11. Les oracions subordinades

La classificació tradicional de les oracions subordinades estableix la divisió entre subordinades substantives, subordinades adjectives i subordinades adverbials.

• Subordinades substantives: fan les mateixes funcions que un nom.
  • Subjecte: Cal que t'hi esforcis.
  • Complement directe:T'he dit que vinguis.
  • Atribut: La intenció és que tot vagi bé.
  • Complement preposicional: Acostumeu-vos a deixar les coses endreçades.
  • Complement del nom: Es planteja l'objectiu d'acabar abans de Nadal.
     
• Subordinades adjectives: fan les mateixes funcions que un adjectiu.
  • Especificatives: L'assignatura que faig cada dilluns és apassionant.
  • Explicatives: L'assignatura, que sempre m'ha apassionat, m'ocupa els dilluns.
    
    
• Subordinades adverbials: fan les mateixes funcions que un adverbi.
  • Causals o de causa o motiu: perquè, que, ja que, com que, per tal com… 
       Ho he fet perquè he volgut.
  • Comparatives o de comparació: com més, com menys, més que, menys que… 
       Més que amics, ens considerem germans.
  • Concessives o d’obstacle: encara que, malgrat que, a pesar que, per més que… 
       Encara que ja hi anava avisada, l'espectacle em va sorprendre.
  • Condicionals o de condició: si, mentre que, només que, posat que… 
       Si plou, ens quedarem a casa.
  • Consecutives o de conseqüència: que, així que, de manera que… 
       No em vull atabalar, així que m'ho prendré amb calma.
  • Finals o de finalitat: que, a fi que, perquè, per tal que… 
       Treballa perquè ha de mantenir la seva mare.
  • Modals o de manera o mode: segons, com, com si, així com, tal com… 
       Treballa més o menys segons l'humor que té.
  • Temporals o de temps: quan, mentre, que, sempre que, tan aviat com… 
       Quan acabi vindrà.
  • Locatives o de lloc: on [de vegades precedit per allà o allí]
       Les vaig deixar on m'havies indicat.

Subordinades adjectives

Les oracions especificatives (o restrictives), com el seu nom indica, especifiquen, concreten un aspecte dins d’un significat més ampli, determinen un subconjunt dins d’un conjunt. En canvi, les oracions explicatives expliquen, donen més detalls sobre un aspecte, però no el concreten.
   Els nens que miren massa la televisió solen ser menys imaginatius.
      (⇒ especificativa, perquè entre tot el conjunt de nens concretem quins són els menys imaginatius: els que miren massa la televisió)

   Els nens, que miren massa la televisió, cada vegada són menys imaginatius.
      (⇒ explicativa, perquè diem que tots els nens, dels quals afirmem que miren massa la televisió, cada vegada són menys imaginatius)

Fixeu-vos que la puntuació de les oracions especificatives i de les explicatives és diferent: les subordinades especificatives no poden estar separades del seu antecedent amb coma, mentre que les explicatives van, precisament, entre comes o darrere d’una coma.
   Aquests ordinadors que ven el meu germà són de marques conegudes. (especificativa)
   Aquests ordinadors, que no t’he volgut comprar mai, són de marques desconegudes. (explicativa)

Subordinades substantives

• Les oracions subordinades substantives fan les mateixes funcions que pot fer un substantiu dins d’una frase. Poden estar formades a partir d’un verb en infinitiu o bé amb un verb en forma personal:
     Li agrada cridar l’atenció.
     Li agrada que tothom se’l miri.
   
• Les subordinades que fan funció de subjecte i es construeixen amb un infinitiu anteposat al verb de l’oració principal no solen anar precedides d’article.
     Menjar-se les ungles no és un bon costum. (i no *El menjar-se les ungles no és un bon costum.)
     Donar consells quan no te’n demanen tampoc és un bon costum.
   
• Les oracions completives que es formen amb infinitiu admeten la preposició de entre els dos verbs (llevat de certs verbs, com ara fer, poder, saber, voler…).
     Ens han proposat (de) fer-ho nosaltres.
     No volem fer-ho nosaltres. (no és possible *No volem de fer-ho nosaltres.)
   
• Un error freqüent i que cal evitar consisteix a ometre la forma que en aquest tipus d’oracions completives.
     Us preguem que no us descuideu el que de les subordinades completives. (i no *Us preguem no us descuideu…).

Subordinades adverbials

Les subordinades adverbials es poden formar:

• Amb un verb en forma personal, és a dir, un verb conjugat.
     Quan hagis acabat, deixa la feina sobre la taula.  
   
• Amb un infinitiu, un gerundi o un participi, que són formes no personals.
     En adonar-se que no hi podia fer res, es rendí.
     Treballant així, segur que et tornen a contractar.
     Vista la gentada que hi havia, ens en vam anar.

A les subordinades adverbials, noteu que la conjunció perquè pot tenir més d’un valor:

• Causal: en aquest cas el verb de la subordinada va en indicatiu.
     Ho hem fet perquè hem volgut.
   
• Final: el verb de la subordinada va en subjuntiu.
     Ho hem fet perquè us hi trobéssiu bé.

Un cas que provoca moltes confusions és la construcció per / per a + infinitiu o sintagma nominal, que pot tenir valor causal i valor final.

Davant d’un infinitiu que expressa finalitat, i d’acord amb la gramàtica normativa actual, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions, o bé sempre la preposició per en els que només usen aquesta preposició, com és el cas del català central. En canvi, davant dels sintagmes nominals es manté sempre la diferència entre per (causa, motiu o mitjà) i per a (finalitat o destinació).

Aquesta eina serveix per treure els claus. (i també per a en els parlars que fan la distinció de les preposicions)
Aquesta eina serveix per a l’extracció de claus.