2. Processos de formació lèxica
Elemental 1
La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’una arrel a la qual s’afegeixen sufixos o terminacions per obtenir paraules noves amb significats nous:
mar: marí, marina, mariner, maresme, marítim, maror, mareig…
hivern: hivernacle, hivernal, hivernada…
En aquest cas, mar i hivern són arrels, i són noms amb un significat ple. Però hi ha altres casos:
dorm-: dormir, dormilega, endormiscar-se, adormir-se, dormitori…
En aquest darrer cas, l’arrel coincideix amb la tercera persona verbal del present del verb dormir.
Sufixos per a la derivació
Fem servir sufixos per:
- expressar conjunts i quantitats: -ada, -at, -menta: ventada, aiguat, xerramenta...
- establir mides diverses: -et, -eta com a diminutius; -às, -assa com a augmentatius: personeta, cotxàs…
- definir dimensions: -ària, -ada: amplària, llargada…
- anomenar arbres fruiters: -er, -era: taronger, esparreguera, tomaquera…
També podem fer servir sufixos augmentatius per expressar valoracions positives o valoracions negatives:
- expressem admiració o fem valoracions positives: -arro, -arra; -às, -assa
tema > temarro, veu > veuarra;
peu > peuàs, partit > partidàs, festa > festassa, casa > casassa…
- expressem menyspreu o valoracions negatives: -ot, -ota
vestit > vestidot, gos > gossot
cadira > cadirota, veu > veuota, paraula > paraulota
Terminacions per a la derivació
- Noms derivats d’altres noms
Terminacions | Derivats |
---|---|
-ista | flauta → flautista guió → guionista recepció → recepcionista dent → dentista |
-ta | gimnàs → gimnasta astronau → astronauta |
- Noms cultes derivats d’altres noms
Terminacions | Ell és... | Ella és... | Es dedica a... |
---|---|---|---|
-leg, -loga | psiquiatre químic informàtic biòleg antropòleg filòleg |
psiquiatra química informàtica biòloga antropòloga filòloga |
la psiquiatria la química la informàtica la biologia l'antropologia la filologia |
-ista | dentista oculista |
dentista oculista |
l’odontologia l’oftalmologia |
altres... | advocat etnògraf |
advocada, advocadessa etnògrafa |
advocacia etnografia |
- Noms derivats de verbs
Terminacions | Derivats |
---|---|
-all | mirar → mirall ventar → ventall raspar → raspall |
-dor | abocar → abocador rebre → rebedor recollir → recollidor |
-dora | aspirar → aspiradora calcular → calculadora rentar → rentadora |
- Noms derivats de verbs per expressar l’acció i l’efecte d’un verb
Terminacions | Derivats |
---|---|
-ció | congelar → congelació indicar → indicació pronunciar → pronunciació publicar → publicació |
-sió | adherir → adhesió decidir → decisió expulsar → expulsió tensar → tensió |
- Noms derivats d’adjectius, equivalents a noms abstractes
Terminacions | Derivats |
---|---|
-esa | savi → saviesa calb → calbesa honrat → honradesa ferm → fermesa àcid → acidesa tímid → timidesa |
- Verbs derivats de noms
Terminacions | Derivats |
---|---|
-ejar | feina → feinejar |
-itzar | teoria → teoritzar |
-ificar | escena → escenificar |
- Verbs derivats d’adjectius
Terminacions | Derivats |
---|---|
-itzar | impermeable → impermeabilitzar independent → independitzar àgil → agilitzar agut → aguditzar mimètic → mimetitzar privat → privatitzar |
-ificar | simple → simplificar tècnic → tecnificar unit → unificar |
- Verbs derivats de verbs, amb un valor intensiu
Terminacions | Derivats |
---|---|
-ejar |
dormir → dormisquejar cantar → cantussejar ploure → plovisquejar |
-assar | allargar → allargassar |
Els superlatius
- Les terminacions dels adjectius -íssim i -íssima indiquen un grau alt d’intensitat.
Aquest pis és petitíssim.
És una persona intel·ligentíssima.
Té un fill altíssim.
Van preparar unes activitats divertidíssimes.
- En alguns casos es produeixen canvis ortogràfics respecte de l’adjectiu i, fins i tot, canvis en la forma de la paraula.
Avui el cel és blavíssim. (blau)
Això que dius és gravíssim (greu)
El teu amic és pesadíssim. (pesat)
El paper de la paret s’ha de canviar, està groguíssim. (groc)
Tenen un jardí grandíssim. (gran)
- Hi ha alguns superlatius irregulars.
Va trobar una solució òptima al problema. (molt bona)
Viu en un país paupèrrim. (molt pobre)
Hi ha una diferència mínima entre les dues propostes. (molt petita)
Els beneficis d’aquesta temporada han estat ínfims. (molt baixos)
És un escriptor pèssim, però no ho vol reconèixer. (molt dolent)
- Els adjectius bo i dolent formen els superlatius el millor i el pitjor respectivament. Aquests adjectius tenen forma femenina, bona i dolenta, i formen els superlatius la millor i la pitjor respectivament.
Aquesta pintora és la millor artista que hi ha a la galeria d’art.
Li has donat el pitjor consell que he sentit mai.
Podeu repassar la fitxa sobre l’ús de bé, bo, dolent i malament per ampliar aquesta informació.
Intermedi 2
A part de la incorporació de formes lingüístiques d’altres llengües, cada llengua té uns recursos propis que permeten ampliar-ne el cabal lèxic.
