poden dur els dos accents són la e i la o. Recordeu que les paraules només poden dur un accent, el qual indica quina és la vocal de la síl·laba tònica.

L’accentuació de la e

• En la majoria dels casos, tant en mots aguts com en mots plans i esdrúixols, la e és oberta i, per tant, porta accent obert:
     cafè, cinquè, anglès, conèixer, èxit, perquè, paciència…

• Però porta accent tancat en els casos següents:
  • Paraules agudes amb accent tancat
    • Els substantius abecé, clixé, consomé, jaqué, peroné, puré, quinqué, ximpanzé…
    • Els compostos de bé (gairebé, malbé, també), de té (conté, sosté) i de ve (convé, prové).
    • La 1a persona del singular del futur simple: cantaré, temeré, dormiré…
    • La 3a persona del singular del passat simple dels verbs de la 2a conjugació: perdé, segué, digué…
    • Els adverbis després i només.
    • Els noms i els adjectius que fan el plural en -essos: accés, congrés, exprés... (tret de xerès, interès, espès).
    • La 1a i la 3a persona del singular de l’imperfet de subjuntiu (1a i 2a conjugació): digués, cantés…
    • La 3a persona del singular del present d’indicatiu del verb encendre (encén) i dels verbs acabats amb -tendre (entén, estén, pretén…).
       
  • Paraules planes i esdrúixoles amb accent tancat
    • Els infinitius témer, prémer, esprémer, créixer, néixer, ésser…
    • Les formes érem, éreu, fóssim i fóssiu del verb ser.
    • Les terminacions verbals férem, féreu, diguérem, diguéreu, cantéssim, cantéssiu, parléssim, parléssiu…
    • Els mots cérvol, església, feréstec, préssec, préstec…

L’accentuació de la o

• En la majoria de mots aguts la o és tancada i, per tant, du accent tancat:
     cançó, carbó, nació, perillós…
   
• Però duen accent obert:
  • Els mots això, allò, però, (de) debò, rebò, retrò, ressò, espòs, repòs, arròs, terròs, talòs…
  • Els participis passats dels compostos del verb cloure: exclòs, inclòs, reclòs…
     
• En la majoria dels mots plans i esdrúixols la o és oberta i, per tant, porta accent obert:
     pròxim, glòria, història, òpera…
   
• Però duen accent tancat:
  • Els substantius estómac, furóncol, escórpora, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora…
  • L’infinitiu córrer i els seus compostos (incórrer, recórrer…).
  • Les formes fórem, fóreu, fóssim i fóssiu del verb ser.

Cal tenir en compte que…

• Cal accentuar les lletres majúscules quan les regles d’accentuació ho exigeixin.
      És un país de l’Àfrica.
   
• Els adverbis acabats en -ment conserven l’accentuació del mot amb què s’han format. Aquests adverbis es formen a partir de la forma femenina de l’adjectiu d’on provenen.
      ràpid > ràpida + -ment > ràpidament
      fàcil > fàcil + -ment > fàcilment
      tranquil > tranquil·la + -ment > tranquil·lament
   
• Les paraules que acaben en diftong (vocal + i, u) tenen una semivocal al final (i, u), i per tant no acaben en vocal.
      refeu > re/feu: aguda, acabada en semivocal, no s’accentua.
      gripau > gri/pau: aguda, acabada en semivocal, no s’accentua.
      renoi > re/noi: aguda, acabada en semivocal, no s’accentua.
      caganiu > ca/ga/niu: aguda, acabada en semivocal, no s’accentua.
  
      parlàveu > par/là/veu: plana, acabada en semivocal, s’accentua perquè no acaba en vocal.
      rèieu > rè/ieu: plana, acabada en semivocal, s’accentua perquè no acaba en vocal.
      portéssiu > por/tés/siu: plana, acaba en semivocal, s’accentua perquè no acaba en vocal.