- La derivació consisteix en la formació de mots nous a partir d'un radical o d'un mot afegint-hi sufixos o prefixos.
noi > noiet
groc > grogor
cansar > cansament
illa > illenc
- L’habilitació consisteix en l'adquisició d'una nova categoria gramatical.
rosa (nom) > rosa (adjectiu)
dinar (verb) > dinar (nom)
mirador (adjectiu) > mirador (nom)
La derivació
El procés de derivació més habitual és l’adjunció d’un sufix a un radical o a un mot de la llengua.
- Hi ha determinats sufixos que tenen una càrrega semàntica, és a dir, que incorporen un significat concret a la forma que acompanyen.
- Així, hi ha sufixos que indiquen una idea de petitesa (diminutius), com -et o -ó (cotxet, carreró);
- Hi ha sufixos que indiquen una idea de grandària (augmentatius), com ara -às o -ot (xicotàs, vestidot);
- També hi ha sufixos que indiquen l’establiment on es fa una activitat, com -eria (fusteria, sabateria), etc.
- Aquesta incorporació de significat ens permet crear paraules noves i que la resta dels parlants interpretin ràpidament a què ens referim. Si algú s'inventés la forma disccompacteria, podríem deduir que parla d’un lloc on venen discos compactes.
A continuació hi ha una llista amb els sufixos més freqüents, que permeten formar noms, adjectius i verbs.
Derivats... | Noms | |
---|---|---|
de substantius | -et, -eta: noiet, noieta -ol, -ola: fillol, fillola -ó, -ona: carreró, pepona -er, -era: caixer, caixera |
-atge: fullatge -eria: cerveseria -isme: negacionisme -ada: gentada |
d’adjectius | -or: grogor -ia: alegria |
-itud: exactitud -tat, -dat: crueltat, bondat |
de verbs | -ció: aprovació -ment: cansament |
-dor, -dora: mocador, rentadora -alla: troballa |
Derivats... | Adjectius | |
---|---|---|
de substantius | -er, -era: brasiler, brasilera -í, -ina: alacantí, alacantina -à, -ana: ciutadà, ciutadana |
-ut, -uda: grenyut, grenyuda -enc, -enca: illenc, illenca -ès, -esa: japonès, japonesa |
d’adjectius | -ós, -osa: grogós, grogosa -ot, -ota: lletjot, lletjota |
-et, -eta: nuet, nueta -íssim, -íssima: negríssim, negríssima |
de verbs | -ós, -osa: abundós, abundosa -tori, -tòria: giratori, giratòria |
-dor, -dora: menjador, menjadora -ble: amable |
Derivats… | Verbs | |
---|---|---|
de substantius | -ar, -ir: arrelar, adolorir -ificar: exemplificar |
-ejar: senyorejar -itzar: martiritzar |
d’adjectius | -ar, -ir: indignar, emblanquir -ificar: fortificar |
-itzar: modernitzar -ejar: netejar |
- També és freqüent l’adjunció de prefixos, com ara pre- (preescolar, preromàntic), vice- (viceministra, vicerector), plus- (plusvàlua, plusmarca), sots- (sotspresident, sotsintendent), etc.
- Com en el cas dels sufixos, els prefixos incorporen un valor semàntic: el prefix in- expressa negació (inatacable, innegable), el prefix des- denota la idea contrària (desafectat, desabrigat), ex- indica que algú era i ja no és tal cosa (exalcalde, expresidenta), etc.
- Les paraules amb prefix no porten mai guionet, excepte els substantius i els adjectius que es formen amb el prefix no-: la no-violència, les persones no-catalanoparlants.
L’habilitació
Pel que fa a l’habilitació, consisteix a donar a un mot determinat una categoria gramatical diferent de la que tenia, sense afegir-li cap sufix o prefix.
- Un exemple d’aquest procés és el verb esmorzar, a partir del qual formem el substantiu. Passa el mateix amb la resta d’àpats: dinar, berenar, sopar…
Quin esmorzar tan abundant!
Avui per sopar menjarem peix. - Un altre exemple és el nom d’alguns colors: rosa, taronja, carabassa…, que són noms que poden funcionar com a adjectius.
M’he comprat una camisa rosa.
El cotxe carabassa està mal aparcat. - També els gentilicis representen un canvi entre nom i adjectiu, que es correspon a l’habilitació.
L’alumna gal·lesa del curs parla rus. - Un tipus de formació força recent és el de les paraules creades a partir d’una forma abreujada:
- així, de la forma RADAR, corresponent a radio detecting and ranging, s’ha passat a la paraula radar;
- de les sigles SIDA, corresponents a síndrome d'immunodeficiència adquirida, obtenim la paraula sida;
- altres mots que s’han format d’una manera semblant són làser, mòdem, covid, etc.
Intermedi 3
La composició
- Un altre procés comú de què disposa el català per formar paraules és la composició, que consisteix a formar mots nous a partir de la unió de dos o més radicals o mots.
fil + ferro → filferro
catalano + argentí → catalanoargentí
cara + girat → caragirat
- La majoria de les paraules compostes s’escriuen com un sol mot, sense guionet.
compravenda, blaugrana, sordmut, pocavergonya, maldecap, grecoromà, politicosocial, etc.
- En alguns casos, però, posem un guionet.
Per als usos del guionet, consulteu la fitxa corresponent.
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 44. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 9. Les majúscules i les minúscules
- 10. El text instructiu o directiu
- 11. El text descriptiu
- 12. El text narratiu
- 13. El text explicatiu
- 14. El text argumentatiu
- 15. El text predictiu
- 16. El missatge al mòbil
- 17. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 18. La nota
- 19. L'avís
- 20. L'anunci
- 21. La felicitació i la invitació
- 22. La postal
- 23. El correu electrònic
- 24. L'esquema i el resum
- 27. La notícia
- 31. L'article d'opinió
- 35. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 36. Les varietats del català
- 37. El català, llengua d'Europa
- 38. El marc legal del català